Si te’n voldria explicar, de coses. N’han passat moltes en una dècada. 10 anys des d’aquella última conversa per telèfon en què vam parlar d’una pel·lícula que he sigut incapaç de vore i que no sé si veuré mai. 10 anys des que te’n vas anar en aquell llit d’hospital massa prompte però havent-nos donat uns dies per dir-te adéu.
Què difícil és educar, papa. I com entenc ara totes aquelles coses que em deies que ja entendria quan seria mare.
Si te’n voldria explicar, de coses. He tingut tres fills, papa, tres! Janna ja té sis anys i s’assembla molt a natros. A tu i a mi. Va nàixer el sis de juny. Enguany farà 7 anys i tu, el 7 de juny, n’hauries fet 68. Quina festassa hauríem fet! Hi ha qui diu que té el mateix caminar que tu. Però qui s’assembla més a tu és Pol, el bessó. Té els teus ulls, el teu cabell rissat,… Fins i tot quan menja me recorda a tu. Ell i Berta tenen un any i mig i estan tremendos. Tens dos nétes més, les filles de Bàrbara, Noa i Abril. Quantes vegades penso en com series en tots ells. Què difícil és educar, papa. I com entenc ara totes aquelles coses que em deies que ja entendria quan seria mare.
Si te’n voldria explicar, de coses. En aquests deu anys, hem dit adéu a les iaies i fa uns dies a tun germà el menut. Massa aviat, com a tu. A vegades us imagino a tots junts. No és que sigui creient, ja ho saps, en parlàvem algunes vegades, però en certa manera reconforta pensar-vos junts en algun lloc indefinit, rient i en pau.
Si te’n voldria explicar, de coses. M’he tatuat, papa. Vuit tatuatges. A mi, que em feien temor les agulles i que li deia a ma germana que no es fes cap altre forat a les orelles ara porto vuit tatuatges i cadascun d’ells parla d’algun dels aprenentatges que he tingut tots estos anys. També he canviat de feina. Ja no treballo de periodista de mitjà, però el món de la comunicació segueix donant-me de menjar. I he llegit Dràcula i diversos llibres d’Agatha Christie. I tenies raó. Els havia de llegir. Em perdonaràs per no haver-ho fet abans.
Si te’n voldria explicar, de coses. Hem fet dos viatges de dones, en la mama. Un a Viena, en dos de les netes i tot. L’altre les tres soles. Però sempre mos quedarà pendent aquell viatge a París que havíem de fer amb tota la família després d’aquells últims Nadals. També he après a cuinar, papa. Però la carn arrebossada, per molt que ho intente, mai me quedarà com a tu.
Si te’n voldria explicar, de coses. S’ha acabat Big Bang Theory, tot i que encara seguim mirant els capítols una i una altra vegada. Crec que a tots ens sembla que estàs una mica aquí quan tornem a veure algun capítol. I a casa ens hem fet fans de El joven Sheldon. Esta també t’agradaria. N’estic convençuda. Te’n recomanaria moltes altres, de series per veure. Lupin o The good doctor potser serien una bona opció. Recordes aquella que miràvem quan érem menudes, Padres forzosos, d’un pare vidu amb tres criatures? Ara les criatures ja són dones fetes i refetes i són elles les mares de Madres forzosas. La poso només per escoltar la sintonia i reviure per uns segons els sopars a la cuina. Et diria de veure altres series, però no te’n voldria parlar massa, perquè no fessis allò que feies sempre, d’esgarrar-me el final. O fer-me un espòiler, que diem ara. Netflix o Filmin et semblarien revolucionaris: tantes sèries i pel·lícules a només un click. No et caldria piratejar res per veure alguna pel·lícula un dissabte la nit.
Si te’n voldria explicar, de coses. Hem viscut una pandèmia mundial que ens va recloure a casa durant setmanes. Semblava una d’aquelles pel·lícules de l’apocalipsis t’agradaven tant i on els bons sempre acabaven parant la fi del món. També ho vam parar, allò, però no sé si ens va fer millors persones. M’hauria agradat molt sentir la teua opinió, de tot allò.
Deu anys han donat per a molt, sí, però a vegades em sembla que va ser ahir que vam parlar per telèfon i ens vam dir hasta demà.
Si te’n voldria explicar, de coses. I hi haurà qui pensarà que en aquestes línies només hi ha coses aparentment banals i mundanes per fer deu anys que no ens veiem, però de tot això estan fets els nostres millors moments.
Si te’n voldria explicar, de coses, papa. Deu anys han donat per a molt: tres criatures, vuit tatuatges, dos feines, alguns viatges, molts llibres i pel·lícules i infinits moments en què t’hauria volgut parlar de tot plegat. Deu anys han donat per a molt, sí, però a vegades em sembla que va ser ahir que vam parlar per telèfon i ens vam dir hasta demà.