Joan Domingo Farnós: “Sóc el pare de l’educació disruptiva”

Joan Domingo Farnós (Santa Bàrbara, 1959) pot demostrar que, cronològicament, és “el pare de l’educació disruptiva”, però si ho busques a Google els primers noms que apareixen són de col·legues seus. “A mi això no m’importa, perquè jo busco el millor per a la gent i no necessito reconeixements”, afirma. Però, què és l’educació disruptiva?. Segons una de les pàgines consultades, “una disrupció és un trencament o interrupció brusca. L’educació disruptiva, per tant, és aquella que pretén trencar amb el que està establert per millorar l’existent. I són molts els experts que pensen que el canvi és necessari i urgent perquè el sistema actual és anacrònic, és a dir, continua ancorat al segle passat i no respon a les necessitats de l’era digital”.

I efectivament és així per a Joan Domingo Farnós. Mestre de l’escola pública de Santa Bàrbara durant molts anys, amb quatre llicenciatures, tres màsters i un doctorat, dels que probablement no guarda ni el títol ni la còpia, sentencía amb tota la rotunditat que “la universitat, els instituts i els títols no serveixen per a res”.

Ho investiga i ho diu des de fa molts anys, ja que va ser el 1992 (fa més de trenta anys), quan va tenir el primer ADSL -probablement de les Terres de l’Ebre- i va iniciar la seua singladura per internet, estrenant la seua primera xarxa social.

Està donant d’alta a totes les xarxes socials habituals (amb 32.500 seguidors al LinkedIn), però es va fer popular al Facebook. El 2016 va ser considerat com “una de les persones més seguides a internet”, especialment a països de Llatinoamèrica, des d’on actualment s’està promovent -segons ens explica en l’entrevista que realitzem al restaurant Diego de Santa Bàrbara-, per rebre “el premi Nobel a la Investigació”. Un nou titular cridaner que tampoc ens documenta, com també passa amb la major part del seu impressionant currículum, sobre si obtenim aquesta dada: “porto 1.200 folis recollint les conferències i premis i investigacions desenvolupades arreu del món al llarg de tota la meua vida”. “A quin cos de lletra?”, li pregunto, abans d’acabar tots dos rient.

El seu punt més fort el trobem al seu blog. Allí es presenta, en castellà, com a “juandon. Innovación y conocimiento. La búsqueda del conocimiento en una Sociedad de la Inteligencia”. Hi trobem una inacabable conferència, plena de cites d’experts, de tesis i teories personals desenvolupades, de referències d’universitats d’arreu del món, “i de moltes més coses”, que no aconseguim resumir. I és que, si preguntem per la bibliografia publicada, Juan Domingo ens sorprèn de nou:”tinc vuit llibres escrits, però no els acabaré publicant. Per a mi la recerca és permanent i sempre és oberta, i no concedeixo tancar un llibre i enviar-lo a impremta. Prefereixo que el meu llegat estigue al blog, perquè algun dia algú l’aprofite”, concloíem.

Joan Domingo Farnós té actualment 64 anys i es va jubilar de mestre amb seixanta. Aquest mateix dilluns 18 de setembre oferirà una conferència titulada ‘La Intel·ligència Artificial, un tema crític avui’, a la sala d’actes de l’Ajuntament de la Galera en el marc de la 30a Setmana Cultural del municipi. Probablement, tal com li passa al seu municipi, com a les Terres de l’Ebre, li acudiran pocs interessats, circumstància que ell atribueix a què “la gent té temor al saber i al coneixement”.

“Els professors no estan preparats per què utilitzen metodologies del segle XX”

PREGUNTA: Es definiria com un mestre?

RESPOSTA: Sempre m’ha interessat l’ensenyament. Però va arribar un moment en el qual, més que ensenyar d’acord amb el sistema, vaig pensar que havia d’invertir el temps a aprendre coses dels altres. Vaig deixar de creure en els títols, que no vinculen allò que estudies amb el que acabes treballant. El que cal és ser capaç de tenir coneixement per oferir un pensament crític, analític, i resoldre problemes. I això és el que ho faig: explico, treballo i investigo, i ofereixo coneixements.

