El próxim divendres 15 de setembre, a les 19:00, s’inaugurarà al restaurant La Torreta de Remolins, de Tortosa l’exposició de poemes visuals de l’artista tortosí Cristian Porres. La mostra és una selecció d’obres que tenen una relació directa amb la cultura gastronòmica del territori i serà la primera individual que realitza l’autor a la seva ciutat natal.
L’exposició invita a explorar la fascinant combinació de dues expressions creatives, on les imatges poètiques s’entrellacen amb els sabors, creant una experiència enriquidora i única. Una ocasió molt especial per gaudir de la poesia visual i la gastronomia ebrenca.
Es podrà veure fins al 15 d’octubre, de dimecres a diumenge, de 13:00 a 15:30 i, divendres i dissabtes, de 20:30 a 22:30.
L’autor
Cristian Porres (Tortosa, 1965) és grafista, músic i poeta experimental que ha desenvolupat la major part de la seva carrera a Barcelona.
Començà a fer poemes visuals el 1986, en descobrir l’obra de Joan Brossa i realitzar els estudis de disseny gràfic. Veu i viu la poesia com un joc. Mitjançant els signes més convencionals, manipula i descontextualitza el seu significat preestablert. Utilitza una semiòtica de guerrilla per explorar les emocions del nostre inconscient.
Tafurer i poeta visual necessari, aixeca les seves cartes acariciant allò clandestí en aquesta època grisa de mordassa fàcil, consigna orwel·liana i pensament únic.
L’ull de Brossa és la referència per a Cristian Porres com a origen inspirador. Oasi al qual reiteradament torna, reinventant, trobant sentit a la mirada; amb obres que són precisos trets d’honestedat i enginy. Espurnes crítiques i reveladores enmig d’aquesta foscor present, transvestida en vodevil i centre comercial de neoliberalisme desbocat.
L’obra
‘Poesia visual’ és un joc i la intenció és jugar amb l’espectador. Buscar la seva complicitat i emoció. Despertar el dubte i la curiositat. Crear un xoc visual entre allò que està veient i el que realment la seva ment evoca.
‘Logotrips’ són imatges paròdiques i satíriques que, a través d’una reinterpretació fidel dels originals, i intervinguts mínimament, denuncien els excessos de la jerarquia, difícils de digerir pel poble. Una manera perspicaç i original de combatre al poder mitjançant les seves pròpies armes a la manera del Détournement situacionista dels anys setanta.
L’autor els utilitza com a vertaders binocles per qüestionar les diferents formes del discurs capitalista. Franctirador d’idees i conceptes, sap on i com llançar la paraula i els signes. I els llança, a la recerca de complicitat i emoció, a la mirada i al subconscient de l’espectador com si es tractés de publicitat real. Però també com a gra de sorra dirigit a l’ull del poderós, al centre de la diana de la marca comercial, a la medul·la del símbol manipulador.