Els catorze dies transcorreguts entre el dilluns 29 de maig, i el passat divendres 16 de juny, han estat “frenètics”. Ho reconeixen pràcticament tots els “equips negociadors” dels sis partits polítics que s’han repartit les 18 alcaldies, i els respectius governs municipals, que van quedar en minoria en dia de les eleccions. I el balanç final és que, el partit més votat en aquests municipis, sí que s’ha respectat en 10 dels municipis, però sense que aquesta hagi estat una norma o estratègia, sinó el fruit de les circumstàncies dels ajuntaments en qüestió.
A ERC, que es jugava l’alcaldia de 16 municipis -ja que no tenia representació a Bot i Pinell de Brai-, la llista més votada se li ha respectat només en un dels tres casos on la tenia, la Sénia, gràcies a un pacte amb Alternativa Senienca, i això que tenia el mateix nombre de regidors que la segona força, Movem. Va ser un dels primers acords a tancar-se. En canvi, no se li ha respectat a l’Ametlla de Mar, on Eva del Amo de Junts, i Xavier de la Fuente del PSC la compartiran. El tercer cas és Móra la Nova, on ERC ha arribat a un pacte amb PSC, però el primer tram de l’alcaldia serà per al socialista Carles Trinchán.
En el cas de Junts per les Terres de l’Ebre, que es jugava alcaldes i governs a 15 dels 18 municipis (no té regidors a la Sénia, Ulldecona i Ascó), era la llista més votada a sis municipis, i pràcticament els ha retingut tots amb l’excepció de Tortosa, on les negociacions van anar a càrrec del partit local, Junts per Tortosa. A Santa Bàrbara Junts i ERC van arribar molt aviat a un acord per compartir l’alcaldia, i a Riba-roja d’Ebre, l’alcalde Antonio Suárez feia el mateix, però pactant amb el PSC, quan aquest mateix partit ja s’estava a punt de tancar un acord que el feia fora de l’alcaldia, també al principi de les negociacions.
Val a dir que els acords per conservar l’alcaldia a les tres places (dos d’elles capitals de comarca) on també era la primera força Junts x TE, l’acord va tardar més de deu dies a materialitzar-se. Per conservar Móra d’Ebre, gràcies a un pacte amb la CUP, l’acord arribava poc abans del ple constituent; i també a Gandesa, on el resultat favorable a Carles Luz només es va saber gràcies al vot favorable del PP al plenari, a la vegada que ERC i PSC votaven el mateix candidat republicà. També amb un acord al límit, en aquest cas entre Junts i ERC, ha permès tenir Rasquera.
En el cas del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), que es jugava ser al govern de 12 ajuntaments dels 18 que hi ha hagut a la taula de les negociacions, l’alcaldia per a la força més votada se li ha respectat a Camarles (govern en minoria, d’entrada), a la Ràpita (govern de coalició amb Junts, Ara PL, FLR-Movem) i a Ulldecona (també en minoria, amb una oposició formada per quatre partits més, incompatibles entre ells).
Movem ha estat el partit més perjudicat perquè no se li ha respectat ser la llista més votada a Corbera d’Ebre i Pinell de Brai, tot i que compartirà l’alcaldia de Bot, on és la quarta força, gràcies al pacte amb Junts x TE
Movem ha estat el partit més perjudicat. Era la primera força a Corbera d’Ebre i a Pinell de Brai, però no conserva cap de les dos alcaldies. La primera per un acord Junts – ERC; i la segona per un acord Junts – FIC. En canvi, ha aconseguit l’alcaldia de Bot, on era la segona força per darrere del PSC, gràcies a un acord amb Junts, amb qui compartirà l’alcaldia. I després està el cas de Tortosa, on el seu líder Jordi Jordan, serà l’alcalde de la capital de les Terres de l’Ebre, encara que els vots del grup municipal sumen tots per al PSC.
Les últimes dos alcaldies que s’estaven negociant eren Tivissa, que queda en mans d’Ara Pacte Local, gràcies a un acord amb ERC i FIC que deixa de nou a l’oposició a Junts; i Ascó, que torna a queda en mans del partit local Per Tu, amb un govern en minoria. Així, per tant, un total de sis partits (ERC, Junts x TE, PSC, Movem, Ara Pacte Local i Per Tu), tindran alguna alcaldia aquest mandat, mentre que, fins a set formacions polítiques més que s’han presentat, únicament participaran dels consistoris com a regidors.
Participació en els governs
En termes absoluts, Junts per les Terres de l’Ebre és el partit que ha sortit més beneficiats de les negociacions, ja que dels 15 municipis que hi havia per negociar, en 11 estarà al govern, i només en quatre a l’oposició: Tortosa, Móra la Nova, Camarles i Tivissa. Els onze en els que estarà al govern, són: Gandesa, Rasquera, Móra d’Ebre, Santa Bàrbara, Riba-roja, l’Ametlla de Mar, Sant Jaume d’Enveja, Pinell de Brai, Corbera d’Ebre i la Ràpita. Destaca el cas del petit municipi de Bot, on tot i ser la quarta força i tenir un únic regidor, tindrà fins i tot l’alcaldia en l’últim tram del mandat.
ERC és el partit que presenta un pitjor balanç en la negociació. Dels 16 ajuntaments que ha negociat, en set sí governarà, però en 9 estarà a l’oposició
En termes relatius el PSC també s’ha assegurat governar a la majoria dels 12 ajuntaments on es jugava ser al govern o a l’oposició segons la capacitat de negociar. Es queda a l’oposició de 5 d’aquests municipis (Sant Jaume d’Enveja, Bot, Ascó, Gandesa i Móra d’Ebre); mentre que conquereix Tortosa sent la segona força, i participa dels governs municipals de tres municipis més on era la tercera força en resultats: Riba-roja d’Ebre, l’Ametlla de Mar i Móra la Nova.
ERC, el primer partit en alcaldies i regidors de govern (vegueu ‘Anàlisi electoral 1), dels setze ajuntaments en els quals negociava, obté un balanç desfavorable de, set al govern, nou a l’oposició. Els set que governarà són: Tortosa, la Sénia, Móra la Nova, Tivissa, Santa Bàrbara, Sant Jaume d’Enveja i Corbera d’Ebre; mentre que els nou en els que estarà a l’oposició seran aquests altres: l’Ametlla de Mar, la Ràpita, Riba-roja d’Ebre, Gandesa, Móra d’Ebre, Ascó, Rasquera i Ulldecona.
