Fa un temps que trobo que hi ha diverses velocitats del temps que tots coneixem. Actualment, a la nostra part del món, vivim a un ritme frenètic d’immediatesa que ens fa (crec jo) no poder gaudir del temps. Ens mengem el temps a ritme de fast food i no som conscients de l’avenç del temps, encara tenim el gust dels galets a la boca i ja ens hem “carregat” un dels dotze mesos.
En principi, tothom es regeix amb el mateix, segons, minuts, hores, dies, setmanes, mesos, anys,…, ara bé, la percepció d’aquest és molt diferent.
Fa uns anys algú em va contar que en un tema judicial de desacord laboral el seu advocat li havia dit que tot havia anat molt ràpid perquè el judici “només” havia trigat set mesos i tot el període de recursos i recursos fins la sentència ferma on se li reconeixia la seva demanda “només” havien passat tres anys més…, un total de gairebé 4 anys per resoldre una situació que li generava d’altres maldecaps per la incertesa de la resolució. En aquest cas, la percepció del pas del temps es va fer etern, tot i que per a d’altres va ser molt ràpid.
El que per a uns és un “només” per a d’altres és un “encara”
Casos com aquest ens en trobem cada dia dins de l’administració, no només en l’àmbit judicial, i xoquen amb el ritme de la majoria de les persones que es veuen afectades per un ritme del temps molt més lent.
Ens fem un fart de veure a la classe política dilatar decisions i aprovacions que són necessàries per a la millora o, fins i tot, la supervivència de la gent, a la qual, tot aquest temps el percep a la inversa, el que per a uns és un “només” per a d’altres és un “encara”.
De la mateixa manera, hi ha temes recurrents com l’habitatge, el treball, els i les joves…, que queden en una bona campanya de publicitat i mai acaben, ni tan sols, d’arrencar.
Ens caldria com a societat i caldria que els i les dirigents de les diverses administracions fossin capaços d’entendre que molts cops l’agilitat amb la solució de temes quotidians, de baixar a la sorra amb la gent i amb el dia a dia de tothom i agafar el ritme del temps que fa que tot això rutlli és molt més efectiu i és on realment té més sentit el concepte de “servidor públic”.
Estaria molt bé que un segon fos un segon, que un minut fos un minut, que un dia fos un dia, que una setmana fos una setmana, que un mes fos un mes, i que un any, un altre any, faci arribar a tothom amb la mateixa velocitat.