(Actualització constant)
Titulars:
- El Parlament rebutja tramitar els pressupostos pactats entre Govern i PSC pel veto dels comuns al Hard Rock
- Aragonès convoca un Consell Executiu extraordinari per retirar la llei d’acompanyament després del veto als pressupostos
- Erra ajorna la votació dels pressupostos després de l’absència d’un diputat de Vox i que Casol doni suport als comptes
- Albiach, a Aragonès: “Si rectifica i diu clarament que atura el Hard Rock, retirem l’esmena. Depèn de vostè”
- Junts, a Aragonès: “O hi ha una proposta sòlida de pressupostos, o li pertoca convocar eleccions”
- El Govern acusa Albiach d'”incoherència i electoralisme”: “Avui no es vota res d’un casino. I han preferit ignorar-ho”
- Els comuns rebutgen l’oferta del Govern sobre el Hard Rock: “Una moratòria que no és una moratòria”
- El govern juga la pròrroga dels pressupostos oferint als Comuns alternatives a la paralització de Hard Rock
16:07 hores: El president de la Generalitat, Pere Aragonès, compareixerà davant dels mitjans de comunicació després del Consell Executiu extraordinari que ha convocat pel veto del Parlament als pressupostos. Formalment l’executiu català decidirà retirar el projecte de llei de mesures fiscals, coneguda com a llei d’acompanyament. S’havia de debatre i votar aquesta tarda al Parlament però el Govern no troba cap sentit en allargar el debat després que la cambra catalana hagi rebutjat tramitar els pressupostos amb el vot dels comuns. Tot plegat en un clima en què creix la incertesa sobre si el president Aragonès avançarà les eleccions. De fet, des de Palau i Calàbria no descarten pas cap escenari, inclòs el de donar per acabada la legislatura.
Sense uns nous pressupostos per al 2024, a Palau no es descarta cap escenari. Ja fa dies que l’executiu avisa que, si els comuns tombaven els comptes, “hi hauria conseqüències”. Així, ara mateix tot apunta que ERC podria negar-se a aprovar els pressupostos de l’Estat.
Entre les files dels republicans -a Palau i a Calàbria- també augmenta el debat sobre què fer a Catalunya. D’una banda, el Govern pot mantenir la pròrroga pressupostària tot el 2024; intentar negociar partides concretes per ampliar els comptes del 2023 -tot i que amb poc marge-; o fins i tot presentar un nou projecte pressupostari -una via que ara mateix pren poca força.
Diverses fonts consultades d’ERC per l’ACN sostenen que, en tombar-se els pressupostos, cal valorar si val la pena “aguantar” fins al final de la legislatura, o bé avançar les eleccions
Alhora, cada vegada hi ha més veus que estudien l’escenari d’un avançament electoral a Catalunya, tal com va avançar l’ACN dimarts. Diverses fonts consultades d’ERC sostenen que, en tombar-se els pressupostos, cal valorar si val la pena “aguantar” fins al final de la legislatura, o bé avançar les eleccions. Els grups parlamentaris de Junts i Cs han aprofitat el debat d’avui per demanar aquest escenari.
En aquest sentit, ja hi ha dirigents que avaluen si, en un escenari d’avançament electoral, a ERC li convé anar a les urnes d’immediat -és a dir, just abans de les europees-; fer-ho després de les eleccions a l’Eurocambra per calibrar-ne el resultat obtingut; o bé esperar a la tardor.
Fins ara, Aragonès sempre ha mantingut en públic que té la intenció d’esgotar la legislatura i convocar les eleccions per al febrer de 2025.
15:48 hores: El Govern retirarà la llei d’acompanyament per evitar perdre una nova votació. Tal com ha pogut saber l’ACN, el president, Pere Aragonès, convocarà un Consell Executiu extraordinari on aprovarà la retirada de la lleu de mesures. El Govern, doncs, no troba cap sentit en allargar el debat pressupostari aquest dimecres a la tarda, després que el Parlament hagi rebutjat tramitar els comptes, en donar llum verda a les esmenes a la totalitat. Així, la Llei de mesures fiscals, administratives i financeres no es debatrà ni votarà al ple.
