Dissabte, 22 hores.
Sopo amb amics a un restaurant d’una capital de comarca mentre discutim de política. Des de la paret, un Pujol de mida gairebé real (sort que l’alçada era discreta) sembla mirar-nos amb condescendència. A la taula, el vi que la casa recomana: un Rioja. El cambrer ens demana què voldrem beure. Un dels amics, de forma gairebé automàtica, s’avança i demana aquell vi “tan bo del Pago dels no sé què, que fa dies que no ens havíem vist i ho hem de celebrar”. Comenta que l’altre dia va comprar una caixa pensant en els àpats de Nadal.
Diumenge, a mitja tarda.
Diversos grups de Whatsapp comparteixen el vídeo “L’ aplaudiment” protagonitzat per la Pagesia Jove del Priorat. “Un aplaudiment als que veniu a fer-vos la foto quan floreixen els arbres; quan toqui comprar les ametlles, mirareu que siguin d’aquí, oi?”, retreuen amb sarcasme. Acumulen ja milers de reproduccions. “Són tan directes i parlen tan clar que crec que sacsejaran consciències…”, rumio. Però recordo el sopar de fa unes hores i ja no ho tinc tan clar.
Creieu que mentim fins i tot quan contestem de forma anònima?
Dilluns matí.
Torno a l’agència. Toca revisar baròmetres de tendències de consum. Dades que apunten que el consumidor i consumidora (cadascun de nosaltres) situa la proximitat i l’origen com una de les principals motivacions per triar què compra. “Creieu que mentim fins i tot quan contestem de forma anònima?”, pregunto a les companyes. Em contesten amb una mirada de resignació.
Atabalada, baixo a comprar fruita. Xerrem animadament amb el fruiter mentre m’apropo a la cistella de les peres. En prenc una, miro l’etiqueta i… no pot ser! Sembla que fins i tot les peres venen de la Rioja.
Els vins que més consumim a Catalunya no són els de proximitat, i això que hi ha 12 denominacions d’origen de proximitat
Dilluns a la tarda.
Es presenta una campanya de promoció del vi català, impulsada des de l’Institut Català de la Vinya i el Vi. Una reivindicació del sector productor per capgirar una anomalia que no té rèplica en cap altra zona productora del món: els vins que més consumim a Catalunya no són els de proximitat, i això que hi ha 12 denominacions d’origen de proximitat. Els vins que majoritàriament es trien no són els que elaboren els pagesos de les nostres comarques, no són els que conserven els nostres paisatges, sovint postals que desconeixem. És difícil d’entendre: tots, visquem on visquem, tenim una Denominació d’Origen a prop i de ben segur que serà ben reconeguda, perquè ho han estat i ho són totes les que hi ha a Catalunya, sovint més fora que dins.
Dimarts, mig matí.
Engego l’ordinador i començo a escriure aquest article. Vull parlar sobre aquestes petites decisions diàries, unilaterals que, sumades poden canviar tant les coses. Potser fins i tot engrescar a triar proximitat i fer-ho no per militància, sinó perquè, en aquest cas, és realment bo i, a més, més sostenible.
No sé ben bé com arrencar així que obro un pot d’ametlles salades buscant inspiració. Saps què…? Potser abans de buscar les muses, buscaré bé en l’etiqueta d’on venen…
Sole Ga. Insua
Periodista
1 comentari
Massa sovint passa que no es mira l’etiqueta … estar-se de menjar espàrrecs perquè venen del Perú , de mongetes que venen del Marroc… però amb els vins no cal llegir la lletra petita, sabem d’on venen, escollim lliurement.