El PP ha guanyat les eleccions europees a Espanya amb 22 escons, 9 més que els que va aconseguir el 2019, amb el 99,59% del vot escrutat, que s’ha donat a conèixer a les onze de la nit, quan han tancat els col·legis electorals d’Itàlia. Per darrere del PP, el PSOE queda en segona posició, de tal manera que es giren les posicions d’ara fa cinc anys. Els socialistes han aconseguit 20 escons, 1 menys que aleshores. Al tercer lloc se situa Vox amb 6 escons, 2 més que el 2019, i per darrere triple empat amb 3 escons d’Ara Repúbliques (que igual resultat), Sumar i S’ha Acabat la Festa, que obtenen representació al Parlament Europeu per primera vegada. Podem es queda amb 2 (2 menys), Junts amb 1 (1 menys) i CEUS repeteix l’escó del 2019.
Amb pràcticament el 100% del vot escrutat el PP ha aconseguit el 34,19% dels vots, 14,04 punts més que el 2019. Són, a més, 4 punts més que els que ha aconseguit el seu més immediat perseguidor, el PSOE, amb el 30.18%.
Vox obté el 9,62% dels vots (3,41% més que el 2019) i Ara Repúbliques es queda en el 4,92%, un 0,66% menys que fa cinc anys. Sumar entra a l’hemicicle europeu amb el 4,65% dels vots i supera per poc S’ha Acabat la Festa, la plataforma del controvertit Alvise Pérez.
Podem, amb un 3,27% dels vots ha perdut 6,80 punts percentuals en relació a fa cinc anys, mentre que Junts, amb el 2,55%, n’ha perdut 1,99. L’últim partit amb representació és la Coalició per una Europa Solidària (CEUS), que ha obtingut l’1.61% dels vots, 1,21 punts menys que el 2019.
Queda sense representació, així, Ciutadans, que confirma l’ensorrament ja sofert al Congrés dels Diputats i al Parlament de Catalunya i, com en aquestes dues cambres, queda sense representació. Cs només ha aconseguit el 0,69% dels vots (un 11,49% menys que el 2019) i ha perdut 8 eurodiputats.
Els guanyadors de les Comunitats Autònomes
El Partit Popular ha estat el vencedor absolut de la contesa electoral europea si s’agafa el vector de les Comunitats Autònomes. Així, els d’Alberto Núñez Feijóo s’han imposat a 15 de les 19 autonomies espanyoles.
El PSOE ha aconseguit vèncer a dues Comunitats Autònomes, Navarra i les Canàries, Ara Repúbliques a una, al País Basc i el PSC a una, a Catalunya.
El 2019, en canvi, el partit dels socialistes va guanyar a 16 de les 19 Comunitats Autònomes. A Catalunya va guanyar Junts i el PSC va quedar segon; al País Basc, va guanyar la Coalició per una Europa Solidària (CEUS), Ara Repúbliques va quedar segona i el PSOE va ser tercer, i a Melilla va guanyar el PP per davant del PSOE.
Els populars, al seu torn, només van aconseguir la victòria en aquesta Ciutat Autònoma, mentre que a quinze autonomies van quedar en segona posició. A les Canàries van quedar tercers, per darrere de PSOE i CEUS.
Ciutadans va aconseguir la tercera plaça a onze Comunitats Autònomes. A Catalunya, a Galícia i a Navarra aquesta tercera posició la va ocupar Ara Repúbliques.
Els resultats del 2019
Els comicis europeus celebrats entre el 23 i el 26 de maig del 2019 els va guanyar el PSOE, que va aconseguir 20 dels 54 escons que pertocaven a Espanya aquella legislatura. La xifra pujaria a 21 després del repartiment de cadires que va comportar la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, i que va donar a l’estat espanyol 5 representants més, fins als 59.
El PP va quedar en segona posició amb 12 escons, xifra que pujaria a 13 després del Brexit, i Ciutadans va obtenir el tercer lloc amb 7 cadires, 8 després de la reconfiguració de l’eurocambra provocada per la sortida del Regne Unit.
La coalició Unides Podem Canviar Europa (Unides Podem, Esquerra Unida, Catalunya en Comú i Barcelona en Comú va obtenir 6 representants al Parlament Europeu del 2019. Per sota Vox en va obtenir 3 (que van pujar a 4 després del Brexit) i Ara Repúbliques (ERC, Bildu i BNG), 3 més.
D’aquests 3 escons, ERC en va obtenir 2, el primer dels quals havia de ser per a Oriol Junqueras. Finalment, però, la cadira va recaure sobre l’aleshores números dos de la llista, Diana Riba. El president d’ERC no va poder recollir l’acta perquè complia presó preventiva a l’espera de la sentència del Tribunal Suprem sobre l’1-O.
Aquesta situació va motivar un nou periple judicial europeu que donaria la raó a Junqueras, quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va sentenciar que el líder republicà tenia immunitat parlamentària des del moment de ser escollit.
En el moment d’aquesta sentència, Junqueras ja complia la pena de presó imposada pel Suprem, i el magistrat autor de la sentència, Manuel Marchena, es va donar per assabentat de la decisió del tribunal europeu però no va variar la situació del líder republicà, que va continuar a presó fins que el govern espanyol el va indultar al costat de la resta de líders independentistes empresonats.
