Les eleccions del 12 de maig posaran fi a l’herència política de la pandèmia. I dir això dona a entendre la distància mental, més que no pas cronològica, que separa l’inici del final d’aquesta legislatura. Celebrades el 14 de febrer del 2021 i convocades després d’esgotar el termini legal davant la inhabilitació del llavors president Joaquim Torra (lluny quedava qualsevol referència a una amnistia), el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va tallar de soca-arrel l’intent de traslladar-les al 30 de maig al·legant la urgència sanitària. En un país en permanent estat d’urgència política, es va haver d’anar a votar amb el toc de queda vigent i mascaretes acompanyant el sobre, enmig d’un de tants pics de la covid.
ERC s’imposa a les Terres de l’Ebre amb el 32,5% dels vots
ERC es va proclamar guanyador dels comicis a les Terres de l’Ebre amb el 32,5% dels vots (20.283 paperetes). La segona posició va ser per a Junts amb el 21,3% dels suports (13.291). El partit de Carles Puigdemont es va presentar ja independitzat del PDeCAT, que es va fer només amb un 3,6% del total (2.248). Un percentatge irrisori, però que podria haver suposat un diputat més a la circumscripció si no haguéssim anat separats. El PSC es va fer amb el tercer lloc amb un 15% (9.357). El rànquing es completa amb el 7,2% assolit per la CUP (4.518), seguit de VOX (5,3%, 3.333); en Comú Podem (4,4%, 2.757) i el PP (2,9%, 1.791). Ciutadans, que ja havia iniciat el seu picat sense retorn, es va quedar amb un paupèrrim 2,5% (1.578).
Els 18 diputats que corresponen a la demarcació de Tarragona es van repartir de la següent manera: 5 per a ERC; 4 per al PSC i Junts; 2 per a Vox i un per la CUP, Ciutadans i En Comú Podem.
Resultats per comarques
Els republicans van guanyar a les quatre comarques, prenent també la Terra Alta per diferència ajustada de 391 vots (1.594 per 1.203, amb els socialistes sumant-ne 788), Al Baix Ebre ERC va arreplegar 8.262 suports, per 5.423 Junts i 3.883 del PSC, mentre que al Montsià (sempre amb el mateix ordre) els resultats van ser 7.311-4.188-3.480, i a la Ribera d’Ebre 3.116-2.477-1.206.
Sumant els protagonistes habituals que juguen a primera divisió, a la demarcació es van comptabilitzar un total de 18 formacions. Entre els secundaris, reflex també d’una època d’esmicolament de l’espai postconvergent, hi figurava el Partit Nacionalista de Catalunya, així com rareses demoscòpiques com Unidos por la Democracia+Jubilados i el Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya, passant pel Moviment Primàries per la Independència de Catalunya (procedent en aquest cas de la incipient atomització de l’espai independentista), el Moviment Corrent Roig, Per un Món Més Just, Front Nacional de Catalunya, Recortes Cero-Grup Verd-Municipalistes i l’heterodòxia de SOM Terres de l’Ebre, vinculat a Som Amposta.
Les cares del 2021
📰 [NOTÍCIA] @raquelsans: “Sortim a guanyar, som el rival a batre”
📲 Llegeix-la! 👇https://t.co/kcfggBq05s
— Esquerra Republicana (@Esquerra_ERC) March 18, 2024
I quines eren les cares ara fa tres anys? Un breu repàs de cartell electoral dels principals partits pot ajudar a preveure futures modificacions en les llistes de cara al 12-M. Els republicans tenien com a cap de llista una figura emergent, la periodista tarragonina Raquel Sans, actualment una de les portaveus de la formació en l’àmbit nacional. És a la segona posició on trobem la representació ebrenca de pes, el rapitenc Lluís Salvadó, que va deixar l’escó per passar a presidir el Port de Barcelona i que té pendent a inicis d’abril el judici per la seva vinculació amb l’organització de l’1-O. El número tres era per a Irene Aragonès (Mont-roig del Camp, en representació de la quota del Baix Camp); el quart per a l’exsocialista i també tarragoní Carles Castillo (introduït a la llista com a independent gràcies a la influència de Sans) i el cinquè lloc era per l’actual regidora a l’Ajuntament de Tortosa i secretaria general de la federació ebrenca, Maria Jesús Viña. La marxa de Salvadó va servir per fer entrar al terreny de joc Oriol Pallisó, de Montblanc.
