Fa unes setmanes que es mou al Parlament de Catalunya una llei, promoguda per la CUP i els Comuns, per abolir els actes de bous de les Terres de l’Ebre, almenys els més “cruels”, que són, segons ells, el bou capllaçat i el bou embolat.
A les Terres de l’Ebre sempre hem sigut molt de bous. Ho hem amagat una mica sota l’enorme catifa de la paraula “tradició” i ho hem defensat al màxim. El problema que començo a veure, i que puc entendre que altres persones del territori ebrenc i també de la resta de Catalunya veuen, és que este argument de “tradició” se’ns comença a quedar curt.
Estes últimes setmanes han anat apareixent persones il·lustres de les nostres terres a parlar per televisió, a diversos canals, i fins i tot s’han desplaçat alguns al Parlament, per mostrar els punts de vista de la “majoria” de persones que viuen a les Terres de l’Ebre. I com no podia ser d’altra manera i aprofitant este altaveu que se m’ha donat, jo també vull dir la meua.
A favor, no dels bous, però sí de decidir-ho natros. No per res, sinó perquè una persona que és de Sant Esteve de Palautordera no crec que pugui decidir sobre el que es fa a un poble a 240 km de casa seua. Així com veig totalment il·lògic la nostra capacitat de decidir sobre qualsevol acte festiu d’alguna altra localitat o regió de Catalunya.
Els ramaders es podrien veure obligats a sacrificar gran quantitat dels seus animals si deixessin de rebre els diners que reben per cada acte taurí a les Terres de l’Ebre
A favor també de millors arguments. L’argument que l’animal no pateix no em val. He sentit bous cridant com a bojos mentre estaven amb el cap contra un caixó de fusta i rodejats de gent intentant-li posar foc a uns ferros que van agafats a les banyes. Per tant, crec que queda força clar que l’animal, no sempre, però en moltes ocasions, pateix.
Podríem vendre l’argument que els ramaders es veurien obligats a sacrificar gran quantitat dels seus animals si deixessin de rebre els diners que reben per cada acte taurí a les Terres de l’Ebre. Aquí tenim un argument vàlid, o, a priori, defensable.
També podem inventar una comparativa amb els éssers humans. És una comparació molt extrema, però poseu-li imaginació. Un bou és un “treballador” d’una empresa que porta un ramader, que rep uns diners a canvi que els seus “treballadors” facin una obra o servei, i, després d’aquesta obra o servei, els “treballadors” poden tornar al seu camp verd a viure en tranquil·litat. Llavors, si un treballador humà d’una empresa, que rep uns diners a canvi que el treballador humà desenvolupi unes tasques o serveis, treballant nocturnitats, caps de setmana, i festius, sense conciliació familiar, i sense la possibilitat de tornar a un prat verd a viure en tranquil·litat, el treballador humà és maltractat? És un maltractament inferior, o pitjor que el d’un bou que camina 15 minuts amb foc a les banyes? Està clar que l’ésser humà té la capacitat de dir “no” i decidir no treballar, depenent de moltes circumstàncies, està clar. És un argument desastrós, però podríem treure’n un debat força dens.
Ara imaginem-nos que els bous es prohibeixen, no només les dos activitats amb “més maltractament”. A què es destinaran els diners de les festes majors dels pobles? Estem parlant de números força alts. He llegit articles on es parla de 60.000€ només en actes taurins a algunes poblacions. A RAC1 es parlava de 800.000€ públics destinats només a això. La pregunta llavors és: què es faria en estos 800.000€? O, en quant es podrien reduir els impostos de la gent de les Terres de l’Ebre si no s’haguessin de pagar estos 800.000€ destinats als bous? Com podrien millorar els pobles de les Terres de l’Ebre si estos diners es destinen a millors infraestructures o serveis? Ja no parlo de la quantitat enorme d’activitats que realment són cultura que pots arribar a pagar amb 800.000€ a l’any.
Per què no fem la consulta els ciutadans de les Terres de l’Ebre, deixant de banda la resta de Catalunya?
Però el punt crucial de la qüestió és: per què no fem la consulta els ciutadans de les Terres de l’Ebre, deixant de banda la resta de Catalunya? Al cap i a la fi, és una activitat que només ens afecta a natros. Però, per què cap Ajuntament s’ha atrevit? Interessos polítics? Massa riscos? Mala campanya? Quin seria el resultat de la consulta? Jo sincerament penso que les dos parts se sorprendrien del resultat. Però, on és la nostra capacitat de decidir? No hem de deixar que unes persones totalment alienes a les nostres festes i els nostres actes decideixin què podem i què no podem fer.
Si una activitat, al Parlament, la sostenen grups polítics com VOX i PP, jo ja no puc ser-ne part, perquè van en contra dels meus ideals i principis
En aquest sentit, s’ha de dir que el rebombori al Parlament ha estat causat per partits polítics clarament d’ideologia progressista i/o liberal, o com es coneixen al carrer, “d’esquerres”. I, per contra, qui han estat més a favor de mantenir estos actes encara en actiu han sigut PP i VOX, per tant, partits de “dretes”. Jo, des del meu punt de vista, si una activitat la sostenen grups polítics com PP i VOX, ja no puc ser-ne part, perquè va en contra de tots els meus ideals i principis.
L’alcalde de la Ràpita va dir a un acte que “qui tenim que decidir som natros, i natros no decidim pensant en la política, decidim pensant en lo cor” .L’animo a fer-ho. L’animo a plantejar la pregunta i a deixar-nos decidir, a natros. La pilota està al nostre terrat. Hem de recuperar la nostra capacitat de decidir.