La fase obligatòria de les proves d’accés a la universitat (PAU) d’enguany certifiquen l’existència a les Terres de l’Ebre d’un cas educatiu d’èxit remarcable. Es tracta de l’Institut Julio Antonio de Móra d’Ebre. Dels catorze alumnes amb notes més altes (enteses com un 9 o per damunt) d’arreu del territori, aquest centre d’ensenyament en suma quatre, entre ells el de puntuació més elevada (un 9,6 corresponent a un alumne de Miravet) compartida amb l’Institut Dertosa (en aquest cas atribuïble a un alumne de la Sénia). De fet, aquest centre tortosí l’iguala en el rànquing, perquè també disposa de quatre alumnes entre aquesta classificació tant de gust mediàtic amb una nota de nou o superior.
El director de l’Institut Julio Antonio, Joan Salvador Ventura, assenyalava a Ebredigital.cat les causes d’aquest indubtable mèrit qualitatiu que no és precisament flor d’un dia. “Nosaltres busquem l’excel·lència, fent que els alumnes tinguin ganes de treballar. No entenem que l’ensenyament sigui un tràmit, sinó que busquem que hi hagi d’haver un esforç”. En realitat, aquesta és una línia de treball “que vam incorporar ja fa molts cursos, i va encaminada a la màxima rendibilitat acadèmica i en l’àmbit educatiu. I sempre ens ha donat bons resultats. En alguns casos d’excel·lència, com ara, d’altres bons, però mai dolents”, explica, tot recordant el pic del curs 2020-2021. Llavors la Frida Fernández es va convertir amb l’alumna de tota Catalunya amb millor nota a la part comuna (amb un 9,9 sobre 10 possible), i altres sis companys/es seves també van puntuar amb un 9 o més. I, d’altra banda, el Daniel Sánchez va assolir una nota d’accés a la universitat sumant la part comuna i la ponderada de més de 13 punts (sobre un total de 14).
Després de 24 anys, Ventura està a una setmana de renunciar com a director i dedicar-se a gaudir del curs vinent com a docent de geografia. Una manera de fer un aterratge suau a la jubilació. Però la seva experiència acumulada serveix per deixat notes a peu de pàgina sobre criteris educatius. Deia Cruyff que primer cal jugar bé i després ja arribaran els resultats. I aquesta podria ser una manera planera de resumir l’actuació de l’equip directiu de l’institut. “Els docents tenim vocació de servei. Per tant, hem de servir per a alguna cosa i no dedicar-nos exclusivament a entretenir els alumnes. I com passa amb els metges, des de l’equip directiu donem la màxima confiança als professors com a professionals que són en una feina que al final és col·legiada”. Tot plegat, és clar, “buscant l’acompliment d’uns objectius, que en el nostre cas implica apostar per l’esforç i buscar la màxima capacitat de cadascun dels alumnes. Tenim una metodologia. Però no la veiem com una finalitat en si mateixa, sinó com una eina. Hem intentat fugir de les modes que s’implantaven de manera periòdica”, admet Ventura a tall de conclusió de tota una vida a peu de trinxera.
Quadre amb les 14 millors notes arreu de les Terres de l’Ebre. El primer i segon apartat fan referència al lloc d’origen i comarca dels alumnes, sense especificar el seu nom. Font: Departament de Recerca i Universitats
El 97% dels estudiants que van fer les PAU aproven, amb una nota mitjana de 6,7
Ja en àmbit del conjunt de Catalunya, el 97% dels estudiants han superat la fase obligatòria de les proves d’accés a la universitat (PAU) d’aquest any, un percentatge que es manté en aquesta xifra per quart any consecutiu. En les proves celebrades a principis de mes es van matricular 42.550 estudiants, des quals finalment es van presentar 41.736. Del total de presentats, 33.960 es van examinar de les cinc matèries de la fase general. D’aquests, 32.946 l’han superat, que equivalen al 97,01% -97,15% l’any passat-. La qualificació màxima d’aquesta fase és un 10 i enguany la nota mitjana s’ha situat en un 6,7. La mitjana d’accés a la universitat en un 7,276. La matèria de modalitat de Matemàtiques és l’única amb una mitjana suspesa, amb un 4,87.
