“La Guàrdia Civil ha detingut la responsable d’una protectora per la seva relació amb la mort de gairebé 500 animals durant una dècada al Baix Ebre. Se li atribueixen els delictes de maltractament animal, falsificació de documents i intrusisme professional, ja que la detinguda exercia les funcions de veterinària sense estar titulada”. Així encapçalava l’agència ACN la seva notícia del 14 de març del 2020. Tot semblava rodat per arribar a judici. Però era un greu error. El tercer intent per jutjar a la responsable de l’alberg per a gossos creat al Lligallo i traslladat posteriorment a Camarles se n’ha anat en orris aquest dimecres, a causa d’una baixa per motius de salut presentada per l’advocat defensor de l’acusada i que ha obligat a suspendre, de nou, el judici oral. “Això arriba després de dos mil milions de recursos. No sé si han invocat Satanàs per impedir-lo”, ironitza amb cert to d’acritud la Laura, testimoni de l’acusació. “Al seu dia es va sol·licitar mesures cautelars al jutjat de Tortosa per garantir la protecció dels animals. Ens la van denegar perquè davant la proximitat del judici es podria considerar un avançament de la condemna. I ara resulta que portem tres o quatre anys esperant que es faci”, lamentava I. Martínez, presidenta de l’Associació de Juristes en Defensa dels Animals i personada com a acusació del cas juntament amb el Ministeri Fiscal. El més greu, segons afegeix, és que l’acusada ha obert posteriorment una nova residència per a gossos a l’Ampolla. La presumpció d’innocència és sagrada, però Martínez es qüestiona perquè l’ajuntament li ha autoritzat l’activitat com a residència canina oberta a particulars “coneixent l’existència de la denúncia i sense haver establert mesures preventives sobre el tractament als animals”.
La Laura i la seva mare són amants dels animals. Per això la primera va voler treballar com a voluntària en l’empresa Alberg d’Animals Terres de l’Ebre de l’acusada i la segona va ser-ne treballadora contractada durant cinc anys, del 2014 al 2019. “Nosaltres ens la creiem quan ens deia que tot es feia segons la llei. Però vam començar a veure coses rares”. El fet que un veterinari de Tortosa “sacrifiqués els gossos més vellets, que tenien alguna dificultat, eren d’una raça perillosa o que no eren sociables va fer que la meva mare es posés a plorar. Ella es pensava que el veterinari venia a ajudar-los, però la realitat és que la propietària només volia ‘caramelitos’ per poder vendre”. És a dir, animals de raça pura “que podia col·locar als mercats d’Alemanya o Holanda, on hi havia molta gent amant dels gossos motivada per salvar exemplars dels països amb menys protecció cap a ells”. El negoci consistia a “aconseguir subvencions i menjar gratis per als gossos d’empreses que es pensaven que es pensaven que estaven fent un favor mentre anava sacrificant als que no li veia mercat. Perquè als 500 gossos morts que va portar a cremar, majoritàriament, sense especificar la causa de la seva defunció, se’ls hi hauria de sumar als que enterrava al voltant de la seva finca o llançava als barrancs, Als altres els venia a un preu d’entre 500 i 600 euros l’exemplar amb cartilles falsificades per ella que li proporcionava el veterinari”.
La notícia de l’ACN de fa tres anys afegia que “durant el registre, els agents van descobrir que la responsable del centre disposava de material quirúrgic, microxips, cartilles sanitàries en blanc, medicaments, vacunes i fins i tot una taula quirúrgica d’operacions. També van verificar que un veterinari titulat li facilitava els microxips i les cartilles sanitàries que després utilitzava”. La resposta a les preguntes obertes per la investigació del SEPRONA haurà d’esperar. Qui sap fins quan.
2 comentaris
Doncs no entenc que la persona que denuncia esperi a que matin 500 gossos per denunciar, la veritat. I tindrà proves de tot el que diu, imagino…
Cómo es posible que nadie denuncie hasta qué hayan sacrificado 500 perros? He sido voluntaria con esa persona durante varios años y nunca he detectado nada de lo que se le acusa. Yo habría denunciado a la primera anomalía.