Ara lo català és protagonista. Uns lo critiquen, lo posen en dubte a Ensenyament i l’eliminen com a requisit per accedir a la sanitat pública, la de tots. Altres fan vore que els importa i modifiquen un reglament perquè pugue parlar-se, juntament amb altres llengües, al “Congreso de los Diputados”. I a la Unió Europea acaben de descobrir que hi ha deu milions de persones que parlen català.
Però tan important és defensar la nostra llengua a Espanya i a Europa com defensar-la dins del nostre país. Existixen sis dialectes del català, diferents cadascun d’ells segons la situació geogràfica del territori on se parla: lo català central, lo balear, l’alguerès, lo rossellonès, lo nord-occidental i lo valencià. Podem distingir també fins a disset subdialectes del català, on trobem, per exemple, lo barceloní, lo mallorquí o lo nostre tortosí. Tot i que trobo que té un nom poc encertat, lo tortosí se parla a les Terres de l’Ebre i és curiós com, quan coincidixes amb gent “del terreno” per Barcelona o Tarragona o quan algú parla per telèfon amb gent d’allà, veus que ja no parlen amb “lo” i “pos” i que pronuncien totes les vocals neutres. Estic d’acord que “pos” no és una expressió massa correcta, però què penseu quan sentiu un ebrenc dient “doncs”? Terrible.
Defensem lo català, però també lo tortosí davant de totes les institucions. Que lo tortosí no sigue només aquella forma de parlar que fa gràcia. És una varietat lingüística tan vàlida com una altra
Tenim una llengua tan rica que inclús cada subdialecte és diferent si estàs a Tortosa, a Alcanar, a Deltebre o a Flix i això mos ha de fer sentir orgullosos. Tant, que hem de fer valdre la nostra autenticitat a l’hora de parlar amb qui sigue. Ja n’hi ha prou de tots estos prejudicis lingüístics que l’únic que fan és desprestigiar la llengua, i més en situacions més minoritàries com seria lo nostre cas. Defensem lo català, però també lo tortosí davant de totes les institucions. Que lo tortosí no sigue només aquella forma de parlar que fa gràcia. És una varietat lingüística tan vàlida com una altra, que a més permet donar a conèixer d’on som i d’on venim.
I per això la importància de lluitar pel reconeixement i ús de la nostra llengua. No només per reivindicar la nostra cultura, sinó per a fer país i crear unitat, llàstima que últimament aquesta unitat costa aconseguir-la…