És el mateix escenari del 2016, l’únic precedent des de la restauració de la democràcia en què el Parlament ha rebutjat la tramitació d’uns comptes. El Govern de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras també va retirar la llei de mesures en prosperar les esmenes a la totalitat dels 5 grups de l’oposició, inclosa la CUP.
15:48 hores: El Parlament ha rebutjat tramitar els pressupostos de la Generalitat per al 2024. La cambra ha aprovat les esmenes a la totalitat, i el pacte entre el Govern i el PSC ha estat insuficient per tirar endavant els comptes. El veto dels comuns al Hard Rock ha estat decisiu, tot i els intents d’última hora de l’executiu per convèncer el grup de Jéssica Albiach. El rebuig als pressupostos obre ara un escenari d’incertesa sobre el futur de la legislatura, per si el president de la Generalitat, Pere Aragonès, esgota el mandat o bé avança les eleccions. L’ACN ja va avançar ahir que cada vegada són més les veus de Palau i d’ERC que estudien l’escenari de posar fi a la legislatura. I ja calculen quan beneficiaria més als republicans posar les urnes.
El @parlamentcat rebutja el Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat per al 2024 en aprovar les esmenes a la totalitat de JxCat, Vox, CUP, ECP, Cs i PPC, amb 68 vots a favor d’aquests grups i el diputat no adscrit i 67 en contra d’ERC i PSC-Units i diputada no adscrita pic.twitter.com/SXVr66CC2I
— Parlament de Catalunya (@parlamentcat) March 13, 2024
La votació -68 a 67- ha començat finalment a les 15:30 hores, després que la presidenta de la cambra, Anna Erra, l’ajornés després de l’absència d’un diputat de Vox i que la diputada no adscrita Cristina Casol (ex de Junts) anunciés el seu suport als comptes. La presidenta del Parlament ha al·legat que calia “donar temps” als diputats per assistir al ple, davant la “sorpresa” del Govern i d’ERC.
El projecte de pressupostos per al 2024, que la consellera Mas va lliurar al Parlament el 28 de febrer, és el tercer que presenta el Govern d’Aragonès. Els primers van ser els pressupostos per al 2022, que el ple va aprovar el 23 de desembre de 2021 amb els vots a favor d’ERC i Junts, i l’abstenció dels comuns. I els segons, els del 2023, actualment prorrogats, que la cambra va aprovar el 10 de març de 2023 amb els vots a favor del PSC-Units, ERC i comuns.
Tots els escenaris oberts
Sense uns nous pressupostos per al 2024, a Palau no es descarta cap escenari. Ja fa dies que l’executiu avisa que, si els comuns tombaven els comptes, “hi hauria conseqüències”. Així, ara mateix tot apunta que ERC podria negar-se a aprovar els pressupostos de l’Estat.
Entre les files dels republicans -a Palau i a Calàbria- també augmenta el debat sobre què fer a Catalunya. D’una banda, el Govern pot mantenir la pròrroga pressupostària tot el 2024; intentar negociar partides concretes per ampliar els comptes del 2023 -tot i que amb poc marge-; o fins i tot presentar un nou projecte pressupostari -una via que ara mateix pren poca força.
Alhora, cada vegada hi ha més veus que estudien l’escenari d’un avançament electoral a Catalunya. Diverses fonts consultades d’ERC sostenen que, en tombar-se els pressupostos, cal valorar si val la pena “aguantar” fins al final de la legislatura, o bé avançar les eleccions. Els grups parlamentaris de Junts i Cs han aprofitat el debat d’avui per demanar aquest escenari.
En aquest sentit, ja hi ha dirigents que avaluen si, en un escenari d’avançament electoral, a ERC li convé anar a les urnes d’immediat -és a dir, just abans de les europees-; fer-ho després de les eleccions a l’Eurocambra per calibrar-ne el resultat obtingut; o bé esperar a la tardor, la via que ara mateix pren més força.
