El delegat del Govern va utilitzar l’acte oficial de commemoració de la Diada nacional, a les Terres de l’Ebre (divendres passat, 8 de setembre, a la plaça dels Dolors de Tortosa), per fer una solemne petició de consens territorial en relació a projectes estratègics del territori. No hi havia cap representants de Junts per Catalunya, ni de la CUP ni del Partit Popular. I quaranta vuit hores després, encara no hi ha hagut ni cap disculpa o explicació que ho justifique, o almenys, una resposta o valoració. I no només perquè protocol·làriament aquesta cita és una de les més importants en el calendari polític anual, sinó perquè es van plantejar propostes que són determinants i transcendentals per a tots.
I perquè tot un delegat del govern, va dir això: “Proposo un gran acord de projectes estratègics de les Terres de l’Ebre: que treballem per grans acords territorials en els grans projectes i que els puguem fer avançar protegint-los de les conjuntures i temptacions electoralistes”. I no senyors! No són només paraules en les que es fa “una crida al consens territorial”. Són temes de territori que afecten a tots i que beneficien a tots, però que, pel sembla, tornen a xocar amb les obsessions localistes i comarcalistes que tan mal ens van fer a tots als anys vuitanta i noranta del segle passat. Sembla que tornem trenta anys enrere i que, un altre cop, cadascú només mire i es preocupe del seu melic o xiringuito. I cal dir, prou! És escandalòs permanèixer callats davant del que està en joc.
Perquè senyores i senyors. Estem parlant de crear (deduïm) una comissió de seguiment que face possible aprovar l’ampliació del polígon Catalunya Sud, de que hi arribe el tren, i de crear a més a més una estació intermodal
Perquè senyores i senyors. Estem parlant de crear (deduïm) una comissió de seguiment que face possible aprovar l’ampliació del polígon Catalunya Sud, de que hi arribe el tren, i de crear a més a més una estació intermodal. I això significaria, ni més ni menys, que tenir el futur industrial del territori resolt per almenys cinquanta anys. I centenars de llocs de treball (o milers) i el retorn del talent, i un creixement mai vist al territori. I és possible, però cal fer-ho ara, ràpid i “apressa”, com va subratllar tot un president del Port de Barcelona. Ja en hi ha prou de ‘caïnisme’, com a mal endèmic que ens caracteritza per allò de que som escenari de guerres carlines, com sempre ha denunciat també qui va ser el primer delegat del Govern (el que va iniciar la descentralització ja fa vint-i-dos anys).
I és que no es poca cosa el que estem deixant de fer. Estem parlant de diners concrets, de finançament assegurat sense futurible. El Fons Nuclear no és un concepte ni una polèmica política més. És el retorn ampliat –de tants milions, que ni tant sols sabem quants- del cànon nuclear que es va perdre a finals dels anys vuitanta per no saber negociar i consensuar. Un privilegi que, a Catalunya (i potser ni ho haurien d’escriure per a que no corri la veu-, que només tenen les Terres de l’Ebre. I que s’ha de plantejar globalment com a territori, no com la repartidora que ja s’està preparant.
I tampoc s’han de vore com una nova partida, de més diners, per a que els governs municipals es pengin medalles; com tampoc han de ser recursos a boicotejar per part de les respectives oposicions, perquè només ho consideren una forma de guanyar o perdre vots d’aquí a quatre anys, com si l’únic motiu existencial per dedicar-se a la política local fos guanyar o perdre eleccions. Cal alçada de mires! Cal estratègia conjunta. Cal pensar com volem les Terres de l’Ebre d’aquí a 25 i 50 anys, i despès assignar-hi la funció de cada poble o sector. Però no a l’inrevés. Perquè són tants diners, que malbaratar-los seria imperdonable i mereixedor de presó si a l’hora de rendir comptes no s’han aconseguit els objectius. I tot plegat fet amb transparència i explicant a la gent el projecte i resultats d’aquesta oportunitat única i irrepetible.
