L’Institut Ramon Muntaner (IRMU), en cooperació amb diverses entitats i corporacions municipals i amb el suport del Fons Català de Cooperació, el Consell Comarcal del Maresme, la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià, el Museu Marítim de Barcelona, el Grup d’Estudis Històrics de la Mediterrània Occidental del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, participarà en el projecte l’Encesa de torres, talaies i talaiots de la mediterrània pels drets humans impulsat des de Mallorca i en què participen diferents països de l’arc mediterrani.
La iniciativa neix l’any 2016 des d’un grup de professores i professors de l’Institut d’Educació Secundària Marratxí i la Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX que van realitzar una acció per tornar a fer possible la connexió visual entre les torres amb motiu de la commemoració del IV centenari de la mort de Joan Baptista Binimelis. El Consell de Mallorca, i en particular la Direcció Insular de Patrimoni, va acompanyar aquesta iniciativa des del primer moment, a la qual també s’hi han sumat en aquest paper de coordinació les entitats d’Amnistia Internacional i el Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació.
En aquest context, des de l’any 2022, l’IRMU fa la funció de coordinador dels territoris Catalunya, la Franja (Aragó), País Valencià i Catalunya del Nord.
Enguany, la iniciativa incrementa el nombre de torres participants, passant de 33 el 2022 a 50 aquest 2024. Participaran les poblacions catalanes de Cadaqués, Sant Vicenç de Montalt, Vilassar de Mar, Castelldefels, Sant Just Desvern, Santa Susanna, Manresa, Esplugues de Llobregat, Santa Oliva, Vila-rodona, Falset, Verdú, Àger, Lleida, La Terreta (Tremp), Batea (Castell d’Algars), Tortosa (Torre del Cèlio), Campredó (La Casa del Prat i Torre de Font de Quinto), Amposta (Torre de la Carrova i Torre de Sant Joan), La Ràpita (Torre de la Guardiola i 3 Torres del Moro), Alcanar (Torre del Carrer Nou) i la Sénia (Torre del Carrer Major); a la Ribagorça aragonesa, les poblacions d’Areny de Noguera, Montanyana (el Pont de Montanyana), Viacamp-Lliterà, Lluçars (Tolba) i Benavarri; al País Valencià, els municipis de Rossell, Carrícola, Dénia, Pedreguer, Saix, Agost, Teulada, Petrer, Elda, Novelda, Monòver i El Pinós; i a la Catalunya del Nord, el municipi de Prats de Molló (Conflent).
L’acte, que tindrà lloc de forma simultània el proper dissabte 13 de gener, recrea la comunicació visual que tenia lloc entre torres de guaita, les quals eren, essencialment, un recurs d’autodefensa i que ara amb aquesta acció es converteixen en punts de llum, en fars d’acollida que mostren el camí.
L’objectiu és doble: per una banda, sensibilitzar la població sobre la situació que viu el Mediterrani on moltes persones que es veuen obligades a abandonar casa seva hi perden la vida cada any. I per l’altra, reivindicar i posar en valor les torres, talaies, talaiots i fortificacions com a patrimoni històric i cultural present al conjunt dels territoris de parla catalana.
La jornada presenta la següent estructura: a les 12.45 hores té lloc la lectura del manifest escrit enguany per Josep Vallverdú i Aixalà, i a les 13.00 hores es produeix l’encesa de fum. L’acte de matí acaba, en alguns casos, amb la cantada del Viatge a Ítaca de Lluís Llach. A la tarda, es retorna a les torres a les 18.00 hores per llegir de nou el Manifest i a les 18.30 hores encendre les bengales de foc.
Les torres de guaita són estructures normalment aïllades situades en un lloc alt i de bona visibilitat per poder vigilar el mar i poder avisar de qualsevol sospita d’amenaça. La majoria d’elles són construïdes entre els segles XIV i XVI. Se’n poden trobar centenars que formen part avui del patrimoni històric en el conjunt dels territoris de parla catalana. La seva conservació és molt desigual: algunes han estat estudiades i hi ha generat publicacions i s’han convertit en un atractiu turístic afegit, unes poques fins i tot han estat restaurades, però la immensa majoria encara han de treure a la llum mitjançant la investigació històrica, les mil històries que guarden esperant a ser descobertes.
Per més informació: www.irmu.org