Acabada la legislatura, l’equip de @JuntsxEbre volem agrair la feina feta i el compromís amb el territori a les nostres dos diputades.
Ara, com mai, Junts i a totes, perquè la veu ebrenca segueixi ben viva al Parlament.
Seguim, JUNTS! pic.twitter.com/YkfC7ybVyh
— JuntsxEbre (@JuntsxEbre) March 19, 2024
Dins de Junts predominava (fruit de la seva relació personal amb Puigdemont, nascuda quan compartien despatx al Parlament sent simples diputats) l’exalcalde de Valls, Albert Batet. En segona posició figurava la tortosina Mònica Sales, membre fundadora de Junts i que sembla haver sortit indemne del pols territorial intern del partit. En tercera posició hi figurava Eusebi Campdepadrós, procedent de l’esfera d’ERC i que responia a la voluntat de l’època de mostrar transversalitat per part de Junts. Responent als mateixos criteris hi figurava Teresa Pallarès, prioratina d’origen i reusenca d’adopció que va acabar sent delegada del govern al Camp de Tarragona per Junts després d’haver estat subdelegada del Govern a la província amb els socialistes. Actualment és senadora per designació autonòmica. En el número sis s’hi trobava Joaquim Calatayud, alcalde de les Borges del Camp i figura escollida pel partit per presidir la Diputació quan semblava que el pacte amb els socialistes estava dat i beneït. I la sisena posició era per Irene Negre, llavors i ara primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de l’Aldea i que suposava una cara nova respecte a la Convergència de tota la vida al territori. El ‘fitxatge’ de Campdepadrós com a secretari per a l’Administració de Justícia li va garantir entrar en el seu lloc al Parlament.
Una nota a peu de pàgina, per les referències territorials que implica. El 2021 el PDeCAT (que encara mantenia els drets electorals de la marca de Junts) intentava arrossegar el vot hereu del peix al cove, amb el reusenc Marc Arza com a cap de llista (una figura lligada al que era en aquell moment alcalde de Reus, Carles Pellicer, principal càrrec que tenia el partit arreu del país). I dins de la candidatura s’hi trobava un altre batlle, en aquest cas el de Gandesa, Carles Luz, que va jugar fins a l’últim minut a les passades municipals entre presentar-se per la marca blanca del PDeCAT (Ara Catalunya) o Junts, decidint-se finalment per aquest darrer. I en el lloc 17, en una presència testimonial per damunt precisament de Pellicer, hi era l’alcaldessa de Tortosa de l’època Meritxell Roigé, que va optar amb el pas del temps per la consolidació d’una formació netament municipalista com és Junts per Tortosa.
I en referència al PSC, la posició de sortida el 2021 era per a la vallenca Rosa Maria Ibarra, seguida per Rubén Viñuales, exportaveu de Ciutadans que en aquell moment tornava a les files socialistes com a independent per acabar sent l’alcalde de Tarragona en substitució del republicà Pau Ricomà. La quota ebrenca (per damunt de la del Baix Camp, per llavors en hores baixes tot i que ara disposen del govern de Reus en la figura de Sandra Guaita) era representada per l’alcalde de Batea, Joaquim Paladella, que amb Units per la Terra Alta ha aconseguit mantenir la presència i implantació socialista a la comarca i que ha estat impulsor de dues lleis clau a la cambra: la corresponent a la nova versió dels Fons Nuclears, que va capgirar el projecte inicial cuinat pels republicans, i la del Fons Agrari, que ha decaigut amb la dissolució del Parlament. El número quatre era per al Baix Penedès amb l’exalcaldessa de Cunit, Dolors Carreras, el cinc per al reusenc Alberto Bondesio i el sisè per a la roquetenca Georgina Ebrí, actual portaveu del grup municipal i membre de l’executiva de la federació ebrenca del PSC com a secretària de Polítiques Socials i Igualtat i secretària de Polítiques Feministes. En setena posició hi era l’empresari tortosí Joan Caballol, militant d’UDC des de 1995 fins a la seva desaparició i fundador d’Units per Avançar, partit aliat amb els socialistes i diputat durant un breu període de temps a finals del 2020 prenent el relleu de Carles Castillo quan va decidir abandonar el PSC.
