Són tres quarts de nou del capvespre. Separo una fulla en blanc i agarro la ploma. Aquests són els meus primers passos en aquest inici en l’espai d’opinió, un territori totalment desconegut, fins avui, per a mi. Em trobo novament en la cruïlla de la incertesa, preguntant-me en silenci: a qui li importarà el que pugui tenir per a dir sobre qualsevol tema? És com estar en un escenari buit, amb els focus encesos i el cor bategant amb força, però sense tenir clar quina melodia entonar. No obstant això, com un explorador intrèpid, m’aventuro cap endavant, disposat a descobrir el que dirà la meva veu i els meus pensaments.
Quan els economistes ens submergim en la voràgine de números i estadístiques sovint ens acusen de ser pessimistes. I és que, com podem parlar de felicitat quan estem envoltats de dades que reflecteixen els desafiaments i problemes del nostre país?
Immers, diàriament, en un món ple de números, gràfics i dades sobre resiliència financera i vulnerabilitat climàtica, donada la meva àrea d’estudi en el camp de la investigació, que d’aquest tema ja en parlarem en una altra ocasió, a vegades ens oblidem de la importància de les coses simples, però profundes. Per això, avui, decideixo deixar a un costat les complicades anàlisis numèriques i submergir-me en un tema igualment de complex: la felicitat.
Sí, has llegit bé, sobre la felicitat. Enmig de debats sobre l’economia nacional, el creixement del deute sobre el PIB, l’ascens en les classificacions de corrupció i l’augment de les dificultats per a obrir un negoci, segons dades del World Bank Group, quan els economistes ens submergim en la voràgine de números i estadístiques sovint ens acusen de ser pessimistes. I és que, com podem parlar de felicitat quan estem envoltats de dades que reflecteixen els desafiaments i problemes del nostre país? No obstant això, potser és just que en aquests moments d’incertesa i adversitat és on més necessitem recordar la importància de la felicitat. Per què, de què serveix un creixement econòmic robust si no es tradueix en una major qualitat de vida per a tots? De què val tenir una posició privilegiada en les classificacions mundials si no podem gaudir de la tranquil·litat i la satisfacció en el nostre dia a dia? La felicitat no és un luxe reservat per a temps de bonança; és un dret fonamental que tots mereixem, independentment de les circumstàncies. Així que, enmig dels informes econòmics i les notícies descoratjadores, recordem que la felicitat no es troba únicament en el saldo positiu de la balança comercial o en les facilitats governamentals per començar un projecte empresarial, sinó que està en els petits moments de connexió humana, en la capacitat de trobar alegria en les coses simples i en el suport mutu en temps difícils.
A vegades, de sobte, en el nostre interior ressona la pregunta: soc realment feliç? Aquesta hauria de ser la qüestió fonamental en considerar les nostres accions, el nostre camí i la nostra òptica sobre la vida. Tot el que ens brinda felicitat, incloent-hi les persones, afegeix un autèntic valor a la vida.
Valorant els petits regals immerescuts en el dia a dia, és quan aprenem a ser feliços amb el simple i amb tot
Per això, m’encanten aquests plans de sortir, passejar amb tranquil·litat, contemplar un capvespre, assaborir un gelat, llegir una novel·la, escriure els pensaments, riure i parlar de la vida. La vida sempre exigeix ganes, i el temps sempre ha estat esperant-nos. Així que hem d’infondre energia a la vida i no permetre que el temps passi en va. La felicitat del cor es reflecteix en la mirada. Quan irradiem felicitat, transmetem una energia contagiosa. Em fascina la paraula “esplendor”, que descriu aquesta emissió d’una llum intensa quan estàs prop d’unes certes persones. Sí, aquelles que se solen dir “persones bombeta”. Poden ser poques, tal vegada una o dues en la nostra vida, però trobar-les és sempre una experiència immillorable, ja que ens fan sentir feliços, ens arrenquen somriures i ens connecten emocionalment.
Sovint, permetem que les mínimes situacions ens entristeixin. Col·loquem aquesta decepció en el centre, convertint-la en l’eix al voltant del qual tot gira. I això ens ennuvola, apaga la nostra llum i alegria. Tanmateix, la resposta, encara que pot ser desafiadora, és senzilla. Consisteix en canviar el centre gravitatori. Reemplaçar aquesta tristesa, aquesta petita desil·lusió i frustració, per tots els regals que la vida ens ha atorgat. A vegades, potser no hi ha molt a agrair, però sempre hi ha una cosa a la qual podem aferrar-nos. Bé sigui una sorpresa, un missatge inesperat, una mirada, una abraçada, una conversa, un somriure, la companyia d’una persona o gaudir d’una amistat, amb els seus moments, reflexions, complicitat, riures continguts i riallades. En canviar aquesta perspectiva, valorant els petits regals immerescuts en el dia a dia, és quan aprenem a ser feliços amb el simple i amb tot. Així que, no esperem que arribi el 20 de març per celebrar el dia de la felicitat, tal com es va establir per l’Assemblea General de les Nacions Unides, sinó que, a partir de ja, cada dia, caminem amb serenitat, però amb el cor ple de felicitat, perquè la vida, és un autèntic regal. I la felicitat és aquí, esperant-nos, disposada a recordar-nos que mai és tard per a ser lliures i autèntics. Està a l’abast de les nostres mans, només hem de recordar com veure el món a través dels ulls d’un nen, però amb la saviesa i experiència d’un adult. Per tant, per què no brillem i fem brillar? I és que mai és tard. Mai és tard per animar-se a donar el primer pas. Mai és tard per animar-se a lluitar per la felicitat. Perquè, si no és ara, llavors, quan?
Christian Llobat Galiana
Professor Universitari i Doctorand