CANAL TE va complir el passat 28 de setembre el seu desè aniversari. I el Centre Audiovisual de la Vegueria, la seua seu des de fa un any, celebrarà una trobada i festa social el divendres 20 d’octubre, a la que s’ha convidat les més de dues-centes persones que han participat en l’etapa més recent d’un projecte que sempre ha estat de servei públic. I un projecte que arrossega, representa i vincula, la part més important, per transcendental, de la història i la tasca desenvolupada pels mitjans de comunicació en els últims quaranta anys.
La credibilitat dels mitjans de comunicació avui en dia està sota mínims, i no és una frase feta. Els principals responsables, si parlem d’empreses privades, són els seus gestors i propietaris. Però també cadascun dels professionals, ja periodistes o comunicadors titulats la gran majoria, perquè més enllà de la relació professional jeràrquica sempre s’han d’emparar a la seua llibertat de consciència, i als seus deures i compromisos professionals, perquè han de tenir en compte que la matèria primera que usen no és una manufactura, sinó drets fonamentals. I la mateixa pervivència de la democràcia, tant en l’àmbit individual com col·lectivament.
Fet el mea culpa, cal dir a continuació que no hi ha bons i dolents, i que no s’escapa ningú. Tots els ciutadans són avui en dia, potencialment, creadors de continguts, gràcies al nou món digital amb les xarxes com a eina. I no es dediquen a opinar únicament: sovint pretenen fer de periodistes. O qualsevol càrrec o responsable polític, que no només avança les seues exclusives per les xarxes, sinó que ja es dedica a fer rodes de premsa limitades als seguidors del seu perfil.
Ni els millors experts saben ni prediuen amb criteris científics, sociològicament, cap on conduirà aquest canvi radical i estructural de l’antic statu quo d’un periodisme, llavors prou democràtic i basat en els mitjans tradicionals (premsa, ràdio i televisió), d’estructura professional
La conclusió de tot plegat no existeix. Ni els millors experts saben ni prediuen amb criteris científics, sociològicament, cap on conduirà aquest canvi radical i estructural de l’antic statu quo d’un periodisme, llavors prou democràtic i basat en els mitjans tradicionals (premsa, ràdio i televisió), d’estructura professional. Aquell periodisme nascut durant la revolució industrial a Anglaterra entre els segles XVIII i XIX en el que la publicitat -és a dir, la independència econòmica-, permetia un exercici lliure de la crítica i l’opinió, i una informació rica i influent que al capdavall ha comportat les més grans dosis de desenvolupament, social i econòmic també, al món contemporani. Malgrat el seu ús habitual, en l’àmbit històric, com a pura propaganda, i les dos guerres mundials com a vergonya d’Occident, insalvable.
Però l’editorial vol celebrar el desè aniversari de CANAL TE, el mitjà de comunicació pel qual s’informen més persones a les Terres de l’Ebre. És el mitjà nascut de l’acord de cooperació entre dos empreses i dos mitjans, de diferents arrels i tradició. I els resultats han estat extraordinàriament positius, i un d’ells, destaca per sobre dels altres: ha estat el mitjà que ha intentat -i ho continua fent-, explicar i fer entendre a les institucions locals -els ajuntaments, consells comarcals, corporacions públiques i els partits polítics que els gestionen-, que una televisió local es fonamenta a partir d’un concepte clau que es diu “Servei Públic de Comunicació Audiovisual Local”.
Preguin nota i si cal ho repetim, perquè són molt pocs els que li donen importància, i encara menys els que ja han assumit el seu valor estratègic per a un futur millor: es diu Servei Públic de Comunicació Audiovisual Local (SPCAL), i està regulat per la Llei Audiovisual de Catalunya (LLAC) a partir dels articles 32 i 33, i vinculats. Resulta que la LLAC es va fer, bàsicament, per cobrir les necessitats de finançament d’una eina de país, la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació, amb TV3 i Catalunya Ràdio com a consumidors anuals de més de 450ME, avui bastant més reduïts. I, per justificar que tot un país financi aquest gran volum pressupostari, el legislador es va emparar en el concepte “servei públic”. Un concepte que després es va desenvolupar també per a les televisions locals públiques, fins que el mateix legislador es va topar amb un problema: què passa allí on no hi ha una televisió local pública? Com es garanteix el dret democràtic a la informació -el dret fonamentals del que parlàvem abans- als ciutadans, via les televisions locals i de proximitat, si no n’hi ha cap?
Aquest va ser i és el cas de les Terres de l’Ebre. Durant uns anys es va intentar crear una televisió local pública a les Terres de l’Ebre, i fins i tot es va crear un Consorci, amb més de vint ajuntaments inscrits, que van acordar formar-ne part per plenari, i comprometent-se, òbviament, a finançar-ho, amb quantitats molt important que, sumades, superaven de llarg els tres-cents mil euros. Però aquest Consorci no va tirar endavant, per falta de consens, i finalment es va desfer.
