Casualitats de la vida, em correspon escriure a l’Ebredigital aquest 28 de desembre, dia dels Innocents. La veritat és que tinc quatre o cinc idees punyents per desenvolupar, però un dia tan especial per fer certes bromes faria goig esplaiar-se i donar opinió sobre els punts febles d’esta societat ebrenca que de vegades grinyola, sobretot, quan se sent agredida per interessos que venen més amunt del Coll de Balaguer.
Al final, prefereixo fer la carta als Rei d’Orient i demanar una sèrie d’infraestructures, inversions necessàries per al nostre territori ebrenc. Un territori faltat d’un grapat d’obres competitives que paralitza el desenvolupament econòmic, essent líders per la cua de la renda per càpita a Catalunya, és a dir en pobresa.
Us preguntareu quines infraestructures he demanat a aquesta carta. La primera l’Estació de Mercaderies de l’Aldea. Després que hem renunciat a tenir un port comercial, ni que fos la base per subministrament de béns i queviures a les Illes Balears, almenys tenir una infraestructura potent que pugués donar serveis a les empreses que s’estan instal·lant al nostre territori. Una estació de tren potent, però sense oblidar una interconnexió amb l’interior del Montsià, ni tampoc l’estació de Móra, si realment el polígon del Molló tira endavant o acaba sent un camp de màrtirs de la Guerra Civil.
En segon lloc, no cal dir-ho! Un nou Hospital de referència per a tots els ebrencs i ebrenques, lluny de tota polèmica partidista, que tingui un accés adequat, pàrquing que doni cabuda als seus usuaris, especialitats no facin falta i professionals de renom. Amb una xarxa de Centre Assistència Primària per la resta de pobles ebrencs, ben dotats que facin realment la seva missió, sense oblidar millores als hospitals de Móra i d’Amposta i sobretot que cada centre tingués un pediatra. La salut del nostre fill, Reis d’Oient, hauria de ser prioritari en les polítiques públiques de Salut. Veritat que tinc raó, Majestats?
En tercer lloc, l’ampliació de la C12, aquest eix vertebrador de les Terres de l’Ebre que connecta amb els territoris de la Terra Ferma. Una infraestructura de comunicació que uneix el territori ebrenc de dalt a baix, o viceversa, de Flix a la Ràpita, cohesiona el territori, i genera cada vegada més sinergies econòmiques entre les quatre comarques ebrenques. Dins de les vies de comunicació terrestre, també m’agradaria demanar als Reis d’Orient que es recordin de l’N-420 per Gandesa o la carretera de la vergonya que uneix la Ràpita amb la barra del Trabucador.
En quart lloc, evidentment les famoses obres que han de perdurar el nostre Delta de l’Ebre. Esperant que no es converteixi en una nova Atlàntida i el canvi climàtic l’enfonsi sota el mar o qualsevol temporal de llevant s’endugui per sempre la barra del Trabucador. Mentrestant desitgem que les obres del camí de guarda comenci d’una vegada o la recuperació de l’Arenal a l’Ampolla sigui una realitat.
En cinquè lloc, i no voler fer més extensa aquesta carta, Reis d’Orient, demanaria que les obres del Projecte de Consolidació del Poble Vell de Corbera tiressen endavant a bon ritme. Espais de Memòria que han de perdurar en el temps i conservar per a que les noves generacions aprenguin dels errors i no per a fer sectarisme. Però això és demanar massa majestats, ho sé, però no perdo l’esperança.
Podria fer aquesta carta més extensa, Majestats, tenim altres dèficits històrics, per algun motiu o per altres, però tampoc hem estat bons xiquets, per poder demanar moltes coses més. Però, abans d’acabar en permetreu demanar-vos un últim desig. Us preguntareu quin és aquest últim desig? Doncs és molt fàcil i realment costa molt poc. Us demano del tot cor que comenci a ploure molt, amb molta quantitat fins que els nostres pantans estiguin plens a vessar. D’aquesta manera, aquells que un dia van arribar al govern gràcies a la seva lluita contra els transvasaments ara no serien els responsables de fer aquestes obres faraòniques, i ja sabeu!, Majestats d’Orient que el karma té aquestes anècdotes. Per tant, si us plau feu que plogui amb molta quantitat fins que als nostres pantans no càpiga ni una gota d’aigua més.
