L’Ampolla ha iniciat el procés per a revertir els efectes del canvi climàtic i la lenta, però inexorable, transformació del litoral marí davant les tempestes cada cop més agressives. Els camps de batalla d’una lluita cada cop més complexa són la platja de Cap Roig i de l’Arenal. Totes dues presenten casuístiques pròpies i tenen, per tant, solucions a mida. Pel que fa a la primera, les aliades són les algues, i respecte a la segona, l’alternativa més viable passa per la desaparició del passeig marítim de cara a guanyar metres de platja. Les administracions que hi repercuteixen són l’ajuntament i el Ministeri de Transició Ecològica a través de la direcció general de Costes. Totes dues juguen les seves cartes buscant sinergies i complicitats. I cal prendre decisions de manera ràpida, perquè s’estima que l’any 2050 el nivell del mar pujarà 20 centímetres.
Aliança amb Costes per «naturalitzar» el passeig marítim
En primer lloc, cal situar-nos a la platja de l’Arenal. Però no com és ara, sinó com era fa 40 anys. El regidor d’Infraestructures del Litoral, Sebastià Castañeda, la recorda com «molt extensa i capaç d’acollir un camp de futbol i discoteques». La realitat actual ja no té res a veure amb aquella fotografia. I d’ençà que el Glòria va obligar a reconstruir el passeig marítim, tot va canviar per no ser mai igual. «Cada cop que ve un nou temporal el passeig acumula danys, i malgrat que l’ajuntament ha intentat mantenir-lo, cada cop és més difícil», afirma el responsable de Costes a Tarragona, Antoni Espanya. Per això les prioritats del ministeri passen ara per «deixar d’apostar per la conservació d’estructures rígides com els passejos dins del domini públic i buscar solucions estructurals». És a dir, una «naturalització dels passejos» que passa per «tornar la platja a com era abans, amb uns camins de sorra amb elements de delimitació respecte a la platja com poden ser estaques que han de permetre continuar el pas per als vianants i que són fàcils de retornar a la normalitat en cas d’una llevantada».
El nou enfocament presenta l’avantatge pràctic de l’estalvi de diners. «Des del ministeri ja hem deixat clar que no continuarem aportant recursos per a reparar indefinidament els passejos dins del domini públic. Aquest és un model que ja no funciona», explica Espanya, deixant clar de pas que no és d’aplicació universal perquè n’hi ha que es poden conservar per trobar-se en una posició de certa invulnerabilitat davant les tempestes, com són el cas dels de la Ràpita o el de les Cases d’Alcanar. No és, en canvi, el cas del de l’Ampolla, perquè els temporals han canviat la configuració de la costa provocant que la sorra ja no s’acumuli davant del passeig i faci de dic de contenció.
Aquest és l’escenari que va fer moure fitxa a Costes de Tarragona. «El passat mes d’octubre -detalla Espanya-representants de l’ajuntament van arribar a Madrid a un principi d’acord amb el ministeri que contempla la redacció durant el 2024 del projecte per a la naturalització del passeig», que ha d’implicar la demolició de l’obra fixa on sigui necessari. Ara bé, els detalls no es podran concretar fins que no es disposi del projecte executiu i tant consistori com administració estatal hagin pogut dir la seva. El pacte contempla, a més de l’eliminació de les estructures rígides, la redistribució del trànsit i una acció combinada consistent en la instal·lació «alguna estructura submergida dins del mar per mitigar l’efecte dels temporals». Tot plegat una actuació «ambiciosa» perquè de donar resposta a dos kilòmetres de costa i que té un cost aproximat total de «10 milions d’euros pel capbaix». Castañeda, en canvi, no es mostra tan contundent i deixa obertes les expectatives de conservació de part del passeig. La prioritat municipal passa a hores d’ara per «recuperar la platja», sense tancar portes a cap possibilitat a l’espera de com evoluciona el projecte.
Les algues i Cap Roig
Un cop posat fil a l’agulla a l’Arenal, el següent pas és Cap Roig. I en aquest punt l’ajuntament porta la veu cantant. «La tempesta del passat mes de setembre va fer aparèixer a la platja una gran quantitat d’algues», recorda Castañeda. Però en comptes d’eliminar-les sense més ni més com si fossin residus a cremar, van optar per una prova pilot consistent en amuntegar-les als laterals. «El passat octubre vam estendre una primera capa d’algues per la platja i posteriorment en vam posar una segona perquè les algues retenen millor la sorra i a mesura que es descomposen donen estructura a la platja evitant-ne l’erosió». En essència, no funcionen com una pedra sinó com una esponja. Les primeres anàlisis dels resultats són positius, a l’espera d’una valoració més detallada durant Setmana Santa, quan s’hauria d’estimar per part de Costes les necessitats de regeneració de les platges. «L’únic problema és l’olor, i demanem disculpes als usuaris i vianants -admet Castañeda-. Però això ens permetrà el que semblava que era un somni tot i ser una prioritat de l’equip de govern municipal, com és el de mantenir les platges».
