Rescatar la petjada deixada pels ebrencs i ebrenques durant la Segona Guerra Mundial és l’objectiu de l’ambiciós congrés internacional convocat pels Amics i Amigues de l’Ebre, amb la col·laboració amb la URV i el Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat. La cita serà els dos darrers caps de setmana del 2025, repartits entre Tortosa i Amposta. Fins llavors, queda molt per fer. De fet, la informació a hores d’ara no va més enllà d’una dada constatada documentalment: els 202 ebrencs deportats als camps d’extermini nazi, dels quals en van sobreviure 61. Aquest estudi de Joan Baptista Beltran és l’única referència concreta que han pogut presentar aquest matí en roda de premsa els representants de les tres associacions i organismes implicats en l’elaboració d’un congrés destinat a coincidir amb el 80è aniversari de la finalització del conflicte (conclòs el 1945 amb la rendició nazi el 8 de maig a Europa i la de l’imperi japonès el 2 de setembre a l’Àsia). El president d’Amics i Amigues de l’Ebre, Marc March, justificava precisament l’anticipació en l’anunci de la seva celebració «per poder donar temps als historiadors locals a recollir informació i documentació de cara a ser presentades en forma de comunicacions». La voluntat és «rescatar les històries anònimes de l’oblit» no pas per tornar-les a emmagatzemar després sota una fila de papers, sinó per convertir-les en eina de transmissió de cara a mantenir viva la memòria històrica.
En aquest sentit, el representant territorial del departament, Lluís Montull, ha rememorat el filòsof alemany Walter Benjamin (que es va suicidar el 1940 a Portbou abans de ser arrestat per la Gestapo) citant una de les frases que el definien: «la construcció històrica es consagra a la memòria dels que no tenen nom». Aquesta és una argumentació suficient per involucrar-se en un congrés que, segons Montull, ha de servir perquè les Terres de l’Ebre «no siguin només escenari de la memòria democràtica, sinó que continuï sent-ne referent com ja ho és des de fa temps». Per referma-ho ha posat com exemple la inauguració, aquest mateix dimecres, d’Invisibles però decisives, la nova exposició del COMEBE (Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre sobre el paper de la dona en la Guerra Civil espanyola i la crua batalla decisiva a l’Ebre. Tot plegat es proposa l’esperança explicitada avui de continuar combatent des dels arguments i el rigor els clixès que alimenten l’univers dels feixistes.
Per la seva banda, el vicerector de la URV, Jordi Diloli, recordava la seva tasca d’historiador i arqueòleg i la seva presència activa en excavacions i investigacions destinades a fer sortir de l’ombra aspectes relacionats amb la Guerra Civil a les Terres de l’Ebre. En aquest sentit, reconeixia que els objectius del congrés encaixen en el paper que juga la universitat a l’hora de transmetre coneixement. I per fer-ho possible en aquest cas disposen de l’eina dels campus extens, que juntament amb l’Institut Ramon Muntané (IRMU) portaran a terme activitats complementàries com exposicions i xerrades durant el període previ al Congrés amb la voluntat d’explicar el conflicte i aixecar interès per assistir-hi.
Tant el cartell com el logo del congrés tenen referències al malson passat pels republicans exiliats. Una foto seva en el seu pas per la frontera amb França il·lustra els nou anys de guerra que molts d’ells van haver d’assumir, mentre que les petjades sense identificar volen ser un homenatge als ebrencs integrats dins de la xarxa de la Resistència.
La intenció de l’organització és invitar ponents de pes en la Segona Guerra Mundial. I a preguntes dels periodistes, també han reconegut haver mantingut converses amb l’historiador tortosí Daniel Arasa, autor de tres llibres clau en els que apareixen relats vinculats a persones nascudes a les Terres de l’Ebre, entre altres procedents d’arreu de l’Estat: Los españoles de Churchill, Los españoles de Stalin i Los españoles en la guerra del Pacífico.
Pel que fa al continguts, els diferents eixos a treballar es divideixen en diferents blocs:
1.- Exili i deportació. Els ebrencs als camps de concentració nazis.
2.- Lluita. Ebrencs a la resistència francesa.
3.- Treball forçat. Ebrencs reclutats a l’organització TODT, encarregada d’aixecar defenses amb treballadors forçats d’arreu del continent.
4.- Exèrcit. Ebrencs lluitant als exèrcits aliats.
5.- Exèrcit. Ebrencs a la División Azul.
6.- El paper de les dones ebrenques a la II Guerra Mundial.
7.- Memòria i didàctica.
