Res no canvia al llarg dels segles, el 1531 es va publicar la història que es repeteix una vegada i una altra fins al 2024. Nicolás Maquiavelo (funcionari, diplomàtic, filòsof, polític i escriptor italià), ens va explicar com fer política sense escrúpols, important una sola cosa, “EL PODER”. Des de llavors el seu llibre “El Príncipe” és el programa polític de gairebé tots els partits, sense importar les conseqüències que pot tenir a la societat en general o les persones en particular.
El poder com a objectiu desplaça els fins socials en què es fonamenta la política (el govern de la ciutat).
Als estats moderns es van concebre els impostos com un mitjà per aconseguir un fi, fins que es van adonar que era més rendible per al poder, convertir-los en un fi en si mateix.
Convertir una societat en borregos, és qüestió de planificació. Com podem veure a la trilogia d’Asimov, “La Fundació”, tot és qüestió d’anar guiant els necessaris perquè ells convencin les masses.
L’ambició de l’home, tan bon punt es fa amb el poder, destrueix qualsevol bondat, buscant el seu propi interès. S’adona que cal crear masses per despersonalitzar-les, creant idiologies i nexes artificials per poder-les unificar, i sobretot diferenciar-les, encara que siguin artificials, amb altres per poder sentir-se superior.
Ja a la Guerra de Secessió Americana, es va poder veure molt clarament que els defensors més grans de l’esclavisme eren les capes més humils de la societat, ja que podien considerar que hi havia gent inferior al seu estatus, que eren els negres. Això ha passat des del principi dels temps.
Els principals motius diferenciadors a la societat són: la raça, la nacionalitat, els diners i la religió. Tot ho podem resumir en una sola cosa “EL PODER”.
Hi ha hagut i hi ha guerres per la religió, guerres per conquerir el poder econòmic, guerres pel color de la pell, i guerres pel poder en sí.
És important per a una societat reflexionar sobre què vol ser. Què és més important, una idea, un sentiment o la felicitat d’un poble?
Quan no es veuen possibilitats d’aconseguir el poder en una situació estable, el bon príncep inventa una nova diferència, que el fa ser únic i diferenciat dels altres, i el converteix en “líder” d’una massa amorfa, sense idees i sense principis .
Ho podem veure dins de les nostres pròpies fronteres, anys cercant la humificació, i de sobte ens adonem que amb ella el poder es concentra en menys mans, les conseqüències de les quals són nous nacionalismes.
És important per a una societat reflexionar sobre què vol ser. Què és més important, una idea, un sentiment o la felicitat d’un poble?
Si reflexionem sobre els nostres polítics, és fàcil donar-los la culpa de tot el que passa. Però hem reflexionat per què són on són?
Són on són, perquè som una massa, irreflexiva, dominada i sense un fi declarable.
Ens declarem d’esquerra o de dretes, independentistes o nacionalistes, però m’agradaria que reflexionéssiu per què. Heu pensat per què ho som? Si ho reflexioneu, segurament us adonareu que no hi ha cap raó objectiva i raonable per ser-ho.
Som a la massa aborregada, que pretenen els posseïdors del poder, que per altra banda, no sabem ni qui són.
No són els polítics, periodistes o famosos i coneguts. Penseu-ho. Les idees ens les inculquen persones amb poder i desconegudes pel gran públic, ells són el Príncep i nosaltres els borrecs.
Hem de fer un esforç i intentar pensar per nosaltres mateixos. Mai tindrem problemes de relació amb altres idees, si ho fem així, ja que com que són raonades, podrem compartir-les i canviar-les, quan en trobem d’altres que les millorin.
La massa no mor mai, l’ésser humà té una vida molt curta. Ens convindria anar millorant-la.
No val la pena intentar canviar a tothom, intentem canviar nosaltres i amb el nostre exemple als que estan al voltant nostre, família i amics.
Només hem d’intentar convèncer el nostre cercle, que és important raonar.
Amb això, demostrarem, d’aquí a 20.000 anys, que hem estat capaços de derrotar a Maquiavelo.