Fins ara, Aragonès sempre ha mantingut en públic que té la intenció d’esgotar la legislatura i convocar les eleccions per al febrer de 2025.
L’última esmena a la totalitat aprovada
El Parlament ha tornat a viure avui un episodi que no passava des del 2016 i que, de fet, n’és l’únic precedent. Fa gairebé 8 anys la CUP va tombar la tramitació dels pressupostos de JxSí amb Carles Puigdemont de president de la Generalitat i Oriol Junqueras de vicepresident i conseller d’Economia.
Va ser la primera vegada des de la restauració de la democràcia, el 1980, que els comptes no superaven les esmenes a la totalitat. Així ho va decidir el consell polític de la CUP amb un resultat ajustat tot i tenir un pacte d’estabilitat parlamentari. Va ser quan els anticapitalistes van afirmar que el pacte polític no s’havia trencat sinó que havia “mutat”.
La cambra es va esperar gairebé un any més per aprovar uns nous pressupostos. Va ser el març del 2017, només set mesos abans de l’1-O. Llavors dos diputats anticapitalistes van votar a favor i la resta s’hi van abstenir per permetre l’aprovació d’uns comptes que incloïen una partida per a la consulta, després del “referèndum o referèndum” de Puigdemont.
Des del 1980, el Parlament ha aprovat 39 pressupostos de la Generalitat (4 a la primera legislatura, 5 a la segona, 4 a la tercera, 3 a la quarta, 4 a la cinquena, 4 a la sisena, 3 a la setena, 4 a la vuitena, 2 a la novena, 2 a la desena, 1 a l’onzena, 1 a la dotzena i 2 en l’actual).
14:26 hores: La presidenta del Parlament, Anna Erra, ha ajornat la votació de les esmenes a la totalitat als pressupostos fins a les 15.30 hores al·legant que cal “donar temps” als diputats per poder assistir al ple. I és que, en cas que el Govern hagués exercit el torn de rèplica, la votació estava prevista per a la tarda. La decisió d’Erra és significativa perquè només uns minuts abans la diputada no adscrita Cristina Casol ha dit que votarà en contra les esmenes a la totalitat i, per tant, deixa la tramitació dels comptes a només un vot. Es dona la circumstància que a l’hemicicle hi faltava el diputat de Vox Sergio Macián. Si s’hagués votat, els comptes s’haguessin tramitat amb un empat a 67 vots perquè, en cas d’empat, les iniciatives decauen.
Govern i ERC estan sorpresos per la decisió d’Erra i l’atribueixen a una possible maniobra de Junts per evitar que els pressupostos es tramitin. Fonts de la presidència del Parlament asseguren però que avançar tant de temps una votació important podia generar controvèrsia.
A la previsió de desenvolupament del ple, l’hora de la votació de les esmenes a la totalitat als pressupostos estava fixada per a les 16.30 hores aproximadament. Però el Govern ha decidit no exercir el seu torn de rèplica i, per tant, el debat s’ha escurçat.
“La presidenta marca els horaris. La votació estava marcada per a 16.30 hores i, per donar temps a tots els diputats per si algú no hi pot assistir, votarem a les 15.30 hores de la tarda”, ha dit Erra just abans de suspendre la sessió.
12:09 hores: Els comuns avisen el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que si no es compromet a aturar el Hard Rock mantindran la seva esmena a la totalitat als pressupostos. “Si rectifica i diu clarament que atura el Hard Rock, retirem l’esmena. Encara és possible i depèn de vostè”, ha subratllat la líder dels comuns, Jéssica Albiach, durant el ple per votar les esmenes dels grups parlamentaris. La presidenta del grup ha remarcat que negociaran fins l’últim minut però ha admès que no li sembla que el Govern “es mogui”. Precisament per això Albiach ha promès a entitats i sectors professionals que preveiessin millores amb el pressupost que si el Govern les presenta via modificacions de crèdit o decret, els comuns hi donaran suport.