Va ser en aquest context quan, les dos úniques empreses que havien aconseguit una freqüència de Televisió Digital Terrestre, presentant-se a un concurs públic per lliure concurrència, convocat pel Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) i tutelat pel Govern, van decidir fer un pas endavant. I es van oferir per ocupar l’espai de la televisió pública non nata. Van renunciar als seus legítims interessos privats, van sacrificar els respectius 50 % dels seus actius, i es van fusionar. I ho van fer apostant per un model que sempre ha estat guiat, per la recerca del Servei Públic de Comunicació Audiovisual Local. Hauria pogut estar un projecte únic de totes les TDT ebrenques, però el tercer operador (que va obtenir la llicència fora del concurs públic), va preferir quedar-se fora.
CANAL TE, malgrat les moltes dificultats estructurals i conjunturals, ha complert una dècada amb registres exitosos. Ha produït 30.000 notícies, 4.000 entrevistes, i un número inacabable d’hores d’emissió basades en la informació i l’entreteniment
CANAL TE, malgrat les moltes dificultats estructurals i conjunturals, i la flagrant incomprensió vers el SPCAL (massa ajuntaments ho consideren relació comercial, i els secretaris i interventors ni saben què és), ha complert una dècada amb registres exitosos. La segona fita aconseguida és que ha projectat el territori com mai cap mitjà de comunicació ebrenc ho havia fet. Va ser impulsora i creadora de la relació fonamental amb la Xarxa de Comunicació Local, amb un acord d’exclusivitat que després no es va respectar per interferències polítiques. No obstant això, ha produït -com consta als seus arxius-, 30.000 notícies, 4.000 entrevistes, i un número inacabable d’hores d’emissió basades en la informació i l’entreteniment, que estan servint, finalment, per fer créixer el desenvolupament, l’autoestima i la cohesió del territori, cada cop més tingut en compte dins de l’estructura regional de Catalunya, i també als despatxos de la gran àrea metropolitana, Barcelona.
Per anar a més ritme, ara només fa falta que les grans empreses del territori deixin de ser miops i s’adonen de la gran oportunitat que representa tenir el Centre Audiovisual de la Vegueria al costat de casa
Però CANAL TE, i tota la seua estructura empresarial vinculada, no només ha fet televisió local de cara els ciutadans. També ha generat més de dos-cents professionals -als que felicitem i agraïm la seua tasca des d’aquest article editorial-, bastants d’ells desenvolupant altres carreres d’èxit en un territori objecte de diàspora: des de presentadors de mitjans nacionals, a polítics, passant per molts caps de premsa, caps tècnics d’altres televisions, i també artistes. I a més a més s’ha convertit en un centre de producció audiovisual on el talent ha generat també bones sèries de televisió, per exemple en el terreny del turisme, la cultura o el patrimoni. I amb un excel·lent equipament tècnic per no haver d’importar cap empresa externa, quan es tracta de produir i emetre amb qualitat, siguen audiovisuals a la carta o les més destacades retransmissions en directe, producte de qualitat també de CANAL TE. Per anar a més ritme, ara només fa falta que les grans empreses del territori deixin de ser miops i s’adonen de la gran oportunitat que representa tenir el Centre Audiovisual de la Vegueria al costat de casa.
Els mitjans de comunicació tenen un efecte multiplicador extremadament valuós quan s’identifiquen amb el territori que representen i cohesionen
Les Terres de l’Ebre, molt actives durant la transició, van perdre el tren del desenvolupament, també en el marc dels mitjans locals i de proximitat, als anys vuitanta, i això va provocar molts anys de lamentacions. No va ser fins a la segona meitat dels anys noranta quan les coses van començar a canviar, perquè els mitjans de comunicació tenen un efecte multiplicador extremadament valuós quan s’identifiquen amb el territori que representen i cohesionen. En aquell moment va ser un periòdic de referència, el Setmanari l’Ebre (també el fruit de dos acords de col·laboració precedents), i sempre lluitant també contra la manca de massa crítica, en població i recursos. Més tard va arribar l’acord responsable entre el Grup l’Onada, i l’original Grup l’Ebre, l’any 2013, del que ara celebrem amb satisfacció l’aniversari, més convençuts encara d’haver escollit el camí correcte.
Tant de bo, entre tots, siguem capaços de continuar adaptant-nos a uns canvis frenètics del món de la comunicació, com hem pogut fer les últimes dècades. Però inevitablement ens cal, no només treball, talent i emprenedoria, sinó també més visió estratègica a mitjana i llarga distància (no només a la curta, pensant en els següents tres anys), dels estaments polítics i governamentals. Certament, estem en un món digital, però sempre l’audiovisual serà indispensable, i el territori no està -ni de lluny- consolidat. I a qui li agrade jutjar des de la barrera -té tot el dret a fer-ho-, hauria de tenir en compte que davant el creixement exponencial l’oferta de continguts, inclosos els professionals, cal prioritzar i saber escollir: una cosa és crear continguts amb criteri d’aspirant a influencer; una altra ocupar un espai al sector amb visió crematística d’empresa privada o treballador; i una altra ben diferent és actuar sempre d’acord amb el Servei Públic, com CANAL TE sempre continuarà fent, perquè és el projecte que representa trenta-cinc anys de cohesió i desenvolupament permanent d’un territori, les Terres de l’Ebre, que en la part que li correspongue, ha contribuït a crear.
