El passat divendres 29 de setembre va tenir lloc la primer Jornada de Salut i Gènere a la Universitat Rovira i Virgili de Tortosa, organitzada pels Serveis Territorials del Departament d’Igualtat i Feminismes i la Regió Sanitària Terres de l’Ebre en col·laboració amb el Campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili. Jo vaig tenir l’enorme privilegi de poder-hi presentar la recerca que estic duent a terme al Centre Mèdic Universitari d’Amsterdam on, des del gener, estic fent el meu doctorat.
La Jornada va ser coberta diversos mitjans de comunicació locals, incloent el Canal Terres de l’Ebre que en va fer un reportatge que podeu recuperar aquí: https://canalte.cat/actualitat/societat-actualitat/el-campus-terres-de-lebre-de-la-urv-acull-la-primera-jornada-salut-i-perspectiva-de-genere/. L’ocasió s’ho mereixia: investigadores, metgesses, infermeres, polítiques, activistes, professionals de la salut, estudiants i treballadores del Departament de Feminismes i Igualtat de la Generalitat tant de Terres de l’Ebre com de la resta del territori català van acudir-hi tant per presentar els seus estudis. Permeteu-me que faci servir el femení genèric per aquest esdeveniment: tot i ser un acte obert per tothom, la majoria de ponents i de públic eren dones. És més rigorós, així doncs, parlar de “les ponents” i “les investigadores” ja que aquest femení plural és el que més s’aproxima a la realitat de la jornada.
Vaig sortir d’allà amb una sensació estranya al cos: quantes injustícies, quanta feina per fer, encara
Al llarg del dia s’anaven repetint conceptes com biaix de gènere, antropocentrisme, manca de representació, discriminació de gènere, interseccionalitat, drets sexuals i reproductius o comissions de gènere. La jornada va començar, després de les presentacions i els missatges de benvinguda de les autoritats presents, amb les conferències de les doctores Elena Carreras i Carmina Comas, que van presentar la seua feina incansable per implementar la perspectiva de gènere a tots els nivells als hospitals Vall d’Hebron i Germans Trias i Pujol. Després les van seguir els polítics Monserrat Pineda i Ramon Escuriet, que van fer cinc cèntims de l’estratègia nacional per garantir els drets sexuals i reproductius de totes les persones. A continuació vam tenir el plaer i la gran sort d’escoltar les experiències de dues associacions essencials: Libèl·lules dels Estels (associació pel dol gestacional i perinatal) i Associació per la Integració dels Discapacitats de les Terres de l’Ebre. En acabar la breu pausa amb esmorzar, la doctora Elisa Llurba, de l’hospital de Sant Pau de Barcelona, va explicar de quina manera opera el biaix de gènere en recerca clínica i com això pot tenir efectes directes per la salut i la vida de les dones. Tot seguit, es van presentar cinc estudis que interconnectaven la recerca i la (manca de) perspectiva de gènere en diversos àmbits. I aquí vaig tenir la sort de parlar sobre la recerca que hem dut a terme juntament amb l’equip d’investigadores del qual formo part a Amsterdam. La jornada va acabar amb una simulació en la qual tres actors professionalíssims van interpretar com parlar del dol gestacional en un ambient clínic.
Vaig sortir d’allà amb una sensació estranya al cos: quantes injustícies, quanta feina per fer, encara. Quant queda per aconseguir que homes i dones siguem tractats de la mateixa manera en una cosa tan primordial i indispensable com és l’atenció mèdica! Tot i això, també sentia esperança: quanta gent compromesa treballant en la mateixa direcció.