És una tarda de gener, freda i amb la boira que no deixa veure a un pam del nas. Les fulles de la vinya han desaparegut, ens han deixat orfes d’aquells meravellosos colors ocres, ataronjats i vermellosos,…. i ens queda el cruixent de la terra glaçada al caminar pels petits rius de vinyes entre les valls de Batea.
És temps de feina al camp, és temps de preparar la planta, el cep per a la propera collita, és el temps de la poda, sota la gèlida temperatura que s’empitjora quan bufa el cerç o entra la humitat…. temps on el dia s’acurça, i on inclemències diverses fan impracticable sovint la nostra feina.
Això fa que algun matí o tarda s’acostumin a fer petits cors de pagesos per parlar de tot plegat… el temps, les xafarderies dels pobles i comarca, de política o futbol, d’economia i el nostre futur… I és aquí quan comença aquest conte:
– És a les portes de la “Coveta”, el bar del poble, punt de trobada i tota una institució del lleure dels bateans i bateanes durant més de 50 anys. A fora, traient el fum d’una cigarreta Winston, el Miquel desembarra sense filtre… Això no pot ser… ens fotem un fart de treballar i el preu del raïm cada cop és més barat… ja fa anys que es paga el mateix, i la vida no fa més que pujar… on cony anirem a parar!!! Per guanyar-me la vida he de produir molt més… i total… per a què???
– Tens tota la raó… –diu el Jordi, fent una xarrupada del cafè calentet que té a les mans–. Ara bé…. els cellers no paren de fer millores i créixer, mentre nosaltres la feina és nostra!!! Fixa’t… fixa’t el preu que venen els vins!!! I no vegis quan vas al restaurant… o una tenda… que et foten un cop de pala que et cruixen…
– Ja fa anys vàrem fer una DO per a donar un valor afegit als nostres raïms… i tu has vist cap diferència??? No….només ens volen per pagar i fer-se rics a costa nostra… que no ho veieu ??? Això no serveix per res… –crida exasperat el Manel.
– El que no es pot negar és que cada cop la DO Terra Alta es coneix més… ja són més de 8 milions d’ampolles que es venen a tot el món –afina el Marcel…
– Si…si… però nosaltres, els pagesos i pageses de la Terra Alta, en produïm 38 milions de kg de raïm… menys mal de Torres… que ens el compra… que si fos pels cellers de la Terra Alta, a saber on estaríem !!! –replica el Miquel…
– Se li hauria de fer un monument a aquest home… el Torres ens ha salvat a aquesta comarca!!! –en Jordi afirma contundent .
– Aprovo sense discussió la importància del Torres… i també però s’han creat un grapat de cellers nous que treballen molt bé… –apunta a la conversa el Marcel–. Cada cop en som més…i fan vins molt bons…
– Res, res… com el Torres, res… Tots aquests petits no fan més que exigir molt per comprar misèries… això no ens salvarà de res…
– Escolteu –diu el Marcel– …les vinyes les teniu inscrites a les dos DOs… DO Catalunya i DO Terra Alta ???
– Sí… –diuen tots…– Sempre les he tingut… i així puc vendre a Torres i també als cellers que vinifiquin a la DO…i ara els pega per regular les produccions… quins collons… el que han de fer és deixar produir el que es vulgui… i d’on es vulgui… Sempre som els pagesos qui hem de regular i ens han d’exigir… a la merda!!!
– Marcel: L´altre dia pensava… escolteu… hem dit que produïm 38 milions de kg de raïm, però només es venen 8 milions d’ampolles, oi ???
– Sí… –en diuen tots.
– I que totes les hectèrees les tenim donades d’alta a la DO Terra Alta, oi ???
– Sí…sí… On vols anar a parar???
– Si els cellers tenen al seu abast 38 milions de kg, per només fer 8 milions de ampolles… com collons volem que ens paguin un preu més alt del raïm DO Terra Alta??? si tenen un munt de kg de raïm on triar i remenar…!!!
– Estàs dient que els fem un favor als cellers??? i què hem de fer???
– No ho sé… –diu el Marcel– …però el què està clar és que si l’oferta és molt superior a la demanda, això fa baixar el preu sí o sí… i total, el raïm que marxa a Torres… no caldria ser DO Terra Alta…
– Bajanades !!!! –crida el Miquel– …el que s’ha de fer es produir més i que no ens regulin tant… i per cert… aquelles finques que tinc a l’Aragó… també podrien entrar… sempre han estat vinyes… quins collons… sempre problemes als pagesos!!!
– Bueno… va… –parla el Marcel…– Què us va semblar el Barça ahir???
– Uffff… igual te raó el Marcel… –remuga el Jordi…
TO BE CONTINUED… Amb una bona copa de vi i enraonant al banc del “Si no fos”.