P: Un mestre d’escola de Santa Bàrbara quan i per què fa el salt a investigar l’Educació global?

R: Sempre havia estat un mestre i educador atípic. Les idees que he desenvolupat les porto ja de menut. Ja llavors no m’agradaven els exàmens i moltes coses que es feien, i veia l’educació des d’un punt de vista diferent. He preferit llegir molt, milers de llibres i articles, viatjar i conèixer coses, i és això el que et va obrint la ment, per acabar trobant el coneixement i el nou enfocament que li cal a la societat..

P: Però en què s’especialitza? En què es considera expert?

R: Em considero un investigador transversal que engloba totes les àrees, des de la Política a la Sociologia, des de l’Economia al Dret. He donat conferències de tota classe per tot el món. Per tant, no em preocupa el tema que he de fer. Perquè, a partir de l’educació disruptiva, que és l’anagrama o el títol que he posat al coneixement que he establert, es pot fer tot. Ja que es tracta d’això: de crear un nou paradigma a la societat del segle XXI.

P: I creus que ho has aconseguit?

R: Totalment. L’educació disruptiva ara s’està fent per tot arreu, però quan vaig començar i li vaig posar el nom a l’educació disruptiva, ningú ho coneixia. Sóc el pare de l’educació disruptiva, i es pot demostrar.

P: Em pot donar algun exemple o indicador de què això ha estat així?

R: La Universitat de Cambridge utilitzava i treballava l’educació de forma electrònica, per internet, d’una determinada manera. Però a partir de quan va conèixer l’educació disruptiva ho va haver de canviar. El Regne Unit, a  Anglaterra, també va tenir que canviar tota la llei de tot l’aprenentatge electrònic fent cas al que jo plantejava. Per què? Pel fet que van vore que era més holística, més global, més participativa, més activa, en comparació a tots els tipus d’aprenentatge. Hi ha exemples molt concrets i molt vistosos.

P: Entenc que Anglaterra va canviar la forma d’ensenyar a partir de les teues propostes? Què van incorporar que sigue seu?

R: Una manera i forma d’aprendre nova que es basa en l’educació disruptiva. Has de tenir en compte que l’educació disruptiva és un món. Un món que va des del canvi de rols en el qual el docent deixa de ser un transmissor i passa a ser un acompanyant de tot l’aprenentatge, i on els aprenents, els estudiants, passen a ser els responsables dels seus aprenentatges. Aprenen a treballar d’una manera oberta i no jeràrquica. I moltes altres coses que una entrevista no es poden encabir…

P: Però aquesta nova forma d’educar forma part d’un manual, d’una tesi?

R: Forma part del que jo li dic educació disruptiva, com ara ja la coneix tothom. A partir de l’educació disruptiva surten una sèrie de branques que constitueixen el nou paradigma del segle XXI.

P: Però baixem al terreny dels Instituts. Si fos el director d’un Institut de Secundària de l’Ebre, què canviaria?

R: Els instituts de l’Ebre, com la majoria, no fan absolutament res que s’ajuste a les necessitats del segle XXI. Res. Però no perquè no ho vulguen fer, sinó perquè no ho coneixen. Els professors no estan preparats. L’Administració, en aquest cas la catalana, no està preparada per a això. Perquè sempre veuen problemes per a fer aquest canvi.

P: Llavors és un problema de formació dels professors? 

Primer de formació…

P: O de pla d’estudis?

R: Si és de formació ja és de pla d’estudis, perquè el pla d’estudis és una metodologia. Els Instituts estan utilitzant metodologies del segle XX. Ells es pensen que aplicant unes quantes tecnologies se superen, però l’únic que aconsegueixen és quedar-se al mateix lloc.

P: Has treballat per a l’Administració? O per algun estat?

