Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra? O, parafrasejant Ciceró, fins quan abusarà Paco Sancho Serena de la paciència del territori? En efecte, el reconegut líder transvasista i secretari general de Salut a l’època de les retallades, ha tornat a impartir doctrina. Ho ha fet a través d’un article, on ens ha tornat a delectar amb les seves receptes tradicionals; crispació, divisió i manipulació de la realitat.
En aquest article Paco Sancho té com a objectiu dinamitar la unitat del territori i de les institucions del Delta, articulats entorn la Taula de Consens. Per què? Per protegir el seu marmessor a l’Ajuntament de l’Ampolla? Recordem que Francesc Arasa i el seu equip de govern, han decidit de manera unilateral, pública i d’esquena a la Taula de Consens, pactar amb el Ministeri la destrucció del passeig de l’Arenal, el retrocés de la línia morfològica del Delta i de costa, i la no precedència de mesures de protecció efectives de l’actual perímetre de l’Arenal, previ a qualsevol altra acció. Tot això contra els plantejaments compartits unitàriament per tot el Delta, inclòs el poble de l’Ampolla.
Recordem que l’única acció que ha defensat i exigit el seu partit al llarg dels anys, és una aportació de sorres ineficient i malbaratadora – de la qual ara en fa bandera – que ha anat a parar dintre de la Badia del Fangar i l’han colmatat, mentre continuaven construint estructures que han alterat la dinàmica costanera, de manera fatídica per al litoral ampollero. A hores d’ara, els partits que critica, han posat sobre la taula una estratègia pel Delta, amb moviments estratègics, per mitigar la ineficàcia de les polítiques que va defensar Sancho quan tenia influència al govern de la Generalitat.
Pujant l’aposta, mentre en alguns ajuntaments presentem estratègies per garantir i abastir l’aigua als pagesos, de manera controlada i equitativa – cosa que tergiversa -, Paco Sancho passa a fer una encesa defensa de la interconnexió de xarxes de manera pública. He d’admetre que en llegir-ho se’m va quedar una cara similar a la dels legionaris de Calígula quan els van ordenar atacar el mar. El Govern aplica polítiques modernes d’autosuficiència, equilibri territorial, i nova gestió de l’aigua.
Mentrestant el sr exdelegat transvasista, continua defensant allò que feia als anys dos mil, res ha canviat, ni les pancartes ni un territori bolcat el van fer canviar de parer a favor del Delta i la seva gent.
I per acabar, Sancho se’ns despenja amb una desafinada i anacrònica defensa del CPIDE. El CPIDE va ser l’ham que va fer servir el PP perquè els que confonen la política amb una repartidora, trenquessin el consens i la unitat de les Terres de l’Ebre. I quan els van tenir on volien, els van dir que en matèria d’aigua l’única que repartia era la CHE – encara avui ho paguem -. I sí, talment com el rei Mitridates de Ponto, el president del CPIDE – un tal Paco Sancho – es va queixar amargament. I el PP li va contestar si fa o no fa com Gneu Pompeu al rei Mitridates; “Oh rei, si no tens un exèrcit més poderós que el de Roma, fes el que s’ordena”, i Sancho va fer el que li ordenaven, tancar la paradeta… I ara dona lliçons de dignitat i estratègia als mateixos que va deixar abandonats.
Al defensor del transvasament i amant dels clàssics que vol alliçonar, li recomano llegir les meditacions de Marc Aureli. Allí trobarà que fins i tot un emperador totpoderós, ha de governar escoltant a la gent i buscant el bé comú.
Farem front a la sequera, a la regressió i al canvi climàtic tal com toca; escoltant a la gent del territori, moviments i sent fidels a la Taula de Consens, defensant una nova política de l’aigua sostenible i basada en l’equilibri territorial – sense interconnexions -, aplicant l’estratègia Delta, i tenint ben clar que el territori i el Delta són el nostre patrimoni, i no el vendrem per una cadira a Barcelona.
I sí, units com a territori, com va dir el president republicà Lluís Companys; “tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer”.
