Els nous récords de calor d’aquest estiu han estat una prova més del camí que portem cap al desastre si no hi posem remei. Sí, aquest estiu ha estat el més fresc dels propers. Som en situació d’emergència. Ja no serveixen cures pal·liatives sinó accions radicals: canvis de model de consum, reducció i estalvi energètic i substitució dels combustibles fòssils per energies renovables.
No actuem prou perquè encara no ens cremem. És allò de la síndrome de la granota bullida que es fa servir per explicar quan no actuem davant d’un problema que empitjora progressivament: Si una granota es posa en aigua bullint, saltarà; però si podem la granota en aigua tèbia i s’escalfa lentament al foc, no percebrà el perill i es courà fins a la mort.
Hem d’actuar a tot el món per aconseguir unes emissions zero, és a dir, sense consum d’energies fòssils (petroli i gas) en tots els sectors sense excepció. Al Planeta i per tant també a les Terres de l’Ebre hem de deixar d’emetre gasos d’efecte hivernacle. I això no és impossible sinó obligatori, és un imperatiu moral que devem als actuals infants i joves i a les properes generacions. Hem de ser uns bons avantpassats i deixar un món on es pugui viure.
Cal doncs posar negre sobre blanc les accions que hem de dur a terme per descarbonitzar les nostres Terres. No és difícil però és un estudi laboriós
CaI doncs posar negre sobre blanc les accions que hem de dur a terme per descarbonitzar les nostres Terres. No és difícil però és un estudi laboriós. I cal posar-s’hi perquè ens cal un full de ruta d’allò que cal fer. No podem donar pals de cec o creure que posant quatre panells a les teulades en tindrem prou. Cal planificar, detallar, temporalitzar, saber de quant estem parlant i d’on ho traurem.
Hi ha pocs estudis sobre això. El Col·legi d’Enginyers industrials de Catalunya parla de 230.000 milions. A les darreres eleccions vaig calcular els milions que caldrà invertir fins al 2050 a alguns municipis i em van sortir 48.000 a Barcelona, 2.000 a Tarragona, 350 a Valls; 50 a Flix, 12 a la Fatarella. Si ho fem abans, millor.
Cal captar inversions i decidir quin paper han de tenir les administracions per preservar millor l’interès públic i el benefici per als ciutadans.
I a les Terres de l’Ebre hauríem d’aspirar a més inversions: en primer lloc les que es poden derivar del fet de disposar d’energia km 0 i per tant més barata que pot atreure altres activitats econòmiques. Però també altres del propi sector energètic renovable: energia solar, eòlica però també em voldria referir al gran projecte energètic d’hidràulica de bombeig a Riba-roja-Flix-Ascó- La Fatarella que comença a madurar i l’hauríem d’impulsar més perquè pot significar durant deu anys molts llocs de treball, noves possibilitats d’activitat econòmica associada i, si sabem negociar-ho bé, molts Kwh d’energia elèctrica barata per atreure altres inversions.
Els nous fons provinents de l’anomenat impost nuclear poden ajudar. Caldria voluntat d’actuar conjuntament superant els lògics localismes que de vegades impedeixen accions d’envergadura. Siguem optimistes i posem-nos a la feina