R: T’explicaré un exemple. Coincidint en una lesió que vaig patir l’alcalde de Buenos Aires em va convidar a fer una agenda electrònica per a aquella ciutat. No es tractava de fer una cosa tècnica, sinó de concebre-ho d’una forma diferent. I vam obtenir que els veïns es poguessen comunicar entre ells, de poder obtenir respostes immediates, de treballar en comunitat, i fins i tot d’associar-se. És un exemple de com es poden fer coses pràctiques a partir d’aquesta nova concepció de l’Educació.

P: Tens més de 25 milions de seguidors a les teues xarxes, concretament al teu blog. Dedueixo, per tant, que és a partir de la implantació d’Internet quan tot això comença?

R: Internet el que fa és facilitar les coses. És una eina més. Facilita que les teues idees no només es propaguen, sinó que fins i tot milloren. En canvi, de manera analògica, no es pot fer. Però ara, amb la Intel·ligència Artificial (IA), internet ja passa a un segon pla. I a partir d’aquí pots continuar aprenent, millorant, distribuint, comunicant… La comunicació és bàsica.

P: Des de quan tens coneixement i contacte amb la Intel·ligència Artificial?

R: Des de 1992.

P: I fent què?

R: La IA el que fa és facilitar-te les coses. Per exemple a personalitzar l’aprenentatge. Per exemple, a les empreses els ajuda a personalitzar el treball, a vore que ara ja no val l’oferta sinó que l’important és la demanda, o les anàlisis de dades. Jo he fet de tot perquè les persones puguen viure millor. En definitiva, és això.

P: I aquesta transversalitat de coneixements inclou també la part informàtica i de programador?

R: Sí. El que passa és que jo no tinc temps per a moltes coses. Per exemple, faig algoritmes que entren dins de l’aprenentatge profund i de les xarxes neuronals, que són xarxes paral·leles a les personals, però que són automàtiques i això m’ajuda a fer-ho. Però jo sóc una persona i no tinc temps. No sóc una organització ni una ONG. Llavors m’he de basar sempre en altres, demanant-los ajuda. I quan trobo aquesta ajuda em va perfecte perquè puc dedicar-me a coses que potser d’una altra manera no podria fer.

P: Deixa’m que et digue una opinió personal. Quan sento la paraula algoritme m’esgarrifo perquè determinen qui guanya unes eleccions.

R: Sí, sí. El tema dels algoritmes de la Intel·ligència Artificial té un problema ètic, un tema de privacitat. Per això estem construint un IA entre tots que sigue ètica, que sigue justa. No val a dir que la IA l’hem d’aturar en el temps com ha sortit publicat… No, no. La IA ha de tirar endavant perquè és el futur de la Humanitat. La IA és paral·lela a la intel·ligència humana. Arribarà un moment en el qual tindrà prou capacitat -llavors es dirà Intel·ligència Artificial General-, i aprendrà a aprendre. I aprendrà a desaprendre. Tindrà una capacitat cognitiva que ara no té. Llavors les persones, el concepte de treball, que jo sempre l’he posat en qüestió, com l’atur, etc., arribarà un moment que el concepte de treball serà un altre…

A vore, la IA, volguéssem o no, traurà mils i mils i mils de llocs de treball, i caldrà buscar com les persones poden viure sense aquest tipus de treball. Treballaran uns quants tècnics, però caldrà buscar com fer que els altres no tinguéssem que treballar i puguen viure. Per tant és una qüestió complexa on hi ha molt de treball per a fer, però avança més del que ens pensàvem.

P: Estic recordant a Hall, l’ordinador de ‘2001 Odissea a l’Espai’?

(riu) A vore. La IA serà el que natros volguéssem que sigue. No coses estranyes…

P: Bé. Tornem al fil. Em diu que ha treballat per Europa, Estats Units d’Amèrica, Xina, Índia… El més destacat?

R: Només et diré que en els dos anys de pandèmia vaig fer 600 conferències on line. I estic molt content de dos llocs. D’una universitat que hi ha a Mongòlia, i d’unes universitats que hi ha a la part de Bengala a l’Índia. Perquè gent que semblaven humils, han aconseguit transformar completament la manera de fer les coses, tant en indústries com en universitats, implantant l’educació disruptiva. I han assolit ressorgir del nou. De no conèixer-los ningú, a ser alguna cosa als seus països i a l’exterior. Això ja em dóna una alegria terrible. També em dóna molta alegria un escola de Veneçuela, menudeta, on tots els xiquets tenien un ordinador per treballar, i una gran ànsia per saber. Vaig anar amb un canadenc que es diu Stephen Daws, i ens vam quedar parats perquè vam vore que aquella gent tant i tan humil, havíem desenvolupades coses que natros els vam ensenyar.

