La situació del transport de Rodalies és un despropòsit de fa temps i des del Senat esta darrera setmana vam poder parlar-ne amb el ministre Puente.
A les Terres de l’Ebre, fa temps que no te la pots jugar, no pots refiar-te del servei de Renfe, però si no tens altre remei? Si és la única manera que tens per desplaçar-te?
Quant costa un minut de la vida d’una persona?
Després estàs en mans dels lladres. Un dia poden ser els lladres de coure, però quan és un dia rere l’altre, són uns altres lladres els que prenen temps dels usuaris del tren.
Se li va preguntar: Quant costa un minut de la vida d’una persona? Quant costa un minut de la vida de 400.000 persones?
El temps és tan difícil de valorar, ningú estem disposats a perdre’l involuntàriament. Però a Catalunya això passa cada dia. Cada dia segrestats, literalment, en trens de més de 30 anys, retards, avaries, falta d’informació, cancel·lacions sense avís, trens plens perquè hi ha menys vagons, centenars de passatgers drets, aforaments sobrepassats, trens vells i bruts, sense una mínima higiene i amb freqüències insuficients i amb falta de maquinistes, un servei mancat de dignitat.
Doncs això, la situació de la xarxa ferroviària a Catalunya és inacceptable, les infraestructures es troben en un estat deplorable, que prenen el temps de les persones, la seva salut, la seva vitalitat, les seves vides.
Una de les respostes del senyor ministre va ser, que a Catalunya es va prioritzar la connexió de les quatre capitals amb l’alta velocitat i que tot no es pot tenir. Quantes capitals espanyoles voldrien estar connectades com ho estan les capitals catalanes?
La resposta d’un ministre socialista, com si tothom pugués pagar l’AVE, com si tothom visqués a les capitals del país. I els pobles? I les famílies que necessiten desplaçar-se per la comarca? Anar al metge? Anar a estudiar o treballar? El transport públic és un dret que hem de preservar.
Si fem un repàs de memòria, entre 2012 i 2016 van haver 1.500 incidències a Catalunya amb 45.400 trens. 5,5 milions de persones. Quant val el temps de 5,5 milions de persones?
Les causes d’estes incidències ja eren l’estat deficient de les infraestructures, per falta d’inversió i manteniment. No era pel robatori de coure.
Durant este període la diferència entre la inversió promesa en infraestructures a Catalunya i les inversions finalment executades havia estat d’un escandalós 74%.
Si anem al 2008-2015, quan el govern presidit per Zapatero va aprovar el Plan de Cercanias, va prometre 4.000 milions d’euros. Es van executar un 10%, és a dir, van esfumar-se 3.600 milions d’euros.
Els trens que avui circulen per les línies R13, R14, R15, R16 i R17, son la sèrie 470 de fa 50 anys i les 447 i 448 de fa 35 anys. Los més moderns tenen quasi 20 anys. Alguns d’ells amb seients no ergonòmics això significa no aptes per a mitges distàncies.
Tortosa – Barcelona 3 hores de trajecte, Reus-Barcelona 2 hores,,,. Això quan tot va bé. Perquè la majoria de vegades es registren incidències.
Seguim, el Pla d’inversions 2017-2020 preveia una inversió de 4.185 milions. Però el calendari no es va complir i els milions van desaparèixer del pressupost.
El que està passant a la xarxa ferroviària és una deixadesa programada
El Pla 2020-2030 te una dotació de 6.300 milions. Si ens passa com històricament ens ha passat sabem que s’executaran només a Catalunya el 30%, la resta no sabem que passarà.
Amb tots estos antecendents, el que està passant a la xarxa ferroviària és una deixadesa programada i un sabotatge per part d’ADIF i RENFE.
El correcte funcionament dels trens no és un luxe, és una necessitat i un dret de la ciutadania a la mobilitat. La gran majoria de les incidències i avaries que té la xarxa ferroviària de Catalunya són conseqüència de la no inversió.
Les conseqüències econòmiques dels retards soferts calculats en 4 mesos puja a 13 milions d’euros, segons un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona. El 2022 se van registrar 831 incidències greus que superen los 100 minuts de retard. 2 incidències diaries. El 2023 en 8 mesos se van comptabilitzar 200 incidències, una al dia.
Al 2024 ens superem, 3 incidències al dia de mitjana. I en els quatre primers mesos del 2024, ja portem acumulades 373 incidències.
Les Terres de l’Ebre tenim pendent la integració al sistema tarifari de l’ATM del Camp de Tarragona.
Un fet que beneficiaria milers de persones que veurien com es redueix el preu que paguen per utilitzar el transport públic i que podrien utilitzar també els serveis ferroviaris amb el bitllet integrat.
Amb Esquerra al govern ha estat reclamar la gestió de Rodalies, l’acord amb l’Estat està fet, l’acord de l’ATM ben encarat, ara pel bé de les Terres de l’Ebre caldrà seguir amb la feina encetada per Esquerra.