Amb el peix venut, i reflexionats des de fa temps, Espanya encara aquest diumenge unes eleccions clau en la democràcia recent perquè podria suposar l’entrada de la dreta radical a govern en cas que Vox sumi suficient com per a ser la crossa del PP. A l’altre costat de la trinxera, els socialistes de Pedro Sánchez confien en una presumpta remuntada en el temps de descompte i Sumar les aliances suficients com per mantenir-se en el poder. Una dada reflecteix el moment històric que s’està vivint. El vot per correu, del qual els populars han posat en dubte la el seu procediment, ha batut el rècord en unes generals. Segons ha comunicat Correus, s’han emès de forma postal 2.461.284 vots a Espanya (al voltant de 250.000 a Catalunya). El 93,8% dels 2,6 milions de sol·licituds emeses ja s’han executat fins aquest dijous a la mitjanit, la ràtio més alta en unes generals des del 2008, el primer any amb registres estadístics homologats, i la xifra més alta de vots per correu registrada mai en la història de la democràcia espanyola.
A Catalunya, 5.703.737 electors estan cridats a les urnes, dels quals prop de 130.000 són ebrencs. S’escolliran els 48 diputats del Congrés que pertoquen al Principat: 32 de la demarcació de Barcelona, 6 de la de Tarragona, 6 més de la de Girona i 4 de la de Lleida. També està en joc l’elecció de 16 senadors i senadores. La xifra màgica de la majoria absoluta a la cambra baixa és de 176 diputats, d’un total de 350. Pel que fa a la circumscripció tarragonina, l’únic vaticini homologable (i amb matisos) és el baròmetre publicat pel CIS a principis de juliol. Si fem l’acte de fe de donar-li credibilitat, l’escenari és el següent: el PSC es mou en un forquilla d’entre 3 i 4 diputats, un per a ERC, un altre pel PP i Vox, Sumar i Junts disputant-se un escó depenent de la maleïda (per inexorable amb les minories) Llei d’Hondt.
L’única opció realista de comptar amb un diputat ebrenc (en aquest cas diputada) és la republicana Norma Pujol, número dos de la candidatura encapçalada per Jordi Salvador. La flixanca és l’excepció en les llistes dels grans partits i es troba en condicions reals d’accedir a l’hemicicle. Però la seva entrada balla, i per això des d’ERC s’ha fet bandera en els últims dies de campanya de l’argument segons el qual votar-los suposaria barrar el pas a la ultradreta i impedir, de pas, que el Congrés es quedi sense presència del territori per primer cop en 46 anys. L’apel·lació del vot útil ha estat precisament una constant durant la campanya. I els socialistes sembla que podrien agafar avantatge del concepte perquè els comicis estan plantejats en l’eix esquerra-dreta, un cop l’independentisme ha estat incapaç de resituar el focus més enllà d’una crida a l’abstencionisme que caldrà mesurar un cop se sàpiga la participació.
A les eleccions de novembre del 2019, ERC es va fer amb la victòria a la circumscripció de Tarragona amb el 25,6% dels vots i dos diputats, els mateixos que va obtenir el PSC amb el 19,1%
A les eleccions de novembre del 2019 (un any especialment esquizofrènic perquè ja s’havia anat a votar a l’agost sense aconseguir que PSOE i Podemos arribessin a un acord per formar govern de coalició), ERC es va fer amb la victòria a la circumscripció de Tarragona amb el 25,6% dels vots i dos diputats, els mateixos que va obtenir el PSC amb el 19,1%. Els altres dos seients se’ls van repartir Junts per Catalunya (13,3%) i En Comú Podem (12,1%). Vox es va quedar fora amb un 8%, així com el PP amb un 7,7% i la CUP amb un 5,9%. La participació a la demarcació va ser del 69,41%.
A la província es presenten 16 candidatures, entre les quals es troben les tradicionals i altres de més heterodoxes com Frente Obrero, comunistes del PCTC, Escons en blanc i Entre Veïns Catalunya.
ERC repetirà candidats en els dos primers llocs de la llista al Congrés per la demarcació que presenta per a les generals. El tarragoní Jordi Salvador ocuparà de nou el número 1 i Norma Pujol serà un altre cop la número 2. L’exalcalde de l’Ametlla de Mar, Jordi Gaseni, serà la primera opció republicana al Senat a la circumscripció.