La líder d’En Comú Podem també ha assenyalat que dels quatre grups amb qui podia arribar a acords –PSC, Junts, CUP i comuns-, Aragonès només ho hagi fet amb el PSC. “I això no és culpa dels comuns, la CUP ni de Junts; és responsabilitat d’un president que no té un model clar, que és incapaç d’arribar a acords i que es pensa que té majoria absoluta i no és així”, li ha recriminat.
Durant la seva intervenció la dirigent dels comuns ha remarcat que el Govern no pot “cedir davant els interessos especulatius, ‘lobbies’, el joc i La Caixa” i ha criticat que Aragonès no estigui disposat a aturar el Hard Rock. Albiach ha remarcat que seria el casino més gran d’Europa i que contindria 300 taules de joc i 1.200 màquines escurabutxaques.
A més, ha assenyalat que gràcies a una llei aprovada el 2014 amb el suport de CiU, PSC i PPC, els impostos als casinos baixarien fins al 10% un cop comencés a funcionar el macroprojecte, mentre que ara estan com a màxim al 55%. La dirigent d’ECP ha remarcat que això implicaria tenir la mateixa fiscalitat en el joc que Macau i Singapur, les més baixes del món.
Les propostes del Govern sobre el Hard Rock
D’altra banda, Albiach ha criticat que el Govern hagi filtrat algunes de les propostes que els va fer en les reunions del dimarts sobre el Hard Rock. Segons els comuns, l’executiu els va proposar “estudiar el compliment” d’una proposta de resolució aprovada pel Parlament que podria permetre aplicar una moratòria al Hard Rock, ja que atura el planejament urbanístic de complexes que utilitzin 100 litres d’aigua per persona i dia.
També els va plantejar aprovar un decret amb nous criteris de planificació del joc, però Albiach ha assenyalat que és “una trampa” perquè no afecta el Hard Rock, ja que exclouria casinos i bingos en el no atorgament de noves autoritzacions de salons de joc.
La darrera proposta del Govern als comuns, que li va plantejar Aragonès a Albiach durant la trobada que van tenir a la tarda, consistia en constituir un grup de treball per estudiar la fiscalitat en matèria de joc a la resta de països europeus. “No tinc paraules, és un brindis al sol i paper mullat. Demano respecte a la intel·ligència, i si no és a la nostra com a mínim que sigui a la dels ciutadans”, ha subratllat.
10:33 hores: Junts ha fet un “últim intent” per negociar els pressupostos de la Generalitat. En ple debat a la totalitat al Parlament aquest dimecres, el president del grup, Albert Batet, ha lliurat al president Pere Aragonès un nou document amb mesures en fiscalitat o desburocratizació per a facilitar l’aprovació dels comptes, i ha insistit que “hi ha marge”. En aquest sentit, Batet ha llançat un ultimàtum: “No poden allargar aquesta agonia. O hi ha una proposta sòlida de pressupostos, o li pertoca convocar eleccions. Què més li falta per veure que així no es pot seguir?”. Des del Govern apunten que les propostes de Junts no són noves, i critiquen que, igualment, s’hagin exposat en faristol i no durant les reunions prèvies.
❗️ Al president Aragonès: “O hi ha una proposta clara i sòlida de pressupostos, o li pertoca convocar eleccions.”
✅ Per responsabilitat, Junts fem una última proposta amb mesures per pactar els Pressupostos.
🎥 @albertbatet👇🏻 pic.twitter.com/MXTgQMbvlf
— Junts per Catalunya🎗 (@JuntsXCat) March 13, 2024
En la seva intervenció per defensar l’esmena a la totalitat, Albert Batet s’ha dirigit al president Aragonès per a dir-li que “no es poden dirigir responsabilitats” i que “hauria d’haver vingut pactat de casa”. Malgrat això, li ha allargat la mà per “redreçar el rumb del Govern” en un “últim intent”. Les mesures passen sobretot per la fiscalitat, la desburocratització o la llengua catalana, però amb lleugers canvis, “reduint” i no suprimint l’impost de successions.
