A partir d’aquesta setmana i fins el 12 de gener del 2025 el MACBA acollirà ‘Mari Chordà… i moltes altres coses’, una extensa exposició que recull la vida i l’obra de l’artista d’Amposta. Chordà va ser una pionera de la seva generació a l’hora parlar d’una sexualitat femenina lliure, de plaer, de maternitat o de relacions lèsbiques mitjançant la pintura i la poesia. En aquest sentit, la mostra aplega al voltant d’un centenar de treballs que aborden la seva trajectòria, des dels anys seixanta fins a l’actualitat. La seva comissària, Teresa Grandas, explica a l’ACN que la «presència i la vigència» del seu treball és absoluta, i espera que a partir d’ara se la conegui millor. «És una obra que connecta amb les preocupacions actuals «, afirma.
La mostra inclou una selecció de pintures, escultures, obra gràfica i producció literària de Chordà, així com documentació sobre el seu activisme feminista, amb la qual cosa s’ofereix una gran aproximació al seu treball i la seva implicació social fins avui. També compta amb alguna peça inèdita, com és el cas del mural ‘Dissoldre’s 2’ (1967/2024) – que s’incorpora a la Col·lecció MACBA –, creat especialment per aquesta ocasió. «És una obra que ella havia pensat com un projecte per un gran mural però que mai havia arribat a construir i ara s’ha fet específicament per l’exposició, un gest molt generós», assegura Grandas.
Dividida en dues parts, l’exposició presenta dos espais diferenciats, un primer que compta amb peces fetes entre els anys 1964-1974 on es pot veure una obra centrada en el cos femení i en el gaudi d’aquest. Tot plegat, tal com recorda la comissària, en un context «de dictadura franquista» en que la dona estava relegada a un paper de «filla, esposa o mare». Per això, subratlla la importància que, ja llavors, l’artista apostés per «un gest molt feminista que va plasmar a través d’aquests gestos que trenquen amb el rigor de la manera d’entendre la presència de les persones a la societat».
A la segona sala – molt diferent estèticament de la primera – hi ha la part del seu treball que relaciona aigua i cos, fortament lligat a la seva terra, i a través del qual es va capbussar en el coneixement d’uns microorganismes del delta de l’Ebre que va descobrir la biòloga Lynn Margulis: les espiroquetes. És en aquest apartat on hi ha exposada la instal·lació ‘Úter/Ou’ (2017/2024), la seva peça més recent, que mostra una coberta de gran format amb una pantalla al seu interior on es pot veure un vídeo d’una dona nua nedant a l’aigua.
Finalment, pel que fa al títol, l’exposició pren el nom del primer llibre de poemes de Chordà, que es va presentar a les Jornades Catalanes de la Dona l’any 1976, i que va anar seguit de ‘Quadern del cos i l’aigua’, ‘Locomotora infidel del passat’, ‘Umbilicals’ i el més recent, ‘No com un so’. ‘Mari Chordà… i moltes altres coses’ és una coproducció del MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona i el Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona. L’exposició és també la més extensa que s’ha fet fins al moment, dedicada a l’obra de l’artista.
Una dona amb moltes facetes
En paral·lel a la seva activitat pictòrica i poètica, Chordà va participar activament en el moviment feminista, organitzant-se, en col·laboració amb altres dones, en l’impuls de projectes i iniciatives corals que van ser clau per a l’emancipació de les dones, com ara Lo Llar, a Amposta, o laSal Bar-biblioteca feminista, a Barcelona, a partir del qual posteriorment va sorgir laSal, edicions de les dones, la primera editorial feminista de l’Estat.
Grandas creu que és precisament aquesta aposta per la «col·lectivitat» una de les particularitats més singulars de l’artista que va desenvolupar una pluralitat de vessants al llarg de la seva vida. «És una dona que no es pot entendre només com una única cosa, ja que és artista, escriptora, poeta, però també activista i feminista», afegeix. En quant a la seva obra, la comissaria valora que es traci d’un treball que «connecta» amb una sèrie de preocupacions actuals, que li aporten «frescor i vitalitat».
«Chordà és una artista que està molt al dia de tot el que està passant al món i a la societat», insisteix. Tot i això, també admet que sovint en diversos contextos no s’ha entès la seva figura a partir d’aquesta pluralitat, un fet que desitja canviar amb la mostra que estarà oberta fins a principis de l’any que ve. «Espero que serveixi perquè se la conegui millor, ja que fins ara només se la coneixia parcialment», conclou, «és una artista que porta el seu vitalisme com a forma de lluita».