P: I això són encàrrecs de faena?

R: No, no. Jo sóc un idealista total. Zero. Jo no cobro a ningú. Tret de quan et fan una invitació i et paguen el viatge i hotel, òbviament. Però mai he cobrat a ningú. No penso cobrar. Si fos cobrant no ho faria. Hi ha empreses, com una d’espanyola que no cal anomenar, però que és la més famosa, que em volia comprar el meu treball, per dos milions i mig d’euros, i que jo m’apartés del tema per a fer-lo i desenvolupar-los ells, i els vaig dir que sí que estaven bojos.

P: Són molts de diners… és per pensar-s’ho!

R: Cert. El meu pare encara vivia i em va dir que ho agafés, però ell mateix va veure i entendre que no ho havia d’agafar.

P: Per a valorar les coses, sempre és bo saber qui és la teua competència. En el terreny de la investigació, quins són els seus col·legues?

R: La meua idea quan vaig començar això (l’educació disruptiva), dins del segle XX, era primària… A vore, ja sóc historiador, he fet investigació en temes d’història, però crec que el passat ha passat, està allí. Llavors, sempre m’he basat en gent del present que busca el futur. Tinc molts de company, com aquest company que citava abans, el canadenc Stephen Daws, que va inventar la teoria del Connectivisme; o George Simens, o gent del món de la intel·ligència artificial, gent de sud-americà, alguns, o la Fee Fei Lee, una de les importants i més famoses que hi ha al món de la IA i que és de Xina i que treballa per a la universitat de Stanford. Aquesta és la gent amb la qual em relaciono. Però ells fan un tema en concret. Ells són especialistes i jo sóc global, sóc holístic, i és diferent. Jo toco el tema d’ells i altres que ells no toquen, al mateix temps.

P: Holístic (*)?

R: Holístic vol dir global.

(*) L’holisme és la concepció filosòfica que considera un determinat camp d’estudi o reflexió com un tot que supera la suma de les parts.

P: Creu en Déu?

R: En Déu si, en l’església no. Holístic vol dir tot, no vol dir Déu. Vol dir treballar en global. Déu no té res a vore.

P: Parla de Mongòlia, de Veneçuela, del Sudan… I coses més mediàtiques?

R: Per exemple, fa un any, a Madrid, a IFEMA em van donar el premi mundial Ilearning, que és l’aprenentatge electrònic per informàtica, i què és una espècie d’Oscar. I em van donar a Sylicom Valey el reconeixement com a l’investigador més important en Educació i Tecnologia del món.

P: Quin any?

R: El 2013.

P: Molts premis…, veig. Però me n’assabento ara.

R: De doctorats honoris causa en tinc quatre. En fi. De premis en tinc molts. De reconeixements més encara, però clar, a mi me’ls donen i es pensen que no sóc agraït. I sí que ho sóc, però a mi el que m’agrada és treballar, progressar, millorar i que milloren els altres perquè jo també em veig en una edat, sóc de 1959, i el que vull és que la gent es queda amb aquests coneixements. No vull dir que ja ho tinc fet tot, perquè continuo i continuo, i mentre el cap em funcione continuaré.

També és cert que allò que m’ha dolgut més és que aquí al poble no m’hagin dit ni hola!. Perquè jo he ajudat a molts ajuntaments del món, i aquí al meu poble no m’han dit ni hola. També és cert que sempre estic tancat a casa, surto poc, però no deixa de ser estrany.

P: Tampoc els mitjans de comunicació li hem fet cas?

r: Cert. Vatros tampoc. Un cop em vau fer una entrevista perquè una periodista jove va veure que tenia milions de seguidors a les xarxes socials, però res més. I no és normal.

