1.- La importància de fer una anàlisi honesta, professional, neutral i establir una estratègia a un o dos anys vista, i avaluar-la.
Si ens fixem en els últims 2 anys, tant el PP gallec, com el BNG, el PNB i EH Bildu, ho han canviat pràcticament tot: candidats (en la majoria dels casos), estratègia i missatge, comunicació, logotips i imatge gràfica, i fins i tot reformes a les respectives seus per convertir-les en plató i millorar la posada en escena dels actes. Uns canvis que no són fruit de l’atzar, sinó que han sorgit d’una anàlisi objectiva, tècnica i professional sobre les seves debilitats i fortaleses, objectius i estratègia. Per posar un exemple clarificador: us imagineu quin hauria estat el resultat de les eleccions a Euskadi si el PNB hagués mantingut com a candidat a Íñigo Urkullu? O si EH Bildu no hagués fet una transformació total de la coalició? De la mateixa manera que si enganyem al metge ens perjudiquem a nosaltres mateixos, si no som objectius amb la situació del nostre partit / candidat, les conseqüències vindran soles.
2.- Les campanyes van de mobilitzar més que no pas de convèncer, i especialment durant l’última setmana de campanya.
El ‘ciutadà mitjà’, no es despertarà el diumenge 12 de maig pensant que el primer que ha de fer al llarg del dia és anar a les urnes. Votar, fins i tot per a les persones més o menys convençudes, no és necessàriament una “top priority” i, per tant, cal una estratègia específica per mobilitzar, per recordar als teus electors que dipositin la papereta (estudiant també els hàbits de mobilitat i comportament del diumenge), i enfocant tot el discurs cap a aquest objectiu en la segona setmana de campanya. Tant a Galícia com a Euskadi, els missatges, i en alguns casos també els productes comunicatius, van virar totalment en aquest objectiu, en els darrers dies de campanya.
3.- Reserva temps, recursos i espais publicitaris per als continguts propis.
Fer campanya electoral no és només fer actes i atendre els mitjans de comunicació. Si ja hem assumit, en teoria, que les xarxes socials són la principal font de consum, tant pel que fa a número d’hores/dia, com a font d’informació també política, per què seguim reservant espais per a trobades, mítings i atendre a mitjans de comunicació, però no recursos per fer vídeos propis, amb missatges segmentats, personals, i destinar-hi diners a la publicitat perquè efectivament arribin? Si ens submergim en les xarxes socials dels principals candidats a Galícia i Euskadi veurem com, cada dia de la campanya, van fer un vídeo ‘ad hoc’ per a xarxes socials, amb un llenguatge, format i contingut pensat per a les plataformes. Perquè als teus comptes no hi hauries de posar només ‘refregits’ d’actes o missatges pensats per a la premsa.
4.- Polaritza i condensa en dues opcions la pregunta que “s’han de fer els votants”.
Optar per un model / programa / projecte / candidat o altre és la millor forma de situar el marc mental de la decisió prèvia abans de cada elecció, i ser capaç de traslladar al màxim número de ciutadans possible una pregunta binària, clara, concisa i que contribueixi a ‘pensar en la direcció que pretenem’. Tot el que sigui afegir complexitat a aquesta pregunta (més de 2 opcions, o una pregunta més elaborada), restarà capacitat d’arribada i de comprensió.
5.- Les urnes no s’obren buides.
Una de les frases recurrents en tota jornada electoral és la de “comença la jornada electoral amb les urnes buides”. I, de fet, això no és així, ni tècnicament ni políticament. En primer lloc perquè el vot per correu / a l’exterior ja s’ha tancat en els dies posteriors al diumenge electoral, i en segon lloc, per l’efecte tendència – mercat – enquestes. I és que d’igual forma que quan invertim solem optar per valors sòlids, amb perspectives de creixement, que donin beneficis, i tinguin “bona reputació”, les tendències electorals o iconografies respecte els partits i candidats, juguen en la ment de l’elector com un efecte “borsa”. És per això què és tan important aprofitar-se de les tendències, quan són positives, i lluitar contra les tendències negatives, que poden suposar un reforçament de les males expectatives electorals (per la tendència objectiva, i per l’afegit de l’efecte fugida de potencials inversors / votants).
6.- El dia previ a la votació, i en la mateixa jornada electoral, també es fa campanya.
Tant a Galícia com a Euskadi, els candidats van planificar amb exactitud (i convocatòria de premsa per ampliar la difusió), quina seria la seva jornada i comunicació durant “el dia de reflexió”, així com també la seva agenda i declaracions en el mateix dia dels comicis. I és que la campanya no finalitza el divendres a mitjanit, sinó quan es tanquen els col·legis.
