El mes d’abril és el de la primavera, el de l’esclat de vida, el de les al·lèrgies i les conseqüències del canvi d’hora, el dels patrons de Catalunya, el de la festa del llibre… És un mes important, doncs!
Parlant dels patrons, sabíeu que la llegenda de Sant Jordi ve de molt antic? Ha perviscut al llarg del temps i l’il·lustre Joan Amades la va situar a la vila de Montblanc. Si us apetix, podeu llegir esta rondalla de Cavall Fort, que val molt la pena: https://cavallfort.cat/la-llegenda-de-sant-jordi. Ara bé, si realment voleu saber-ne l’origen, i per què compartim la diada de Sant Jordi com a patró amb mig Europa, llegiu Vilaweb: https://www.vilaweb.cat/noticies/don-ve-la-llegenda-de-sant-jordi/.
Jordi, nom grec, vol dir ‘llaurador’, ‘pagès’. A propòsit de Jordi, fixem-nos en el parentiu d’estes dos paraules: Jordi, nom d’home, i Geòrgiques, títol d’una obra immortal del poeta llatí Virgili, un elogi de l’agricultura.
En canvi, si mirem la història de la Mare de Déu de Montserrat, veiem que el nom també és antic, si bé no tant, del segle XIII (https://abadiamontserrat.cat/la-mare-de-deu-de-montserrat/). La nostra Moreneta pren directament el nom de la muntanya retallada, una zona formada a l’eocè fa entre 55 i 35 milions d’anys. Segons l’estudi Geozona 224 Montserrat (PDF), «Montserrat està constituït per un sistema de ventall costaner que s’abocava prop de la línia de costa o directament a l’interior de la conca paleògena de l’Ebre».
Ho sabíeu, que Montserrat va ser nom masculí fins al segle XIX i encara al XX, en certes contrades, com és el cas de Mallorca, on ha sigut usual? Passa com amb Andrea, que aquí fem femení, mentre que entre els italians Andrea és un nom d’home. O el recent Noa, que tant és masculí com femení.
Parlant de noms, em fascina que encara ens domine la fonètica del castellà, com si fossen realment noms castellans Armando, Conrado, Francisca, Isabel, Isaías, Julio, Rosario… Una curiositat com una altra!
Bé, per la diada de Sant Jordi, que s’acostuma a escaure en dia faener, mos aboquem al carrer: no és una festa oficial, però és més que això, és la nostra festa! Poc o molt hem de viure l’ambient festiu de les parades, les senyeres, les roses, el bon humor, la companyonia… És com per Corpus, que hem de sortir al carrer tant sí com no. I el bon temps sol acompanyar.
I la tradició de regalar un llibre i una rosa l’hem exportada a molts països. El fat ha volgut que tres escriptors il·lustres, William Shakespeare, Miguel de Cervantes i Josep Pla, morissen un 23 d’abril, de manera que hom va triar esta diada per celebrar del Dia del Llibre (proclamat per la UNESCO en 1996). En canvi, segons els llibres d’història, al segle xv, per Sant Jordi ja se celebrava a Barcelona la Fira de la Rosa, concretament al Palau de la Generalitat, on participaven les parelles de nuvis a punt de casar.
Veiem, doncs, que som al segle XXI, i que som molt moderns, però tot el que celebrem ve de molt, molt enrere. La tradició és això, i n’hem de fer bandera!
