Aquests dies he viscut una situació que sembla ser que és molt repetitiva i que no és només d’on jo visc, sinó que la podríem replicar arreu d’on volguéssim fer arribar la nostra capacitat d’expansió de preocupació.
Per d’altres ocupacions que res tenen a veure amb la meva ocupació laboral remunerada, ens feia falta trobar un habitatge per a poder portar una família a la nostra ciutat. Ull, res te a veure amb tots els arguments que els nostres amics extrems i mancats de nivell superior a un vegetal ara podrien esgrimir, era un interès professional, però que venia lligat a poder aconseguir un habitatge comú, pagant i sense cap tipus d’objecció ni movent cap paràmetre més enllà de la nostra acceptada economia capitalista, que ningú s’alteri.
Sembla un argument lògic, no? Allò d’aquell article al llibret sagrat que diu més o menys que tothom té dret a un habitatge digne ja ha quedat esborrat de les nostres ments pel pas dels anys com tot ell amb el seu conjunt… tant que se’l miren i tan poc que se’l fa cas per les coses que sí que té sentit.
Això em porta a expressar la meva desil·lusió amb els governs municipals en general per la poca efectivitat amb una de les grans problemàtiques (i aquesta sí) del nostre dia a dia.
Aquesta vegada deixeu-me ser localista per a expressar un crit de desesperació amb la poca efectivitat, no d’aquest govern municipal que encara no ha pogut arrencar, sinó de tots els governs anteriors, perquè si avui estem així, tothom té la seva part, des de totes les administracions a totes aquelles “grans famílies” que s’inflamen amb un sentiment tortosí fals.
Tortosa té un greu problema d’habitatge i fa molta pena veure com el centre es va desfent des de fa molts anys i com una gangrena, s’estén sense solució. Els diferents cops d’efecte i grans inversions només han quedat en això, grans titulars, algunes fotografies i un cartró pedra que amb el pas del temps es deteriora com aquells parcs temàtics faltats de manteniment.
Fa uns anys, en una visita a la ciutat de Venècia, després d’uns dies, ens vàrem adonar d’una gran mancança, no hi havia xiquets i xiquetes a la presumpta hora que es surt o entra a les escoles…no hi havia perquè allí no hi ha escoles, i no hi ha escoles perquè no hi ha vida real, només és un parc temàtic.
Ara diré una frase que sempre que l’he sentit em sulfura, el nucli de Tortosa té un gran potencial…clar que sí, però donem-li potència, però amb un criteri racional, estudiat, amb futur més enllà dels 1460 dies i amb un resultat que vagi més enllà de la foto titular…santa foto titular.
Es més, agafar l’habitatge com a eix vertebrador d’un impuls que la ciutat necessita per a recuperar tot el que s’ha perdut, podria ser un bon inici per a capgirar una situació que ens porta a grans pèrdues no recuperables, ara bé, mentre esperem miracles per a aconseguir grans transformacions des de la zona zero, que tothom sabem que no seran cap solució (per exemples d’altres ciutats) perquè no s’engega un pla de contenció i regressió que combini la recuperació d’habitatge existent (públic i privat) mitjançant la rehabilitació i l’adaptació a les noves exigències ambientals, energètiques i fent-los adaptats als nous temps , però començant des dels límits i anant cap al centre, i no cal esperar-se a grans projectes que es queden amb uns renders preciosos, si aquest any es poden començar amb tres habitatges, doncs tres, i si afavorim al mercat privat que a l’entorn en facin tres més, ja seran sis, i si combinem que tot això no es destini només a un tipus de classe social se li donarà sensació de barri que hauria d’anar acompanyat d’ajudes reals per la recuperació de comerç i negoci que també ha desaparegut, i així, poc a poc es podria recuperar una part del perdut, i tornar a sentir la sensació de barri, de ciutat.
La necessitat existeix, l’espai el tenim, no ens cal “fabricar” un barri nou amb tot el que comporta, només ens cal començar, això sí, aquest fruit no madura als 1460 dies.