El portaveu de la Plataforma en defensa de l’Ebre, Manolo Tomàs, ha parlat avui a Canal TE sobre la recent proposta del departament d’Acció Climàtica per portar aigua de l’Ebre als embassaments del Priorat. D’entrada, Tomàs ha assegurat que “ens vam quedar sorpresos en sentir les declaracions del conseller. Pensem que han deixat molt clares dos coses. La primera és que presenta unes propostes que no tenen res a veure amb la situació actual, que és d’emergència extrema i que necessita actuacions immediates. I la segona és que en realitat el que està demanant el conseller és una ampliació de regadius. Però això és una figura que conté el pla Hidrològic de l’Ebre que es discuteix cada 7 anys. L’últim al febrer de l’any passat. I allí no es va demanar. Per tant, la llei no ho permet fins el 2027”
Tomàs manté que en l’actualitat s’està fent un transvasament cap a Reus. L’argument és que el riu Siurana es desvia cap a Riudecanyes, que pertany a les conques internes de Catalunya, i que és el que subministra a Reus. Per tant si al riu Siurana, que és afluent de l’Ebre, reverteixes la corrent i fas pujar l’Ebre cap al Siurana i no modifiques res més, estàs “blindant el transvasament cap a Reus”. L’històric líder de la PDE ha recordat que hi ha un article del Pla Hidrològic que permet fer una transició puntual de fins a 5 hectòmetres cúbics. Això permetria omplir els dos embassaments sense incomplir la llei. El problema, no obstant, és que el conseller d’Acció Climàtica va plantejar-ho com una mesura “estructural”. “Això vol dir que seria permanent. I és el que la llei no permet. Si realment volen 1 metre cúbic per omplir un embassament ho poden aconseguir demà mateix negociant amb la CHE. Però no és això lo que vol el conseller. Vol una altra cosa”.
Tomàs adverteix que “s’ha creat una il·lusió al Priorat. L’aigua no arribarà d’avui per demà. Però actuarem en un principi de prudència. Natros ens creiem que volen blindar el transvasament cap a Reus. I ens creiem que volen fer la interconnexió de xarxes entre el CAT i ATLL i per tant actuarem en conseqüència per intentar evitar-ho”. El portaveu de la Plataforma ha demanat no entrar en un conflicte territorial entre el Baix Camp i el Priorat i les Terres de l’Ebre: “els han explicat una cosa que no és possible. Que no ens facin responsables a natros. La proposta és una detracció d’aigua del riu Ebre. No està permesa legalment” i adverteix: “augmentar la pressió sobre l’Ebre pot produir un problema molt greu del que no s’adonen. En baixar menys aigua i continuar l’activitat industrial riu amunt, es produirà un problema de qualitat de l’aigua del riu Ebre en el seu tram final”. Des de la PDE entenen que la situació de la pagesia al Priorat sigui difícil i que es vulgui regar: “és molt senzill. Que deixin que el Siurana segueixi el seu curs natural. Que no desvien el seu cabal cap a Reus. Arribaria a García, arribaria a l’Ebre i s’aconseguiren regenerar els aqüífers del Priorat i es podria regar. Només perdrien els especuladors que es guanyen la vida amb el transvasament a Reus”.
Tomàs creu que “el que hi ha damunt la taula és un model territorial. I ocupem el paper de sempre. Donem energia i donem aigua. En el tema de l’aigua no hi ha banderes, ni colors polítics. Hi ha interessos. Els primers els territorials. I des de la PDE animen a lluitar tothom per la defensa del territori. I això passa per mantenir la integritat del riu i salvaguardar el delta”.
Tomàs creu que a dia d’avui hi ha una “ofensiva” que porta 30 anys ajornada i que s’aprofita una situació extrema per crear un estat d’opinió que vegi amb bons ulls l’augment de la pressió sobre el riu Ebre. Així ho vindrien a certificar propostes com la del Priorat, la possibilitat de portar aigua en vaixells fins a Barcelona, la possible interconnexió de xarxes entre el CAT i ATLL, l’ampliació del mini-transvasament, l’ampliació de regadius conca amunt o el projecte del Hard rock.
Una delegació de la Plataforma en defensa de l’Ebre serà present aquest dissabte en la Tercera Cimera Social de l’Aigua, que es farà al Montseny, concretament al municipi d’Arbúcies.
Podeu veure l’entrevista sencera clicant aquí: