Rasquera pot acabar protagonitzant, un altre cop, la nota més heterodoxa de les eleccions municipals del passat 28 de maig. La majoria relativa de regidors al plenari, amb un total de set escons, se la va emportar Junts gràcies a una moneda llançada a l’aire a la seu de la Junta Electoral de Zona que va trencar l’empat en vots (exactament 132 per cadascuna de les dues formacions) i a dos regidors amb la llista de Solidaritat per a la Independència. La creu va atorgar el tercer regidor al partit de Carles Puigdemont que es convertia, per tant, amb la candidatura predominant a la població, amb una Solidaritat que en perdre el sorteig es va quedar en dos regidors i ERC també amb dos.
Fins aquí el primer capítol de la comèdia. Perquè en realitat, pot ser que aquest sorteig s’hagi de tornar a repetir si demà els republicans mantenen la seva decisió de mantenir-se a l’oposició i no donar suport a cap altra formació. En aquest cas, per molt que Junts tingui tres regidors no aconseguirà la majoria absoluta necessària per fer-se amb l’alcaldia en primera opció. I en segona, és a dir, proclamar automàticament el candidat de la llista més votada, tampoc és aplicable, perquè l’empat a vots continua impedint que hi hagi un vencedor. Davant d’aquesta situació insòlita, i més enllà de la possibilitat que en aquestes darreres hores els republicans puguin negociar donar el seu suport a uns o altres, l’article 196 de la LOREG obliga a desencallar aquest bucle a sorts el mateix dia de la constitució del nou plenari. Venen, doncs, hores decisives per aquesta localitat de la Ribera d’Ebre on es donen totes les excepcions possibles recollides a la llei electoral.