P: En l’àmbit de Catalunya tampoc, no?

R: A Catalunya em coneix tothom. Però tampoc segueixen el tema, i el que fan és apartar-se. Totes les universitats em segueixen, com moltes empreses, cas de Telefònica que sempre em té de capçalera, però s’intenten apartar perquè clar, el que jo faig és una cosa nova que potser ells no hi poden arribar. I llavors queden fora de joc.

P: Tens llibres publicats?

R: Jo publico al blog. De llibres en tinc vuit de començats i no els puc acabar mai. Per què? Perquè en els llibres actuals no hi crec i t’explico el perquè. Per a la meua forma de treballar els llibres comencen i acaben, i el meu treball no comença mai i no acaba mai, és continu. Per exemple, quan faig una investigació, no la dono mai per acabada, perquè al cap de quatre dies faig una altra cosa i cal afegir-la, o rectificar-la. Per això faig blogs. I amb els blogs em coneix tothom. Blocs, entrevistes, màsters, dirigeixo tesis i màsters, i al lloc on faig això, és quan surten les meues idees o propostes.

P: Estem fent avui l’entrevista perquè em va comentar que unes associacions i entitats d’Amèrica del Sud el promouen com a premi Nobel. És així?

R: Si, sí. És un procés. Fa ja unes setmanes em va arribar un dossier amb documentació, fotos i més documents, on em deien que em proposaven per a premi Nobel d’Investigació, per tota la faena que he fet i faig, i m’explicaven que tot això té un llarg recorregut. Jo els vaig dir que no volia saber-ne res i van ser ells els que van omplir els papers. I em consta que ara busquen suports internacionals. No crec que culmine perquè hi ha una part que a mi em costarà molt fer-la, i que és desplaçar-me d’aquí allà a buscar vots, perquè això no ho faré. Però bé, és un procés que potser dura uns anys. A mi m’escriu gent cada dia dient-me que em recolzen; però sempre els demano que s’impliquen en el projecte, què és allò que m’importa, no el Nobel.

P: Quin llegat voldries deixar per al dia de demà?

R: Jo no vull cap reconeixement, cap monument. Però sí que voldria que el llegat, que l’estic deixant a quatre persones al món, que es quedés i que ho tinguessen ells, i que ho ensenyen. Així i tot allò que m’agradaria més és que, tot el que faig i proposo, es portés a terme. No demano res més. Perquè sé que això millora la vida de les persones.

A part de l’educació disruptiva, que és la base de tot, allò que jo els facilito a ells és un resum de totes les coses que he fet a tot el món amb tots els contactes que hi ha al món, tant universitats, com governs, com empreses, perquè tothom tingue accés a tot, i es puguen relacionar amb xarxa. Perquè jo crec en el treball en xarxa, en el treball col·lectiu, en la intel·ligència col·lectiva. I crec que és la única manera de treballar avui en dia. Al segle XXI, arran de l’IA, assistirem a l’arribada d’un canvi total. Ara estem en la quarta revolució industrial, la de les tecnologies.

P: Estem en un mon superpoblat i els recursos naturals són finits. Creu que anem cap a un col·lapse?

R: No hi crec en això. Crec que la població augmentarà, però no es col·lapsarà perquè sempre trobem solucions les persones. Sigue per la intel·ligència personal i amb l’artificial trobarem solucions. És cert que hi ha un problema amb l’aigua, els recursos naturals o la sostenibilitat, l’agenda 2030, i moltes altres coses, però ho anirem solucionant.

Les persones, sempre que hi ha hagut problemes, com es veu en les diferents crisis de la història, sempre ho han anat solucionant. En certs moments ens superposem, però finalment ens expandim, jo li dic expansió arri somàtica.

Ara potser estem vivint en una situació de caos, però estem aprenent a viure amb aquest caos. Això es diu una societat bucla. Una societat volàtil que sempre té problemes però que aprèn. Per tant, hi haurà problemes, molts problemes, però si t’hi fixes, quan el problema gros s’apropa, arriba un moment en el que està solucionat.

