No ens hem adonat i gairebé ja tenim la meitat de l’estiu fet, i això per als tortosins i tortosines vol dir que ja s’han acabat les festes del Renaixement.
Aquesta ha estat la vint-i-setena edició i encara em segueix sorprenent la capacitat de transformació que s’experimenta durant aquest quatre dies de juliol. La part de la ciutat que durant 360 dies ni es trepitja passa a ser un gran escenari on es mesclen els interessos comercials privats, les expressions culturals, bona part del teixit associatiu i l’administració pública ensenyant allò que va ser alguna vegada Tortosa.
Avui dilluns, tota aquesta zona de la ciutat es desperta i torna al seu estat natural de silenci i oblit només truncat (encara) per algun vehicle que segueix recollint les restes del desmuntatge del plató.
Quina paradoxa que allò que et fa peculiar i et mostra a l’exterior amb orgull al mateix temps t’avergonyís.
Fa moltes dècades que Tortosa ha deixat perdre una part important de la ciutat creixent cap a l’exterior sense saber compaginar la necessitat d’expansió amb la conservació del seu patrimoni, fent-ne d’ella un referent i un fet diferencial.
Cada cop tinc més clar que aquesta tasca té difícil sortida, perquè tot no passa per abocar diners des de l’administració, cal creure’s (tenir) el projecte. S’ha perdut el comerç, s’ha perdut l’habitatge, en definitiva s’ha perdut la vida de barri, i aquest és el principal problema, si es perd la quotidianitat després és molt difícil tornar a generar-la.
Han estat quatre dies intensos i plens de gent per la part de la ciutat amb més història, però aquesta, només es diferencia d’una recreació perquè les parets no són de cartró pedra.
A tall d’exemple, al meu parer ha estat un èxit traslladar l’acte d’inauguració a la plaça de la Catedral, una plaça que ha recuperat un espai del barri i s’ha convertit amb un eix de diferents activitats comercials i culturals.
Confiem que d’una vegada s’aposti per no deixar abandonada més temps una part important de la ciutat i arribi el dia en el que la festa del Renaixement sigui part de la ciutat i no d’un plató de rodatge.
