El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, acompanyat del secretari d’Empresa i Competitivitat, Albert Castellanos, han comparegut aquesta tarda en comissió al Parlament, a petició de Junts, per informar els grups sobre el grau d’aplicació de la llei de fons nuclears. En essència, i més enllà del joc d’esgrima habitual entre partits, queda dit que la segona reunió de l’òrgan de governança es convocarà a finals de juliol posant sobre la taula “el conveni interadministratiu que ha de regular la transferència dels fons per enguany”, mentre des de Junts s’amenaçava que els acords presos a la primera podrien ser nuls de ple dret per la presència de representants de consells comarcals que no havien estat ratificats en plenari. Torrent ha assenyalat que “aviat tindrem una resposta” al nou escull amb la qual es troba la interpretació de la llei, que fa referència a saber exactament què significa municipis grans i petits a l’hora de ser presents a l’òrgan de governança, i des d’ERC es demanava al departament que aquest politburó destinat a marcar els criteris de distribució dels milions que arribin de tornada també compti amb presència dels municipis lleidatans.
Torrent ha aprofitat per reiterar els arguments del govern de “no quedar-nos de braços plegats” davant la inacció del govern central i buscar sortides per als treballadors de les nuclears un cop vagin sent clausurades esgraonadament. És a dir, Ascó I al 2030, Ascó II al 2032 i Vandellòs I al 2035. La compareixença ha servit perquè el conseller reiterés la “sorpresa” davant la proposició de llei presentada pel PSC de modificació de la llei inicial treballada des de l’executiu amb agents socioeconòmics i polítics del territori i “que partia d’una realitat feta a correcuita i sense consens”. Una iniciativa que “malauradament va comptar amb una majoria sociovergent” i va acabar sent aprovada a la cambra el dia 15 de desembre de l’any passat. “Per nosaltres aquesta modificació és un nyap”, tornava a etzibar Torrent, reiterant que amb el canvi el nou redactat ha esdevingut una “repartidora almenys durant aquest primer any” que “trenca amb la filosofia del fons” dispersant recursos i impedeix prioritzar “projectes tractors per al territori”.
I dins d’aquests “nyaps” legislatius, Torrent feia referència a l’actual entrebanc que viu la constitució efectiva de l’òrgan de governança dels fons, fent referència a la inclusió dins ple dels representants dels “dos municipis més grans i més petits de la zona sense especificar si vol dir població, territori o pressuposts municipals. No sabem quin és el criteri sobre el qual descasen aquestes dues etiquetes”, si bé les ha atribuït “a les presses perquè s’apropaven les municipals”.
Tot plegat era només un pròleg a la que era la causa de la seva compareixença en comissió, dit ras i curt, “on som ara”. I en aquest capítol el conseller afirmava que “un cop vam poder comptar amb un marc normatiu estable vam convocar ràpidament una reunió per fer que el nou òrgan de governança comencés a treballar”. Aquesta primera trobada “es va produir el 17 d’abril a la seu del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre” amb presència “dels agents socials i econòmics més representatius” i dels diferents consells comarcals beneficiats, presidit pel secretari d’Empresa i Competitivitat i amb els dos vicepresidents, que corresponen als alcaldes d’Ascó i Vandellòs. En aquesta cita es va aprovar el repartiment excepcional i igualitari enguany dels fons “entre tots els municipis del PENTA”, i la necessitat de que el departament avanci en el desplegament reglamentari del fons, “que caldrà reiniciar”. Es preveu que la pròxima reunió d’aquest organ es convoqui a finals del mes de juliol i que es tracti ja “la distribució dels fons per als anys vinents” per ser !una palanca de transformació del sistema productiu”, deixant així enrere l’excepcionalitat del 2023, i que “es concreti el conveni interadministratiu que ha de regular la transferència dels fons per enguany”.
I precisament a l’hora de detallar l’aposta per al futur que ha de ser finançada amb els fons, el conseller marcava quatre línies: La reindustrialització amb creació de llocs de treball de qualitat, ben remunerats i arrelat al territori; transició del sector agroalimentari amb un procés de modernització i adequació a les noves línies de negoci; sector de les noves tecnologies per consolidar Catalunya com a hub tecnològic del sud d’Europa més enllà de Barcelona, i turisme lligat al patrimoni natural.
En resposta al conseller, el diputat socialista Joaquim Paladella lamentava “les moltes inexactituds que ha dit” recordant que la llei que aprova la creació de l’impost sobre les nuclears és del 2020 i que encara ara no ha arribat ni un sol cèntim d’euro al territori. No sé qui ha fet el nyap”. Torrent li ha replicat preguntant-li “quans diners arriben des de l’Estat? Cap. Zero, No sé si la seva vehemència que mostren avui al Parlament l’exhibeixen davant dels seus companyes i companyes del govern espanyol”.
El Diputat @joaquimpaladel1 ha preguntat a la Comissió d’Empresa sobre el Fons de Transició Nuclear:
❌ Per què després de 3 anys de creació de l’impost nuclear no ha arribat ni un euro al territori?