P: Però ara tothom parla del canvi climàtic i no hi ha temps per resoldre-ho.

R: El canvi climàtic està molt malament. Estem molt amoïnats. Això no obstant arribarà un moment en el qual es solucionarà. Si les persones no som capaces ho farà la tecnologia. Per això és important treballar a aconseguir una tecnologia molt bona i adequada. Hi ha cervells, i ho conec, impressionants, en el tema de la tecnologia.

P: Quins haurien de ser els primers passos per implementar l’educació disruptiva?

R: Primer cal un canvi de mentalitat de la gent. No es pot produir cap canvi si la gent sempre pensa com abans, és impossible. I és, per exemple, un problema que passa al nostre poble, Santa Bàrbara. Per canviar cal ser conscients d’on som, però també on volem anar, i si tenim clar això últim llavors buscarem les formes de resoldre-ho i fer-ho.

Però cal tenir ganes de voler anar a un altre lloc. De moment, a la societat de Santa Bàrbara, com a la catalana, li costa vore això. Jo que sóc catalanista i també independentista, ho tinc clar com l’aigua. Però encara estem en la fase de la bandera. Quan la Unió Europea ens va dir que no ens acceptava li vaig dir a la meua dona: hem perdut. Hem de reconèixer que hem perdut i cal buscar una altra cosa. Quan la gent entengue això…

L’evolució disruptiva és tan fàcil com barata. És molt fàcil accedir-hi. Per exemple, una empresa…, ara estem treballant des de casa i fa uns anys això no es veia viable. Això és un exemple, el teletreball. L’any 1994, a Brasília, a Brasil, teníem problemes indígenes que no podien accedir als metges i es morien, i se’m va ocorre que per mitjà del telèfon, per mitjà d’internet que ja començava a anar es podia resoldre. Vaig tornar dos anys després i vaig comprovar com aquella gent havien pogut salvar milers de vides. Per tant, és fàcil de fer. Què va haver de fer el Govern? Posar connectivitat a aquella part de la selva.

Abans era obligatòria l’escola…, i l’escola no hauria de ser obligatòria per a res. El que hauria de ser obligatori és internet i la IA, però anar a escola ja no té sentit. L’aprenentatge està a tots els llocs, és ubic. Per tant, són coses simples que es poden fer si es volen fer.

Clar. El problema és: com solten els Governs, o les Universitats, els títols? Si solten els títols desapareixeran les universitats, però el problema és que les universitats desapareixeran si no canvien i es transformen, i això passa en tot.

P: És descendent d’un alcalde republicà, no?

R: Sí, un oncle meu, el germà del meu iaio patern, va ser l’últim alcalde, Primitiu Arnau, de la República a Santa Bàrbara. Va haver de marxar quan van entrar les tropes franquistes perquè si no l’haguessen matat. Se’n va anar a Jesús i Maria on va viure tota la vida. Sóc de tradició catalanista. Vaig ser dels primers que va escriure en català.

P: Recordo veure’t pintant moltes cases al poble, de jove.

R: Sí. Vaig pintar amb el meu pare tots els estius quan estudiava, i posàvem plaques també. El meu pare no havia anat mai a estudiar, però era un home molt cult, un matemàtic expert, i que em va ensenyar a pensar i entendre que els problemes no només cal resoldre’ls sinó anar més enllà i veure el per a què. Això m’ha portat a l’aprenentatge autònom i automatitzat, cosa que després m’ha anat molt bé.

P: Què escoltarem a la Galera si venim a la conferència?

R: Serà el primer cop que faig una conferència parlant només del que sé sobre la Intel·ligència Artificial. M’agradaria que fos un punt d’;inflexió per poder ajudar, ja sigue al nostre poble, que li fa molta falta, o a les Terres de l’Ebre.

Hauríem de crear una mancomunitat, no política, però si pensant en les empreses, perquè poguéssem adaptar-nos més i millor al canvi de paradigma del segle XXI. M’estiro les grenyes de vore com estic ajudant a molts països del món, i aquí ningú reacciona i ho desaprofita.