La llista socialista per Tarragona té com a candidat ebrenc al Congrés (el sisè de la proposta per a la demarcació) a l’enginyer agrònom Jordi López Leor, número dos de les llistes a les passades municipals del PSC per a Móra la Nova, municipi en el qual han aconseguit entrar a govern després del pacte amb ERC. Els socialistes ebrencs es garanteixen pràcticament presència al Senat en la figura del tortosí Manel de la Vega. El primer secretari de la federació ebrenca i membre de l’agrupació local tortosina figurarà en primer lloc a la papereta de la candidatura socialista.
La llista al Congrés dels Diputats de Junts a Tarragona està encapçalada per Josep Maria Cruset, alcalde de Riudoms (2007-2018) i president del Port de Tarragona (2018-2022) i té com a número dos la diputada al Parlament i regidora de l’Aldea, Irene Negre. La regidora de la Ràpita, Helena Queral, figura com a candidata a la cambra alta.
La candidatura de Sumar-En Comú Podem comptarà amb una única presència ebrenca. Amb la llista al Congrés encapçalada per l’antic batlle d’Altafulla, Fèlix Alonso, els equilibris territorials de la proposta d’esquerres guarda el número tres per a Eva Amposta, coordinadora territorial de Movem Terres de l’Ebre i alcaldessa de Pinell de Brai durant l’anterior mandat.
La històrica dirigent ulldeconenca del PP, Isabel Salas, serà la número tres de la llista al Congrés que presenta el PP a la demarcació de Tarragona de cara a les eleccions generals del 23 de juliol. La candidatura dels sis escons que pertanyen a la província a la cambra baixa estarà encapçala per l’exportaveu del grup municipal de Ciutadans a l’ajuntament de Salou, el reusenc Pere Lluís Huget.
La CUP tindrà com a cap de llista Edgar Fernàndez, exregidor de la CUP a Reus i membre de l’actual secretariat nacional de l’organització. El número dos és per a l’actriu i pallassa vallenca Pepa Plana, afincada a l’Ebre (va formar part de la candidatura municipal dels cupaires a Deltebre el 2019). Des del punt vista estrictament ebrenc, la candidatura al Congrés també incorpora en el seu número quatre a la tortosina Lola Santacatalina.
Què està en joc en clau ebrenca? En primer lloc, i en majúscules, el retorn de l’amenaça del transvasament
Què està en joc en clau ebrenca? En primer lloc, i en majúscules, el retorn de l’amenaça del transvasament. Vox ha tret la pols al vell argument que el riu Ebre llença l’aigua al mar i el PP està decidit a replantejar tot el relatiu del pla hidrològic. Tot plegat justament quan els governs espanyols havien aconseguit crear un entorn de relacions bilaterals en el marc de la Taula de Consens. També estarien en joc les inversions previstes en els pressupostos generals de l’Estat, perquè tot i tenir partida es poden deixar sense efecte amb l’entrada d’un nou govern i, poder tant, noves prioritats. Entre les més rellevants la inversió al Corredor del Mediterrani, el finançament de diverses inversions arrencades pel llavors diputat Ferran Bel per a Tortosa, Deltebre i Móra la Nova (entre altres) i la variant de Gandesa, una constant en els papers i una ombra en el món de les realitats des de fa lustres.
La JEC ha recordat que els suplents d’una mesa poden ser designats membres d’una altra del mateix col·legi si hi ha vacants
La polèmica data escollida pe lpresident del govern, en plena àpoca estival, ha aixecat ampolles entre part de l’electorat que ja havia programat les seves vacances i ara haurà d’estar atent de si ha de formar part o no d’una mesa electoral. I en aquest sentit, el president de la Junta Electoral Central (JEC) ha recordat als presidents de les Juntes Electorals Provincials que els suplents d’una mesa electoral poden ser designats membres d’una altra del mateix col·legi en cas que quedin vacants. La JEC recorda als presidents provincials que el febrer del 2021 va acordar que entre les opcions de què disposen les Juntes Electorals de Zona per cobrir les vacants “s’ha d’entendre inclosa” la de designar electors suplents d’altres meses del mateix col·legi o d’un col·legi pròxim.
També subratlla que en cas que no es puguin cobrir les places de la mesa amb els membres presents i els suplents que hi hagin acudit, la Junta Electoral de Zona haurà de designar lliurement les persones que la constituiran, i podrà ordenar que en formin part fins i tot algun dels electors que es trobin presents al local.