Pots veure la intervenció aquí 👇🏻 pic.twitter.com/v3uRfXmJ19
— Ebre socialistes (@EbrePSC) June 9, 2023
Alhora, el també alcalde de Batea ha posat en dubte l’existència de consens previ per a la redacció de la llei: “Serà aleatòriament, als que vostès volien. Jo sóc alcalde del territori, i mai se me’n va cridar. I com a mi, a altres alcaldes”. També ha restat mèrits al llistat de prioritzacions formulada des del govern perquè “són aquelles que estan ja contemplades dins de la llei. I a més se’n deixa una, que és el sector públic. I vostè té l’obligació de complir la llei. I complir-la ja”.
Paladella també ha preguntat a Torrent si els diners corresponents a la recaptació del fons que ha de ser redirigit al territori arribaran o no finalment, s’ha qüestionat si realment enguany es repartiran la totalitat dels diners entre els municipis, tal com especifica la llei, o faran bossa, perquè les xifres ofertes pel govern ballen segons ha deixat caure.
Per la seva banda, la diputada de Junts, Irene Negre, rebutjava “entrar en la visceralitat” de la discussió sobre “els nyaps” i jugava a buscar concrecions un cop justificada la sol·licitud de compareixença en el fet que “s’estaven prenent decisions des del departament que no els pertocava com l’adaptació del reglament existent en aquell moment a la modificació legislativa, qüestió que pertocava decidir a l’òrgan de governança”. I precisament sobre aquesta primera convocatòria reblava que es va fer “sense complir les directrius de la llei. Hi van deixar participar a representants de dos consells comarcals que no han estat nomenats per ple. Per tant, els acords que es van prendre són nuls de ple dret i qualsevol membre els pot impugnar. Tant costa fer les coses bé, vostè que tant parla de nyaps?”.
👉🏼 Avui la diputada ebrenca @irenenegre en comissió ha demanat:
🔸El compliment de la llei del Fons de Transició Nuclear.
🔸 Que no es bloquegi l’assistència a l’òrgan de governança a representants de les poblacions més grans i més petites de les zones Penta.🎥 Intervenció: pic.twitter.com/tiWJgduZIp
— JuntsxEbre (@JuntsxEbre) June 8, 2023
Negre també aprofitava per fer juguesca política sobre les discrepàncies sobre què significa municipi petit i gran. “El departament va excloure de la convocatòria, i per tant de les decisions als pobles més grans i més petits de les zones 1 i 2 del PENTA perquè no tenia clar què era gran i què era petit. I aquí el tamany importa”. Segons Negre, els conceptes són fàcils d’entendre: “Sempre parlem de població”. Ho feia posant diferents exemples en aquesta línia tant normatius com legislatius. La raó, segons Negre, d’aquesta disparitat sobre interpretacions semàntiques és que des del govern “es plantegen que un poble gran podria ser Tivissa pel seu terme municipal. I això fa mesos que ho tenen sobre la taula i encara no s’ha resolt. Almenys encara no han contestat a la carta de l’alcalde Móra d’Ebre que els va fer una reclamació”. En aquest punt ha exposat que la superfície de Tivissa és superior a la de Barcelona, i s’ha preguntat si el departament ja té clar o no si la localitat riberenca hauria de ser considerada com una gran ciutat. “Sembla sortit d’una pel·lícula d’Alfredo Landa. Però no senyors, això surt del govern”, continuava la diputada de l’Aldea. “Crec que ja és hora d’assumir que totes aquestes coses paralitzen al territori. Són uns fons que ens pertoquen, aprovats amb majories parlamentàries agradin o no, i deixin ja de bloquejar-los”.
Torrent es defensava en aquest camp assegurant que, “si heu necessitat cinc minuts per explicar com és la llei, és que la llei no és clara. En tot cas no m’ho hauria d’explicar a mi, sinó als ajuntaments de Flix, Tivissa i Móra d’Ebre, que són els que demanen un aclariment. Perquè fixi’s que vostè a fer referència a unes lleis que especifiquen que estem parlant de població com la LOREG o la llei de bases de règim local”. I ja posats ha utilitzat la retòrica bizantina per preguntar-se perquè diferències entre municipis grans i petits a l’hora de buscar projectes econòmics amb ressò territorial, si no fos perquè s’estaria lligant a criteris polítics.
Plantejada la part expositiva, Negre reclamava finalment al conseller respostes concretes: quan es transferiran els fons als ajuntaments, quins terminis els donarà per justificar la utilització d’aquests recursos, tenint en compte que arribaran tard i si era convenient una segona convocatòria a finals de juliol quan els alcaldes estarien aterrant al càrrec.
Des d’ERC el diputat per Lleida Engelbert Montalà assegurava sentir-se “avergonyit profundament” per “certes gesticulacions per part d’alguns partits que estan avui aquí per tapar algunes de les relliscades més grans que hi ha hagut al Parlament d’ençà que en formo part. Em va fer una profunda vergonya que la modificació de la llei en lectura única aixequés als diputats de Junts i del PSC en un aplaudiment molt llarg, amb diputats que formaven part de Lleida, tot i que deixava fora municipis lleidatans. Em va fer molta vergonya veure com la diputada Feliu de les Garrigues aplaudia a mansalva una modificació de la llei que deixava sense recursos el seu municipi. O que el diputat Paladella aplaudia a mansalva quan la meitat dels municipis de les Garrigues es quedaven sense fons nuclears”.
Més enllà del debat polític, Montalà ha aprofitat per reclamar al conseller que els municipis de Lleida també puguin tenir veu en els òrgans de decisió sobre la distribució dels fons.