Si es té en compte la variable sexe, han aprovat el 97,01% de les 19.611 dones presentades (57,75% del total d’estudiants) i el 97,01% dels 14.346 homes presentats (el 42,25% del total d’estudiants).
Tant la nota mitjana de PAU com la nota mitjana d’accés a la universitat es mantenen estables, segons els resultats inicials de la fase general. Així, la mitjana de les PAU ha estat de 6,747 (6,787 el 2023) i la mitjana d’accés a la universitat de 7,276 (7,271 el 2023). Per sexes, les dones tenen ambdues notes mitjanes per sobre del global.
Per demarcacions, han aprovat la fase general 24.768 estudiants a Barcelona, amb una mitjana de la nota PAU de 6,758 i d’accés de 7,286. A Girona han aprovat 3.089 estudiants, amb una mitjana de PAU de 6,771 i d’accés de 7,227. A Lleida els aprovats són 1.827, amb una mitjana PAU de 6,691 i d’accés de 7,293; mentre que a Tarragona han aprovat 3.262 estudiants, amb una mitjana PAU de 6,666 i d’accés de 7,258.
Pel que fa a l’alumnat procedent de segon de batxillerat que va fer obligatòriament la fase general (33.091 presentats), un total de 32.332 estudiants (97,71%) podrà accedir el pròxim curs 2024-2025 a la universitat. La nota mitjana de PAU (fase general) d’aquests estudiants ha estat de 6,759 (6,799 el 2023) mentre que la nota mitjana de l’expedient de batxillerat ha estat de 7,65 (7,61 el 2023). Pel que fa a la nota mitjana d’accés a la universitat, que es calcula en base al 60% corresponent a l’expedient de batxillerat i el 40% restant a la nota de la fase general de les PAU, ha estat de 7,291 (7,285 el 2023).
Respecte a la fase específica, voluntària per pujar nota fins a 14 punts i que té validesa fins als dos cursos acadèmics següents a fer la prova; es consideren aprovats si han superat amb una nota igual o superior a 5 alguna de les matèries a les quals s’han presentat (d’un màxim de tres). En aquest sentit, dels 7.776 estudiants presentats, han aprovat 3.009 que procedeixen de batxillerat (82,87%) i 2.631 procedents de cicles formatius de grau superior (CFGS) (63,47%).
Un 6,94 de mitjana a castellà, un 6,62 a català i un 4,87 a matemàtiques
Pel que fa als exàmens de llengua de les matèries comunes de la fase obligatòria, la nota més alta s’ha donat a llengua castellana i literatura, amb un 6,94. Han aprovat castellà 32.980 estudiants. A català la nota mitjana ha estat un 6,62 i 32.775 aptes. Pel que fa a les llengües estrangeres, la nota mitjana d’anglès ha estat un 7,07 (32.545 aptes), a francès un 7,68 (313), a alemany un 7,74 (88) i a italià un 6,30 (32). A història els alumnes han obtingut una mitjana de 7,23 i a història de la filosofia un 6,97.
Pel que fa a les assignatures de modalitat, totes les mitjanes estan en la banda d’aprovat a excepció de matemàtiques, on és d’un 4,87. Es tracta d’una de les 23 matèries de modalitat.
D’entre les aprovades, destaquen el 7,61 de literatura dramàtica, el 7,49 de mitjana a arts escèniques, el 7,37 de llengua i cultura gregues, i el 7,28 de fonaments artístics. Altres qualificacions són 6,64 a ciències generals, 6,55 a anàlisi musical, 6,78 a dibuix artístic, 6,68 a disseny, 6,82 a funcionament de l’empresa i disseny de models de negoci o 6,85 a química.