“Junts els hi fem una última proposta, un últim intent”, ha defensat el president del grup parlamentari de Junts, que ha justificat la “greu situació” que travessa Catalunya. Però ha advertit que el país “no pot continuar així” i que, si no hi ha un “canvi de rumb”, el president hauria de convocar eleccions “per un mínim de patriotisme”.
Albert Batet ha denunciat que el Govern “no ha volgut negociar amb Junts”, sinó que “ha buscat una simple adhesió”. En aquest sentit, ha retret al Govern que només hagi celebrat quatre reunions amb el seu grup i que la consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, només assistís a la primera de les trobades.
El nou document
En la seva proposta inicial, Junts plantejava la bonificació al 99% de l’impost de successions per a cònjuges, descendents i ascendents. En canvi, en el nou document es parla simplement d’una “reducció” d’aquesta taxa, sense especificar el percentatge de bonificació. També proposen deflactar un 5% tots els trams de l’IRPF i incrementar els límits personals un 7,5%. En el conjunt del document, el grup ha passat de 114 propostes a 19.
Des del Govern apunten que les propostes de Junts no són noves, i critiquen que, igualment, s’hagin exposat en faristol i no durant les reunions prèvies. De la mateixa manera, reiteren que el grup de Batet no ha tingut mai la predisposició de negociar de debò ni aprovar els comptes.
10:21 hores: El Govern ha acusat En Comú Podem d'”incoherència i electoralisme”. La consellera d’Economia, Natàlia Mas, ha intervingut a l’inici del debat parlamentari d’aquest dimecres, que votarà les esmenes a la totalitat dels pressupostos. “Avui no es vota res sobre un casino. I han preferit ignorar-ho”, ha criticat Mas Guix, en referència a l’escull que continua allunyant un acord entre Govern i comuns pels comptes del 2024. A més, la consellera ha avisat que “passaran molts anys” fins que Catalunya no pugui tornar a disposar d’un creixement anual com el que es preveu als pressupostos d’enguany. Mas Guix ha reiterat que rebutjar avui els comptes suposa dir ‘no’ a les reivindicacions dels professionals sanitaris, docents i personal penitenciari.
🎥[VÍDEO] @nataliamasguix: “La ciutadania mereix saber què no es podrà ❌ fer sense els #Pressupostos2024:
– Revertir del tot les retallades als docents
– 800M€ per Salut
– 138M€ per transport públic
– 102M€ per universitatsAixò és el que es vota avui✊” pic.twitter.com/bo69J8kio5
— Esquerra Republicana (@Esquerra_ERC) March 13, 2024
🎥[VÍDEO] @martavilaltat al #Parlament: “Avui hi ha 2 opcions🤔:
✅fer possible els #Pressupostos2024 i contribuir a dotar més eines per a la gent
❌bloquejar-los i situar-se d’esquena a la ciutadania” pic.twitter.com/EDXlXz2IYh— Esquerra Republicana (@Esquerra_ERC) March 13, 2024
Mas Guix ha criticat també que Junts no hagi centrat les prioritats ni posat Catalunya “al centre” de la seva acció política: “Es poden trobar avui negant uns pressupostos a la ciutadania de Catalunya i en poques setmanes aprovant uns pressupostos a Madrid”, ha advertit.
La consellera d’Economia ha opinat que la voluntat de Junts “no ha estat mai sincera”, i que plantejar 1.200 MEUR en rebaixes fiscals és no tenir “rigor” en els plantejaments. Mas Guix ha manifestat que és “del tot incomprensible” que Junts prefereixi un casino abans que la indústria d’alta tecnologia.
