“Com es fa una persona artista urbà? Doncs com un es fa professor, per vocació”. Uri KTHR és l’organitzador del festival d’Art Urbà ‘Efímurs’ que, des del 13 de maig i fins l’1 de juny converteix parets impersonals de l’Ametlla de Mar en un espai de creativitat gràcies a la intervenció d’11 artistes (quatre internacionals i set de l’Estat espanyol), seleccionats per un jurat d’un total de 420 peticions per poder-hi dir la seva provinents de 20 països. Els murals s’han ubicat en punts repartits per tota el nucli urbà, perquè tant la gent del poble com els turistes tinguin un al·licient afegit a l’hora de conèixer tots els racons del municipi.
“Entre els artistes ens hi trobem gent que, bé des de petit o ja gran, desenvolupen una inquietud artística. No és d’un dia per l’altra això de voler fer-te muralista”, raona Uri, reconeixent de pas que l’opció rupturista que suposa aquest tipus d’art busca sacsejar tòpics i rutines. “Busquem un diàleg constant amb el públic. No es tracta d’estar tancats en un museu, formant part d’uns circuits elitistes. Apostem per una galeria a l’aire lliure”. I ho diu una persona originària de Molins de Rei (resident a territori calero des de fa quatre anys) que un dia fa sis anys es va engrescar quan uns col·legues de la universitat li van plantejar el repte de pintar un graffiti en una riera. “Jo ja venia de dibuixar de tota la vida. I llavors vaig utilitzar una tècnica d’esprai que em va flipar per la seva rapidesa. Al final vaig acabar enganxat com una droga”, explica Uri.
KTHR, Uri Márquez Cateura, artista urbà i organitzador d’Efímurs a l’Ametlla de Mar, explica com ha sorgit la idea del certamen, que el poble tindrà una ruta d’art urbà que també ajudarà a desestacionalitzar el turisme i que el muralisme s’ha popularitzat gràcies als pobles petits. Autora: Anna Ferràs (ACN)
Ara bé, cal anar a pams. Perquè el complicat d’aquest art (com gairebé de qualsevol) és de monetitzar l’esforç. “Nosaltres som autònoms, i com a tals som una empresa sencera. La clau estaria en currar-t’ho a saco i fer que la nostra feina parli per nosaltres. El boca-orella és la millor publicitat. Però la veritat -reconeix- és que encara estem buscant resposta a aquesta pregunta”.
Un repte derivat de la visualització del procés creatiu i de l’apropament dels artistes és trencar suspicàcies sobre les implicacions de l’art urbà amb els veïns a peu de carrer, que poden estar inclinats a considerar-ho pintades de mal gust que només embruten. I per arribar a una generació etiquetada com a boomer, hipertensa per haver de fer front en temps rècord a canvis i transformacions d’allò quotidià cada cinc minuts, el festival inclou activitats paral·leles. Exposicions, taules rodones, interacció amb alumnes dels centres educatius del poble i representacions de graffiti acompanyats de vermut, bona música i xaranga com a banda sonora i conferències fomenten “el bon rotllo dels creadors amb la gent de poble. El fet de conèixer de prop els artistes trenca barreres. Ahir se’m van apropar dues senyores al final d’una conferència i em van donar les gràcies per poder conèixer els artistes i la seva feina. Em van dir que això els hi havia canviat la concepció que tenien”. I és que trencar estereotips també és un art.