Em fa especial il·lusió escriure sobre un dels tres objectius vitals de tot humà al planeta Terra: assolir la Felicitat.
La renda, el PIB, la corrupció, carències per la supervivència bàsica, les malalties, l’entorn, les religions, les condicions genètiques, la por, l’edat, la formació acadèmica, la família, els amics, l’habitatge, la salut mental, el clima, el context polític, l’amor…, ens influeixen tants factors que fan del nostre objectiu, tot un repte.
Estadísticament, els nòrdics, són els més feliços del món. Encapçala el rànquing Finlàndia, després Dinamarca i la tercera seria Islàndia. Per què?, perquè assoleixen «més punts» segons uns ítems que posen un ordre. Afganistan està a la darrera posició de la llista. Analitzant-la observo que són uns països que «t’ofereixen» l’opció de ser feliç des del vessant suport estatal, recursos al teu abast, però també valoro críticament que aquests països, «líders en Felicitat», també són, capdavanters en la taxa de suïcidis, fet que em posa en alerta i fa que recerqui altres mirades.
Al rànquing de Felicitat, si Catalunya tingués un concert econòmic propi, té variables semblants a les de Finlàndia
Científicament, comentant diferents estudis de Harvard, barrejant també la perspectiva psicològica de la Felicitat, hem de parlar d’altres variables, realitats, com les hormones. Com bé saps, la dopamina és la que ens genera al nostre cos satisfacció emocional, s’aproparia molt a definir-la com l’hormona de la felicitat. ¿Què hem de fer, què depèn majoritàriament de nosaltres, per tant, com estimular la nostra química d’endorfina, serotonina, oxitocina i la ja esmentada dopamina?
Tenir les necessitats bàsiques de supervivència sota control, dormir 7/8 hores, passejar per entorns naturals, tenir sexe, fer exercici físic de forma recurrent, dieta saludable, mantenir relacions socials i d’amistat duradores, fer accions altruistes periòdicament, actitud positiva davant la vida, en cap cas ser egoistes, meditar, llegir, escoltar música, adonar-se’n prenen consciència de l’aquí i ara, somriure més, ballar, ser honest, estimar-se, mentalitat oberta, ser agraït i humil, beure aigua, no tenir pànic als somnis propis, saber perdonar refent ponts afectius.
Cuidar i protegir-se l’estat mental propi, ser valents en prendre decisions a les cruïlles inesperades que de vegades et porta el camí de la vida, encara que poden comportar (greus) conseqüències negatives, perquè cal tenir en compte, que el cor, sempre acaba guanyant al no fer res, ordenat cerebralment, perquè si així fora, tindríem un futur sense esperança i gris, protagonitzar la vida pròpia, saber sortir de zones de confort (emmascarat) que només són una prova personal de superació, crear refugis de pau i serenitat personal perquè som fràgils no ho oblides mai lector/a, ho hem d’acceptar sense vanitats, perquè la persona humana pot semblar de vegades tenir un coratge, una força impetuosa que ens fan suposar (erròniament) que som el que veritablement no sempre som, o serem.
La consciència és més important que la reputació per la pròpia felicitat humana, però tampoc cal, siguin incompatibles
Quan la Felicitat depèn de terceres persones, tenim un hàndicap, perquè perdem «el control» de la voluntat de reciprocitat i dels esdeveniments quan (la nostra Felicitat) la posem a mans d’un altre, o de circumstàncies que només ens arrosseguen, però sense caure en l’estupidesa ni ingenuïtat, allò que per exemple succeeix a qui ens estimem, ens afecta directament a nosaltres, però intento fer-te reflexionar que «bona» part, de la teva Felicitat, acabarà depenent d’un mateix, de la seva actitud, de la maduració personal i de la fragilitat o fortalesa en la gestió d’emocions, així com des del convenciment que de vegades, la capritxosa i anhelada Felicitat, es troba en el camí, i no en la destinació.
Una darrera mirada, la filosòfica. Aristòtil la descriu senzillament en saber fer el bé. Ser bondadosos. Jean-Paul Sartre, voler allò, que un fa, que no és el mateix que fer allò, que un vol. Sèneca parla que no ens ho cal tot, per a ser feliços, sinó en trobar-se sense la necessitat de desitjar res. Epitecto, la Felicitat només es troba a l’interior de cada persona, desconfieu de les aparences. Kant, la Felicitat no és cap ideal raonable sinó només imaginatiu. Simone de Beauvoir, si hi ha persones felices és, perquè no tenen història i acabo en Nietzche, parla de què la Felicitat sorgeix en superar la dificultat.
Desitjo que t’hagi suposat uns instants de reflexió FELIÇ, i tant de bo sigui així, en la teva quotidianitat, per què ens mereixem ser feliços, no creus?
Ernesto Cid
Professional Financer/Mestre
