La Llei de bases del règim local preveu que els municipis estan conformats de tres elements essencials: territori, població i organització. Així, el terme municipal és una característica indispensable del municipi i coincideix amb l’espai físic en què aquest pot exercir les seves competències.
L’Estat espanyol es caracteritza per estar integrat d’un gran nombre de municipis. Ara bé, o parlem de municipis de gran dimensió com Barcelona, Madrid o València; o bé, parlem de municipis molt petits, fins i tot de 5, 8 o 14 habitants. D’una banda, els municipis grans opten per la subdivisió interna en districtes o barris per poder complir amb això que està tan de moda de la proximitat amb la ciutadania. D’altra banda, els municipis més petits -la majoria- han d’enfrontar-se amb problemes, com ara la prestació de serveis bàsics com la recollida de residus o la neteja viària, l’escassetat o insuficiència de recursos o inclús la debilitat estructural i institucional.
Conscients d’aquesta problemàtica, sumada a l’existència d’entitats d’àmbit territorial inferior al municipi, el Gobierno es planteja dos estratègies: sumar-se a les solucions tradicionals del sud d’Europa mitjançant fórmules associatives intermunicipals i reforçant el rol de les Diputacions provincials, o apostar per noves alternatives com les del nord d’Europa a través de la supressió o agrupació i fusió de municipis.
Pocs són els els municipis que s’acaben fusionant i les entitats d’àmbit inferior al municipi
Amb la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, l’any 2013, el govern intenta fomentar les fusions de municipis i tracta de suprimir aquestes entitats inframunicipals. Si bé el resultat obtingut acaba sent el contrari: pocs són els els municipis que s’acaben fusionant i les entitats d’àmbit inferior al municipi existents fins l’entrada en vigor de la Llei s’acaben mantenint.
En resum, estem igual que al principi. Els municipis no volen perdre la seva identitat ni tampoc la garantia de poder prestar un servei pròxim als veïns i veïnes del seu poble. Ara bé, resulta eficient la gestió de tots aquests recursos? L’alternativa de l’últim govern ha sigut l’elaboració de l’Estatut dels municipis de menor població. No se sap si acabarà fent-se realitat amb l’actual. No obstant, molts diuen que l’eix fonamental de l’acció del govern serà el municipalisme i que aquesta norma serà una forma de garantir la igualtat d’oportunitats de tots els ciutadans independentment d’on visquin. De moment, tot està per veure.