Segons l’informe PISA, Catalunya va registrar un descens històric en les qualificacions d’alumnes de 15 anys en les matèries de matemàtiques, ciències i lectura. Una patacada bastant dràstica que demostra que el rendiment de l’alumnat d’ESO ha baixat en picat.
A causa d’estos resultats, Catalunya es va situar per sota de la resta de països de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmics). I el que considero encara pitjor, baixem els resultats tres vegades més del que baixen al conjunt d’Espanya.
S’ha de dir que només 31 dels 81 països que s’han analitzat han aguantat el cop. Països on les escoles han estat tancades menys temps, ja que és el primer informe postpandèmia, però també són escoles on han estat més preparats per a la digitalització. Destaquen Austràlia, Singapur, Japó, Corea i Suïssa entre els països que han sobreviscut a la davallada.
Estem davant del futur menys preparat de la història de la humanitat
Estem davant dels pitjors resultats de la història de l’informe PISA. O el que és el mateix, estem davant del futur menys preparat de la història de la humanitat. I no és per desanimar-vos, però anem a pitjor.
Però a mi m’agradaria buscar les raons reals. No em val l’afirmació que els professors estan més preparats a altres països, que, per cert, també ho penso, però no crec que sigui el motiu principal. Ni la digitalització. De fet, diria que la digitalització és un dels motius pel qual hem caigut tant.
Com a persona relativament jove no puc dir que abans estàvem millor, però sí que vaig formar part d’una de les últimes generacions que no vam tenir ordinadors a les aules, i les motxilles ens pesaven quinze quilos entre llibres i llibretes que havíem de portar al dia.
He llegit diferents entrevistes on “els experts” intenten esbrinar els motius principals de la davallada. Uns diuen que falta inversió. El govern diu que els nouvinguts representen un número alt de l’informe i que això pot fer baixar la mitjana de nota. Com diria aquell: “¡cágate, lorito!”. Uns altres afirmen que la diferència de classe social també pot influir, ja que diuen que hi ha una desigualtat de rendiment entre els col·lectius “afavorits” i “desfavorits”. La COVID, diuen uns altres. També parlen de l’ús del mòbil com a distracció. Aquí comencem a entrar al tema.
Fa uns dies va sortir el debat de si els centres educatius haurien de “prohibir” portar el mòbil als alumnes. Els centres educatius? Perdona una cosa, a mi era la meua mare qui no em deixava anar en mòbil a l’institut. De fet, no vaig tenir mòbil fins als 16, i perquè els meus amics me’l van regalar, i no em va fer falta abans, sincerament. Està clar que els temps han canviat i ara sembla que ja naixem amb el dispositiu a la mà, però que ho hagin de prohibir els centres educatius? Hauria de sortir de les famílies, el fet de dir “per què necessites el mòbil a classe?”. “Ai, i si passa alguna cosa…?” Ja et trucaran de l’institut, o del col·legi, no et preocupis.
Hi ha moltes coses en l’evolució de l’ensenyament que ens estan perjudicant com a societat
Però, com això, també hi ha moltes coses en l’evolució de l’ensenyament que ens estan perjudicant com a societat. Com per exemple que ara no es pot suspendre a un alumne. Hi ha una categoria d’alumne nova que és intocable. Que li has d’adaptar els continguts perquè ho tingui més fàcil, i ni se’t passi pel cap suspendre’l perquè hauràs de justificar-ho com si haguessis comès un frau fiscal d’escala major. Què m’estàs dient?
Cap on anem? O sigui, en quin moment hem perdut el nord i ja no sabem ni avaluar, ni ensenyar? Després culpem els alumnes. Ja, clar, és la sortida fàcil. “És que els alumnes d’avui dia…”, què haguessis fet tu si sabessis que, passés el que passés, tant sí com no, t’aprovarien i sortiries d’allà en l’ESO sota el braç? Perquè jo m’hagués dedicat a viure la vida, menjar croissants de xocolata de la Devesa i mirar “Élite” al meu smartphone d’última generació. Després quan sigui adult ja m’espavilaré. Total, si treballo a un supermercat acabaré guanyant el mateix que una persona que té carrera i màster i treballa al McDonald’s (sense faltar a cap dels dos col·lectius).
La gent simplement s’aprofita del sistema, i qui acaba rebent sempre són els professors, professionals que treballen per aquest sistema que no està funcionant
La culpa és del sistema. Sempre, en qualsevol tema, la culpa és del sistema. La gent simplement s’aprofita del sistema, i qui acaba rebent sempre són els professors, professionals que treballen per aquest sistema que no està funcionant (també comentar que cada vegada hi ha menys professors professionals, i més professionals d’altres sectors que s’aprofiten del sistema per trobar una “bona vida”, però d’este col·lectiu ja en parlarem un altre dia).
La bola de neu ja està baixant i ara ja no la pararem. Tota esta gent que està tenint unes qualificacions pèssimes, tots els que estan aprovant perquè “no poden suspendre”, tots els que no estan preparats per llegir, per fer matemàtiques o fer ciències, un dia seran els nostres professors, els nostres ministres, els nostres metges, i els nostres advocats. Per sort, cada cap de setmana hi ha una cinquantena de partits de futbol i cada dia s’estrenen sèries noves a Netflix. Perquè som els pitjors en resultats, però els millors en entreteniment.
