(Crònica de Marià Arbonès del reusdigital.cat)
Aquest cap de setmana, Antònia Font ha ofert dos concerts al Teatre Fortuny de Reus per presentar el seu últim disc i commemorar el desè aniversari del Festival Accents. El concert de diumenge es va haver d’afegir perquè les entrades del primer es van esgotar ràpidament, i també es va omplir del tot. Resulta curiós i amable que entre el públic hi hagués diverses generacions, i que totes coneguessin i entonessin les cançons del grup mallorquí. Hi havia molts joves que no havien nascut quan el grup va publicar el seu primer disc, l’any 1997.
Antònia Font va obrir el seu repertori amb ses estrelles al cel de “Cançó de llum”, la peça que dona nom al disc ‘Un minut estroboscòpica’, i l’escapada a París d'”Oh la la”. Després arribarien cançons d’àlbums anteriors, com “Armando Rampas”, “Portaavions” i “Robot”, i de més anteriors, com “Dins aquest iglú”; temes gairebé seguits que augmentaven progressivament la intensitat i les emocions del públic. Va contribuir-hi un contundent “Astronauta rimador”. La interpretació a pèl de Pau Debon de “Cartes de Ramiro” va trencar la intensitat ―o en va crear una altra― i va afegir-hi emotivitat.
La interacció amb el públic anava “in crescendo” a mesura que tocaven temes més coneguts, o quan Debon va aparèixer en un dels pisos superiors per interpretar “Clint Eastwood”, o quan van convidar la gent a ballar “Vitamina Sol” al fossat, o quan van entonar altres cançons, com “Alegria…”, que va convertir la trobada en una festa amb el públic dempeus. El comiat va arribar en el segon bis amb la bonica cançó d’amor “Calgary 88” i amb “Viure sense tu”, del seu primer disc, idònia com a declaració d’amor en aquesta nova etapa.
Van ser més de dues hores de concert al Fortuny, amb més de trenta cançons interpretades, moltes alegries entre el públic i algunes dosis de nostàlgia. En definitiva, un concert fantàstic i inoblidable que raona per què els mallorquins han de continuar en actiu i creant.
Podeu llegir la crònica sencera clicant aquí.
