L’alcalde d’Alcanar, el republicà Joan Roig, ha denunciat per mitjà del seu perfil d’Instagram una campanya d’assetjament al qual està sent sotmès tant ell com membres del seu entorn tant per mitjà d’atacs personals i amenaces a través de les xarxes com “al cotxe de la meva parella. Va aparèixer tot pintat amb esprai taronja. S’hi van esmerçar de valent”, lamentava el batlle citant un dels “tres actes deshonestos” que han hagut de patir durant les darreres setmanes.
Pel que fa a la guerra bruta a les xarxes, Roig es remet en un primer cas a un perfil fals que “animava a la gent a ‘fotre foc’ a casa nostra. Poca cosa més a dir”. El segon, admet l’alcalde, és més recent “i la menys elaborada. No s’han esforçat massa. El perfil anònim suggereix que ens vincula un deute important de 6.000 € per una obra realitzada l’any 1999. L’any 1999 jo tenia 16 anys i cursava 4t d’ESO. Les encomanes d’obra durant l’etapa adolescent solen ser poc freqüents”.
La persona que ha escrit aquesta última publicació, continuava el càrrec republicà, “en un arravatament de sinceritat ha confessat l’autoria. Sorprenentment, aquesta persona no ha estat mai vinculada al món de la construcció. Quan m’he assabentat de la identitat real de l’autor, estupefacte, li he trucat de seguida per telèfon amb l’objectiu de resoldre dubtes. Li he proposat una reunió exprés. Desafortunadament, no ha acudit a la cita. Espero tenir més sort en un futur”.
“No sé quin és l’objectiu de tot això”
Més enllà d’exposar els fets, Roig fa un reflexió de fons sobre tot plegat: “No sé quin és l’objectiu de tot això. El desgast personal? represàlies polítiques? carregar contra els meus ànims o contra els de la meva família? No el sé. Però si que tinc la solució. Sempre m’he esforçat per ser accessible. Abraço sempre aquell tòpic que diu ‘parlant tot s’arregla’. Una xerrada calmada. Un intercanvi sa d’opinions. Podem enraonar de qualsevol cosa. No cal tot això. No cal acarnissar-se amb la meva família ni atemptar contra la meva honorabilitat, ni assaltar la meva esfera personal”.
“Fins ara no m’havia pronunciat. No em venia de gust alimentar mediàticament estos despropòsits. Ho faig ara perquè m’ha vingut al cap que a través de les xarxes podria connectar amb estes persones per recomanar-los una conversa sincera, que sempre és terapèutica. Tinc l’esperança, potser absurda, que hi podré parlar de forma amigable els propers dies”, afegia el batlle.