I estem parlant també de l’Estratègia Delta, probablement el tema més allunyat del consens que es proposa. El govern d’ERC ha iniciat les seues primeres obres de l’Estratègia Delta (120 ME), però el consens amb el partit que ara li dona més escalf, el PSC, nomes es visualitza a Madrid, i no a l’Ebre
I estem parlant també de l’Estratègia Delta, probablement el tema més allunyat del consens que es proposa. El govern d’ERC ha iniciat les seues primeres obres de l’Estratègia Delta (120 ME), però el consens amb el partit que ara li dona més escalf, el PSC, nomes es visualitza a Madrid, i no a l’Ebre. Els socialistes sí van acudir a la conferència de l’Onze de setembre, però tampoc amb cap desplegament significatiu. I ja vorem què fa Movem, que no tenia a la seua coordinadora, davant l’absència justificada de l’alcalde de Tortosa per malaltia. El delta, lamentablement, porta moltes dècades sent motiu del no-consens. I a sobre, si guanyés el partit del primer intent d’investidura, malaguanyat. Perquè ja han dit els seus representants locals que tot començarà de nou i que no estan d’acord amb allò que es fa. I Junts? En el tema delta, com en tants altres, ni té lideratge ni té una sola veu, ja que porta mesos dedicant-se únicament a negociar governs i càrrecs.
I llavors està el gran tema que si justifica, en bona part, que ara patim de nou la manca del més mínim consens: l’Hospital Verge de la Cinta. Quan s’estava a punt d’iniciar una molt important remodelació (tancada per l’anterior govern de Tortosa, i amb consellers tant de Junts com d’ERC), l’electoralisme va fer saltar pels aires els projectes pràcticament ja redactats. I ara aquells que ho van promoure han de demostrar que això va ser bo, quan saben que no podran mostrar obra feta perquè, al capdavall, “no hi ha diners” (al departament de Salut), com diu la famosa cançó dels Quicos. Ens quedarem sense ni una cosa ni l’altra, i haurem d’assistir a un nou espectacle de baralla política dialèctica local, que gens interessa als malalts, i sobretot als familiars d’aquells que van morint per un servei sanitari insuficient i deficient. El delegat va reconèixer en el seu discurs que l’hospital “igual es pot malbaratar”, i el sentit comú així ho fa pensar.
Es va fer una aproximació d’acord dins d’un organisme que avui la societat ni coneix, l’IDECE. I ara, almenys ERC, vol tornar a rescatar i promoure el CITE (Consell Intercomarcal de les Terres de l’Ebre)
Val a dir que no és el primer cop que es fa una solemne crida al consens des de la Delegació del Govern, avui per avui la principal institució representativa del territori, encara que aquesta no sigue la seua funció. Fa uns vint anys es va fer en format de conferència, però era temps de bons i dolents, assenyalats llavors com a ‘traïdors’. Es va fer una aproximació d’acord dins d’un organisme que avui la societat ni coneix, l’IDECE. I ara, almenys ERC, vol tornar a rescatar i promoure el CITE (Consell Intercomarcal de les Terres de l’Ebre). Un organisme que tampoc coneix encara la població, però el que és molt més greu: ni tant sols massa dirigents polítics d’alguns partits importants ho tenen entre les seues prioritats. Se’ls torna a menjar el localisme i una política denominada de “proximitat”, que al fons el que fa és ajudar-los a amagar les seues mancances. Una manca de visió estratègica escandalosa per a qui vol governar en benefici (teòricament) de tots.
Les coses, políticament (i també, el mapa polític), han canviat molt. Ja sigue per la transformació de partits i majories generada pel procés, o per molts altres motius que transformen cada dia el territori en aspectes més socials. Però si es perd la idea de que les Terres de l’Ebre és i han de ser, sempre, el més important de tot, la prioritat davant de qualsevol idea o projecte polític, territorial o local, acabarem desapareixent. I tot plegat només haurà servit per a ser subjectes del gentilici: uns folklòrics ebrencs. La diferència serà que no podrem culpar als altres, sinó que serem responsables cadascun de natros. La culpa no serà de Madrid, de Barcelona, o del poble o partit polític del costat. La culpa serà de quin no s’assegue a la taula que de forma urgent ha de convocar el delegat del Govern.