“Càlculs electoralistes”
Per la seva banda, la portaveu republicana, Marta Vilalta, ha etzibat que el “bloqueig” dels comuns, que atribueixen a “càlculs electoralistes”. La diputada ha assegurat que “Hard Rock és l’excusa” i que el que no volen és que el Govern “es pengi una medalla”. D’altra banda, la dirigent republicana també ha qualificat de ‘fake’ la negociació amb Junts per Catalunya i de “teatre” l’última proposta lliurada durant el ple al president Pere Aragonès. En aquest context, ERC ha tornat a fer una “crida a la responsabilitat” i a “sortir de la zona de confort” perquè els comptes es puguin tramitar.
9:28 hores: Els comuns rebutgen la proposta del Govern d’estudiar una moratòria als macroprojectes amb motiu de la sequera, tal com va aprovar el Parlament. En Comú Podem subratlla que el mateix Govern diu que no afectaria el Hard Rock perquè el Camp de Tarragona no està en emergència i encara falta molt temps per posar en marxa el projecte. “Una moratòria que no és una moratòria. Res que incomodi al PSC, a la Caixa o als inversors”, ha lamentat el portaveu dels comuns, David Cid, a través de X. De fet, segons fonts dels comuns, aquesta oferta no és nova de les últimes hores i ja estava sobre la taula en la reunió d’ahir a la tarda entre el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la líder d’ECP, Jéssica Albiach, que va acabar sense acord.
8:00 hores: El Govern ha fet una oferta d’última hora als comuns per intentar arribar a un acord al voltant del Hard Rock, el principal escull dels pressupostos. L’executiu accepta estudiar una moratòria dels macroprojectes que consumeixen més de 100 litres per persona mentre hi hagi sequera. Es tracta de la proposta de resolució dels comuns aprovada al Parlament. Tot i així, el Govern creu que no afectarà el Hard Rock perquè el Camp de Tarragona no està en emergència i encara falta molt temps perquè es posi en marxa. L’executiu també es compromet a modificar els impostos als casinos abans d’acabar l’actual legislatura i fer un decret per planificar el joc. La votació de les esmenes a la totalitat està prevista per a primera hora de la tarda.
Després d’aquesta última proposta, el Govern entén que els comuns poden avalar un pacte que permeti, almenys, retirar la seva esmena a la totalitat, i facilitar que els pressupostos continuïn la seva tramitació al Parlament.
Tot i això, les fonts consultades de Palau són poc optimistes tenint en compte com han vist l’actitud del grup en les últimes hores.
53 MEUR per a nous habitatges
El Govern ja va oferir ahir a En Comú Poden una bateria de polítiques d’habitatge per a intentar salvar els pressupostos, com 53 MEUR per a 550 nous pisos públics per a les meses d’emergència o una regulació urgent del lloguer de temporada. Així consta en el document que l’executiu va lliurar dimarts per la tarda a l’equip negociador dels comuns, al qual ha tingut accés l’ACN. En total, contempla 100 MEUR d’inversió directa afegida en aquest àmbit.
Segons l’executiu, també ha plantejat 33 MEUR en beques menjador, 67 MEUR per la gratuïtat de l’educació infantil 2, incrementar un 85% en la partida a la salut bucodental o augmentar de l’impost sobre els creuers, algunes prioritats que havien fixat els comuns en l’àmbit social.
Durant el dia d’ahir, el Govern i ECP van mantenir fins a tres trobades, inclosa una reunió al més alt nivell entre el president Pere Aragonès i Jéssica Albiach, però l’escull del Hard Rock no ha permès tancar un acord a menys de 24 hores del debat a la totalitat al Parlament. Però, segons fonts del Govern, l’acord en l’àmbit pressupostari és “pràcticament total”.
Segons el document lliurat ahir als comuns, al Govern ofereix destinar 53 MEUR perquè l’Agència de l’Habitatge de Catalunya incorpori 550 nous habitatges per a les meses d’emergència durant l’any 2024, prioritzant aquelles àrees i municipis “amb una demanda acreditada més forta” i amb l’objectiu d'”eliminar els casos pendents de reallotjament”.
El document també preveu 8 MEUR per incrementar en 150 nous habitatges el parc públic destinat a víctimes de violència masclista o incrementar el 72% —fins als 50 MEUR— les ajudes al lloguer per a joves.