De la seva banda, la coalició Lliures per Europa – Junts va obtenir dos escons, els de Carles Puigdemont i Toni Comín, que van passar a tres després de la reconfiguració provocada pel Brexit. La tercera cadira va ser per a Clara Ponsatí.
Finalment, la Coalició per una Europa Solidària (CEUS), formada per PNB, Coalició Canària, Compromís per Galícia, Atarrabia Taldea, El Pi i Demòcrates Valencians, va obtenir un escó.
El PSC guanya el 9-J a Catalunya amb un 30,6%%, seguit de Junts (18%), ERC (14,8%) i PP (13,7%)
El PSC és el partit més votat a Catalunya en aquestes eleccions europees del 9 de juny, a molta distància de la resta de formacions. Amb el 99,97% escrutat, els socialistes de Javi López i Teresa Ribera han arribat al 30,63% dels vots, deixant enrere la candidatura de Junts, amb Toni Comín al capdavant, que obté el 18,02% de les paperetes. La candidatura on participa ERC i Diana Riba, Ara Repúbliques, es queda amb un 14,82% dels vots i assoleix el tercer lloc. El PP de Dolors Montserrat aconsegueixen un 13,77% i són quats. Per darrere queden ja Vox, que aconsegueix un 6,2% dels vots; i Podem, que ha aconseguit un 4,60% guanyant Comuns-Sumar (4,30%). Els ultres de S’ha Acabat la Festa i Alvise Pérez han obtingut un 2,81% a Catalunya.
En aquestes eleccions europees, la victòria del PSC ha estat inapel·lable entre els catalans, però fa cinc anys, les coses van ser força diferents a Catalunya. Al 2019, els socialistes van ser segona força a Catalunya amb 766.107 vots i un 22,14% del vot. Cinc anys abans, al 2014, però, els socialistes eren encara tercera força, per darrere d’ERC i de CiU, aconseguint 358.621 vots i un 14,29%.
Pel que fa a Junts, ara ha aconseguit un eurodiputat, però al 2019 i també presentant-se en solitari, en va a aconseguir dos (tres, amb el repartiment d’eurodiputats ampliat després del ‘brexit’). Cinc anys enrere, Junts-Lliures per Europa va ser la força més votada amb diferència a Catalunya. La llista, que aleshores estava liderada per Carles Puigdemont, va aconseguir 987.149 vots i un 28,5%, força més que el 18,02% d’avui. Al 2019, l’espai que ara ocupa Junts es presentava encara sota les sigles de CiU, i va ser el segon partit més votat a les europees, amb 548.729 vots i un 21,86%.
Pel que fa a ERC, que fa cinc anys portaven Oriol Junqueras de cap de llista, van ser, com ara, tercers a Catalunya aleshores amb 733.401 vots i un 21,19% del vot, molt proper als resultats del PSC d’aleshores però allunyats del 14,8 d’aquest 9-J. Al 2014, els anteriors comicis europeus, ERC va ser la força més votada a Catalunya, amb un 23,67% del vot i 594.167 suports.
La quarta força d’avui, el PP van obtenir al 2019 a Catalunya 178.950 paperetes per al Parlament Europeu, un 5,17% dels vots, molt menys del 13,7% d’aquest 9-J. Cinc anys abans, a les europees de 2014, el PP aconseguia el vot de 246.250 catalans i un 9,81%.
L’extrema dreta ha multiplicat els seus resultats a Catalunya respecte del 2019. Vox, que ara és cinquè amb un 6,2%, va aconseguir a les anteriors eleccions europees 68.824 vots a Catalunya, un 1,99%. Al 2014, quan encara tenia una presència pràcticament testimonial, Vox va tenir a Catalunya només 7.851 vots i un molt minoritari 0,31%. A això se li suma l’entrada de S’ha acabat la festa, que fa cinc anys no existia, i que ha agafat un 2,81% dels vots a Catalunya.
Els Comuns, que ara han patit la divisió amb Podem quedant per darrere d’Irene Montero a Catalunya, cinc anys enrere van presentar-se en la mateixa candidatura, i tots dos junts van aconseguir 292.088 vots i un 8,44%. En canvi, quan al 2014 ICV-EUiA i Podem anaven en dues llistes diferents, els ecosocialistes van obtenir 258.573 vots i un 10,30%, mentre que els de Pablo Iglesias es van quedar a Catalunya amb 117.115 vots i un 4,67%.
Per últim, la patacada més gran se l’emporta Cs, que s’ha quedat amb un escàs 0,55%, per sota del PACMA (1,30%) i els ultres de S’ha acabat la festa. Ciutadans va ser quarta força en les anteriors eleccions europees, amb 298.781 vots i un 8,63% de les paperetes, una situació clarament diferent a l’actual, on el partit arriba a aquests comicis després d’una llarga trajectòria de caigudes en picat, crisis internes i fracassos electorals. De fet, cinc anys enrere, al 2014, Cs obtenia 157.895 vots i un 6,29%. A Catalunya ja van quedar-se fora de les institucions a les darreres eleccions al Parlament, generals i municipals, i ara culmina la seva tendència a la desaparició.
