ENTREVISTA al delegat del Govern, Albert Salvadó
JMAF
Els Fons de Transició Nuclear (FTN) els va idear l’any 2014 Lluís Salvadó, quan era secretari general d’Hisenda del Govern de la Generalitat, però no es van transformar en llei fins a l’any 2020. L’any 2023 va ser el primer any en què, un volum molt important de diners ja es va repartir, però només entre els ajuntaments, que enguany repetiran i ampliaran ingressos. Les empreses, però, des de multinacionals a autònoms -tret d’excepcions regulades pel departament d’Empresa-, serà aquest 2024 quan podran obtenir importants subvencions.
Però el procés -clarament beneficiós per tothom perquè es tracta de repartir diners extra-, s’ha vist afectat per tres factors polítics rellevants: l’avançament de les eleccions al 12 de maig i la baralla política que comporta, la manca de maduració de l’òrgan de governança que els ha de gestionar, i el pas del temps, perquè cada any que passa es perden 83 milions d’euros, que és gairebé igual als 90 M€ que es preveien en forma d’inversions específiques per a les Terres de l’Ebre als pressupostos de la Generalitat.
Per saber com estan en aquest moment els FTN, i deixar constància de la situació abans no es produeixin els canvis inevitables que es generaran a partir de la investidura del pròxim president de la Generalitat, EBREDIGITAL.CAT ha entrevistat el delegat del Govern, Albert Salvadó, per parlar específicament d’aquest tema transcendental per al futur del territori, ja que mai fins ara ha existit la possibilitat d’invertir 900ME en deu anys per transformar el territori. A perill que torne a succeir el que va passar al CPIDE (es van deixar perdre 540ME anuals no acceptant la venda de l’aigua), el millor que li podria passar al territori és que les tres forces polítiques decisives (ERC, JxC i PSC), siguen sòcies de govern. Ara es tracta de posar en marxa un pla de desenvolupament, amb els diners provinents de l’impost a les nuclears que durant cinquanta anys ens han empobrit.
PREGUNTA: Li demano que parlem específicament dels Fons de Transició Nuclear (FTN) de la forma més didàctica possible…
RESPOSTA: Sí, però caldria contextualitzar-los. Els FTN naixen per iniciativa del diputat Lluís Salvadó l’any 2014, aprofitant que estava a la primera línia del Govern. Un grup de persones, entre les que m’incloc, proposàvem implantar un nou impost per gravar les centrals nuclears, però el 2017 el va tombar el Tribunal Constitucional amb govern del PP, i va passar el mateix el 2019 amb govern socialista. Llavors, vam canviar de tàctica.
Vam copiar un impost del govern extremeny que havia passat tots els filtres i no s’hi va poder oposar, amb la qual cosa es va aprovar per llei el 2020. Per tant, el FTN no és fruit d’una demanda prèvia del territori, ni de cap organització política. Fa anys que l’organització política que avui dona suport al govern hi està treballant, i ara podem dir que tenim la satisfacció d’haver posat en marxa un impost generalista, del qual un 50% fa cap a un territori concret, el nostre.
P: Amb diners de la Generalitat, i potser també de l’Estat més endavant?
R: El més normal seria que l’aportació que fa la Generalitat també la fes l’Estat, a parts igual, però fins ara han dit que no, tot i que s’ha demanat insistentment. El govern fem un esforç importantíssim perquè aquests fons, el 2023, aporten 83 milions d’euros, poca broma, i així ha de continuar cada any. Amb els processos de transició que són competència exclusiva de l’Estat, com a la central nuclear de Zorita que es va el 2006, fa divuit anys; o a la de Garoña que va tancar el 2012, fa dotze anys, no els va arribar ni un duro de l’Estat per finançar la transició socioeconòmica. I natros, que tenim tres centrals nuclears també amb calendari de tancament, no ens ho podíem permetre que això passés.
“El pressupost d’inversions de la Generalitat a l’Ebre és de 92 milions d’euros. Per tant, els 83 M€ dels FTN pràcticament doblen la inversió”
P: Aquests 83 M€ entenc que són, a més a més, dels pressupostos ordinaris, no?
R: Sí. El 2024, per posar elements comparatius, el pressupost d’inversions de la Generalitat a les Terres de l’Ebre és de 92 milions d’euros. Per tant, els 83 M€ dels FTN pràcticament doblen la inversió. I el més important: estan destinats majoritàriament al sector productiu, que és allò que interessa. I amb una altra virtut, això es fa des d’un òrgan de gestió del territori.
P: I a aquest òrgan digestió que s’anomena, de governança, és on s’han de dirigir els empresaris ebrencs?