D’altra banda, tal com demanaven els comuns, l’executiu es compromet a “impulsar”, durant el primer semestre de 2024, una “regulació urgent” del lloguer de temporada per “evitar el frau en l’aplicació de la limitació de les rendes del lloguer a les zones tensionades.
En l’àmbit de la limitació dels lloguers, el Govern també planteja crear durant el 2024 un Registre de Grans Tenidors d’habitatge i introduir un règim sancionador i obligacions de publicitat amb relació a la condició de gran tenidor i l’índex de referència aplicable a la contenció de rendes.
Atenció primària i salut bucodental
En l’àmbit de la salut, a més del 144 MEUR extra per atenció primària ja previstos a l’acord amb el PSC, el Govern ofereix incrementar un 85%, fins als 24,7 MEUR, la partida destinada a la salut bucodental a l’atenció primàries. Entre altres, inclouen 2,7 MEUR per a la incorporació de 32 odontòlegs o completar el desplegament dels 369 higienistes dentals als centres d’atenció primària.
També en l’àmbit sanitari, el document lliurat per l’executiu contempla 212 MEUR durant aquest any per un “desplegament efectiu i territorial” de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, orientada a polítiques de salut ambiental, salut física i emocional, salut comunitària i lluita contra l’obesitat infantil. Pel que fa a la salut mental, planteja dotar amb 20 MEUR el Pacte Nacional de Salut Mental i Benestar Emocional
Beques menjador i infantil 2
En l’àmbit de l’educació, a més del compromís d’assolir el 6% del PIB en quatre anys, el Govern ofereix destinar 33 milions d’euros per estendre la cobertura de la bonificació del 70% del preu del menjador escolar a 25.000 nous alumnes de famílies amb vulnerabilitat social. Aquesta mesura, segons l’executiu, garantirà que la meitat de l’alumnat usuari tingui accés a les beques menjador.
D’altra banda, una altra petició dels comuns, també preveu 67 MEUR per a “consolidar la gratuïtat de l’educació infantil I2 a les escoles públiques”, a més de 30 MEUR per a reformes, adequacions i millores en centres docents.
Potenciar l’Elèctrica i augment l’impost sobre els creuers
Finalment, el document lliurat pel Govern contempla mesures en altres àmbits, com l’energètic, perquè l’Energètica assumeixi progressivament la gestió de les hidroelèctriques situades a les conques internes, a mesura que vagin caducant les concessions; o 23 MEUR per a condonar el deute contret entre 2021 i 2023 per famílies en situació de vulnerabilitat amb les empreses comercialitzadores d’electricitat.
En l’àmbit del turisme, el Govern ofereix augmentar de 3 a 4,5 euros l’impost sobre les estades en establiments turístics dels creuers de curta durada (inferior a 12 hores), amb una estimació d’increment de la recaptació de 1,1 MEUR.
Tots els escenaris oberts
Sense uns nous pressupostos per al 2024, a Palau no es descarta cap escenari. Ja fa dies que l’executiu avisa que, si els comuns tomben els comptes, “hi haurà conseqüències”, i tot apunta que ERC podria negar-se a aprovar els pressupostos de l’Estat.
Així mateix, entre les files dels republicans -a Palau i a Calàbria- també augmenta el debat sobre què fer a Catalunya. D’una banda, el Govern pot mantenir la pròrroga pressupostària i intentar negociar partides concretes per ampliar els comptes del 2023, tot i que amb poc marge.
Alhora, cada vegada hi ha més veus que estudien l’escenari d’un avançament electoral a Catalunya. Diverses fonts consultades d’ERC sostenen que, de tombar-se els pressupostos, caldrà valorar si val la pena “aguantar” fins al final de la legislatura, o bé avançar les eleccions.
En aquest sentit, ja hi ha dirigents que estudien si, en el cas d’avançar-les, és millor anar a les urnes d’immediat, és a dir, abans de les europees, o esperar a la tardor.