R: Per determinades dinàmiques parlamentàries, després de més d’un any, encara tenim dificultats per aplicar els fons. Per tant, encara estem al començament de tot. Encara no existeix l’estructura tècnica necessària per gestionar tants recursos i tants projectes. El gran repte dels 10 anys vinents és disposar de projectes. Si tenim projectes, hi haurà recursos. En conseqüència, emplaço a tothom, pagesos, cooperatives, indústries, a què comenci a disposar de projectes perquè s’aniran canalitzant totes les subvencions. Ara és el moment clau.
P: Fa pocs dies va sortir una convocatòria del departament d’Empresa, i per al maig se’n preveu una altra. Per què ho impulsa el Govern i no l’òrgan de governança?
R: L’òrgan de governança ha d’acabar sent el que prengue totes les decisions, però no disposa encara d’estructura tècnica. Per tant, les primeres línies d’ajuda es convoquen des del Govern i gràcies a això algunes ja són operatives. Només podíem fer dues coses: o esperar que l’òrgan de governança arranqués i perdre temps i oportunitats (perquè tots sabem que treure una convocatòria de subvencions costa un any); o iniciar-ho des del Govern, que és el que hem fet. Per això hem mirat d’agafar convocatòries de subvencions que ja tenim com a govern des de diferents departaments, per ajustar-les a les necessitats del territori i treure-les de manera més ràpida. Això és el que estem fent, però de manera transitòria.
P: El tema és prou sòlid? O encara es pot produir una marxa enrere?
R: Crec que hem clavat una pica a la roca. Espero que no hi hagi ningú prou insensat per a tirar-ho cap enrere. Perquè ha costat moltíssim de convèncer els grups parlamentaris que destinen aquesta quantitat de recursos econòmics a un territori com el nostre. Tradicionalment, ens ha costat molt obtenir una discriminació positiva via recursos econòmics.
P: Junts per Catalunya i PSC han aconseguit canviar la llei substancialment. Això els va desestabilitzar? Això explica els canvis de rumb i algunes contradiccions en les quals han caigut?
R: Ara estem molt focalitzats en arrencar els fons. Però sí què és cert que ens havia costat molts anys convèncer els grups parlamentaris, i que la pinça Junts i PSC va provocar canvis que van suposar retardar un any l’aplicació dels fons. Canvis en el percentatge, en l’òrgan de governança, o en augmentar els municipis beneficiaris. Però una vegada hi ha hagut estabilitat normativa, el Govern ha decidit implantar-los. Estem davant d’una fita històrica, i estic convençut que el territori serà molt millor els deu anys vinents gràcies a aquesta mesura que hem aplicat des del Govern. I evidentment, reclamo la paternitat, perquè és una mesura que no ens la va demanar ningú prèviament, sinó que l’hem confeccionat des del Govern. La vam pensar, la vam cuinar i la vam treure com a govern territorial.
P: Aquests diners poden generar un model econòmic? És a dir, més enllà que hi hagi molts projectes, quin model socioeconòmic generarà? Irlanda va créixer gràcies al fet que es va especialitzar en la construcció de telèfons mòbils, per exemple. Què ens caracteritzarà en el futur?
R: Tenim la temptació de referir-nos a les Terres de l’Ebre com si fossen una unitat, com si fóssim homogènies, quan són molt diverses. Crec que tenim la sort de tenir un territori poc industrialitzat, i per tant ara la industrialització serà ordenada. S’ompliran els polígons industrials que estan pensats i fets. I derivat de la pandèmia, ara es pot recuperar l’activitat industrial que s’havia externalitzat bàsicament a Àsia. I quan recuperem activitat industrial, al sud d’Europa som competitius i els FTN ens permeten estar al mapa. Estem davant de moltes oportunitats per als polígons Catalunya Sud, el Molló, Gandesa, Flix o Móra d’Ebre.
Però també tenim tot el món del vi i el món de l’oli, poca broma amb el món de l’oli. I tenim un model turístic vinculat a la marca turística Terres de l’Ebre-Reserva de la Biosfera, on som competitius. I també podem posar eines per atraure talent. Tenim moltes activitats al territori, moltes més de les que la gent es pensa, de base tecnològica, on avui el teletreball i els encàrrecs de serveis a distància funcionen molt bé en l’àmbit tecnològic.
Per tot plegat, com que tenim un territori on vivim molt bé, hem de treballar incansablement per mostrar-nos com un territori que agrada, agradable. Perquè els territoris que agraden són capaços de retenir o de captar talent. I serà captant el talent com podrem garantir el progrés del territori. És una missió col·lectiva i cal aprofitar els punts forts que tenim com a territori, per acabar fent coses molt boniques. Estic convençut que les farem i estic convençut que ens convertirem en un territori dels millors del país. Els fons ens poden servir per aconseguir-ho…
“Està a punt de sortir una línia per a la captació de talent que contempla poder contractar una primera espasa a raó de 50.000 euros per cada contracte”
P: M’està dient que els diners poden servir per anar a contractar un ebrenc que viu a Austràlia perquè torne?
R: Està a punt de sortir una línia per a la captació de talent que contempla poder contractar una primera espasa que està treballant no sé on, si és que pot transformar i millorar una activitat. Es podran aportar fins a 200.000 euros l’any per a quatre contractes de treball com a màxim, a raó de 50.000 euros per cada contracte. La intenció és finançar la incorporació de professionals que siguen referents de cada sector. Són polítiques directes de captació de talent que estem començant a posar en marxa. Són polítiques que hem mirat a altres parts del món, a altres zones que tecnològicament capten talent des de fa anys, i on això els ha funcionat.
P: Pinta molt bé, però la baralla política projecta conflicte en lloc de solucions. L’última crítica ha estat que no contemplen els autònoms.
R: La notícia no és si els autònoms poden o no poden. Aquesta és una informació interessada d’un partit polític que intenta generar confusió. Les línies de subvencions que van sortint són línies de subvencions que treu el Govern, perquè l’òrgan territorial de governança encara no n’ha tret ni una. I sort que els estem traient des del govern perquè si no, el dia d’avui encara no hi hauria cap convocatòria de subvencions.
Hem començat per les subvencions per al sector industrial i serveis a la indústria, per a empreses petites i mitjanes. Però també hi entren els autònoms. Hi entra un celler quan fa transformació, que també és un procés industrial, o un molí d’oli. Hi entren sigui quina sigui la seva figura jurídica. Per tant, insisteixo: que la gent intente aïllar-se del soroll i sobretot del soroll interessat.
Avui el repte és tindre projectes. Primer han sortit les ajudes a la indústria, i ara sortiran les de les noves oportunitats de negoci, que inclouran aquesta nova línia de captació de talent, única a tot l’Estat. Estem anant una pantalla per davant del que es va a la resta de l’estat, i això ho hem de valorar. I prompte tindrem una quinzena de línies més per canalitzar els FTN. Les ficarem damunt la taula en un mes com a màxim.
I el sector primari obtindrà el suport que necessita, perquè a un territori com el nostre no s’entendria que això no es tingués en compte. Per tant, convido a la gent a què es pose en marxa i que acudeixi a les oficines comarcals de departament d’Acció Climàtica, o que vagi als Consells Comarcals o a les Cambres de Comerç, que al final seran les que els podran ajudar i acompanyar els diferents projectes.
Passem de subvencions del 20% fora del nostre territori, al 60% si la inversió es fa a les Terres de l’Ebre
P: De quins percentatges o tipus d’ajuda estem parlant?
R: La virtut dels FTN és que, a partir de línies d’ajut ja creades pel Govern, les que ens afecten tenen més partida econòmica que la resta del país, i un grau d’intensitat molt més elevat. Passem de subvencions que fora de les nostres comarques que són del 20% per a inversió, al 60% si la inversió si es fa al nostre territori. Sigue per a indústries, per a cellers o per a molins d’oli. I tant és possible finançar l’adquisició de terrenys, com la construcció de naus. I amb uns percentatges d’ajut que són extraordinaris, del 60%; que es podran avançar amb bestretes també del 60% en el moment d’atorgar-te la subvenció, com estem treballant.
I també puc dir que, tot el tema burocràtic i la tramitació, és molt més senzill del que estem acostumats, perquè són subvencions nostres del Govern, i no són fons europeus. Per tant, tota la tramitació de les subvencions serà el més senzill possible. La vocació nostra és que la inversió arribe de manera fàcil, que s’inverteixi, que no que es malgaste, i que genere l’impacte més gran possible. El que queda per fer encara, afecta al sector turístic. Encara no tenim cap convocatòria per al turisme, quan és un sector estratègic, però la farem.
P: I perquè ho entengue la gent. Quan el seu grup parlamentari es negava a acceptar les aportacions de l’oposició, dient que el model que proposaven era “una repartidora”, què volien dir exactament?
R: Sóc radicalment contrari al fet que els fons vagin de manera majoritària als ajuntaments, que és el que ha passat fins ara. El 2023, la immensíssima majoria dels fons d’ajut nuclear han anat als ajuntaments, i les empreses ebrenques no els han vist. Per això es parla de model repartidora. Cal tenir en compte que els ajuntaments, de per si, no generen ocupació. El 2024 estem aconseguint, però, que la majoria dels recursos vagin allí on correspon. Han d’anar al sector productiu, al sector primari, al sector turístic, al sector industrial, a la gent que ja s’està guanyant les garrofes. Penso que hem d’evitar, i aquí jo sempre he sigut explícit davant de tots els alcaldes i alcaldesses, que la majoria dels fons de transició nuclear vaguin al sector públic.
