Quan es parla dels grans conflictes armats del segle XX tothom té presents militars, polítics, resistents i població civil. Però ningú cau en el paper dels bombers. La seva activitat va ser essencial al blitz de la Luftwaffe contra Londres, en els atacs aeris que va patir França d’uns i dels altres (el cas de Caen a Normandia és esfereïdor), a l’Alemanya devastada per la superioritat aèria aliada o al Japó quan els hi va caure a sobre la ira dels estatunidencs. A Anglaterra tenen un monument al seu heroisme, a França hi ha llibres específics sobre el seu valor. Ara bé, el paper dels bombers durant la Guerra Civil Espanyola és un forat negre al qual poca gent procura donar-li color. Un d’ells és el bomber voluntari i historiador Marc Ferrer. Terrassenc de 48 anys picat per la curiositat en descobrir que bombers catalans van ajudar als madrilenys durant els primers mesos de la contesa, la seva feina és “completar un trencaclosques” reunint informació, amb fixes individualitzades i fotografies, de cadascun dels entre 1.500 i 1.800 bombers existents a la Catalunya republicana a l’inici del cop d’estat feixista i el seu seguiment fins a la depuració franquista. Fins al moment té referències més o menys completes d’un miler d’ells. La seva és una tasca que s’alimenta dels arxius i dels familiars i es pot consultar al web bombersenguerra,cat. El relat reunit fins ara, encara incomplet i destinat a fer valdre la tasca d’aquest cos en el pitjor escenari possible (les bombes i la repressió), reuneix ja suficients històries personals per a descobrir una altra dimensió de la guerra. La seva investigació li permet ser eloqüent pel que fa a les Terres de l’Ebre: “La història dels Bombers a Tortosa és el d’una tragèdia”.
“El 45% dels 35 bombers identificats fins ara que hi havia a Tortosa a l’inici de la guerra civil no va continuar”, explica Ferrer a ebredigital.cat. Les causes són múltiples, des de morts en acció de servei i al front fins a depuracions tant de persones de dretes a l’inici del conflicte com vinculades a la República al final. En el capítol de les microhistòries, l’anàlisi de diferents fonts permeten sortir a la llum el guió de vides truncades. Com la del bomber tortosí Josep Pitarch Ferrando, el segon de tota Catalunya en ser víctima d’un bombardeig. “Va morir el 21 de març a conseqüència de les ferides de metralla rebudes durant l’atac aeri del 16 de març. Era el primer fins que vaig descobrir la mort d’un bomber de Figueres un mes abans”, comenta Ferrer.
La seva investigació, que necessita intuïció detectivesca per seguir el rastre fins i tot de noms mal escrits o referenciats, està sotmesa a constants modificacions perquè hi ha documentació als arxius pendents de classificar, llistats de personal incomplerts, acusats en consells de guerra que cal relacionar amb la seva condició de bomber o bé paperassa clau amagada en calaixos. Literalment. De fet, Ferrer ha aconseguit avançar en la recerca dels bombers tortosins gràcies a un descobriment inesperat: “Un dia em van trucar des de l’Arxiu Històric de Badalona perquè el fill d’un bomber havia estat guardant durant vuitanta anys la documentació que tenia el seu pare sobre la Federació de Bombers de Catalunya”. Aquest ens, que tenia la seva seu en aquesta ciutat de la conurbació, agrupava 15 cossos de bombers catalans, entre ells el de Tortosa, dels quarantena existents arreu del país en aquella època. “L’arxivera tenia dos anys de feina anticipada per davant abans de poder-s’hi posar. Al final li vaig endreçar jo en tres mesos”.
El primer esbós del monument, de les mans d’un desertor
De tot plegat surt un esquema de les dificultats i varietat de serveis essencials a les quals va haver de fer front, entre altres, el cos de Bombers de Tortosa, l’únic constituït com a tal arreu de les Terres de l’Ebre durant la guerra. La seva tasca es va iniciar el 31 de juliol del 1936, “amb la crema de les esglésies” evitant la propagació de les flames. Tot seguit van venir els bombardejos, “l’explosió d’un dipòsit de municions al convent de les Teresianes a l’agost del 1937” i fins i tot les inundacions i riuades de l’octubre del mateix any, “que van obligar a mobilitzar efectius de Barcelona i Tarragona”. L’impacte d’una bomba al parc va destrossar material i la traca final va venir en forma de deserció dels dos caps del cos. “Quan les tropes franquistes van arribar a Jesús i Roquetes explica Ferrer- l’arquitecte municipal i cap tècnic del cos, Agustí Bartlett, i el cap de parc, Mariano Lleixà, es van canviar de bàndol deixant escapçada la direcció dels bombers a la ciutat. Res d’estrany si tenim en compte que tots dos eren militants d’Unión Patriótica, partit fundat durant la dictadura de Primo de Rivera”. La història va més enllà, perquè Bartlett, segons la investigació de Ferrer, “va ser el que amb el pas dels anys va fer el primer esbós de l’actualment monument franquista que hi ha al mig del riu”. Finalment, el 13 de gener de 1939 entren les tropes franquistes a Tortosa. El material i vehicles del cos de bombers va ser evacuat cap a Tarragona i Reus per l’exercit republicà. No va tornar a Tortosa fins el mes d’abril de 1939, després de ser localitzat en aquestes dues ciutats.
Falta, és clar, el relat més personal que complementa el de Pitarch. “Hi va haver sis bombers que van ser destinats al front (la seva majoria mobilitzats entre finals del 1938 i principis del 1939). Un d’ells va morir, i els altres cinc van ser sotmesos a un consell de guerra pels franquistes. Dos van ser afusellats i els altres tres van ser empresonats. El germà d’un ell també ho va ser el 1944, quan va ser detingut a Navarra formant part del maquis”.
La història de la família de Joan Nivera Borràs
En aquest punt cal aturar-se. Ferrer ha reconstruït la història, a base de retalls ben filats, de Joan Nivera Borràs, nascut a Tortosa el 1906, i de la seva família. Aquest és el fil. “Va ingressar com a bomber el 1932. L’abril de 1938 va ser mobilitzat per l’Exèrcit de la República, amb la lleva del 27, destinat al 5è Batalló de Sapadors. Amb la seva unitat va creuar la frontera el 9 de febrer de 1939. A mitjans de febrer de 1939 va tornar per Irún i va ser empresonat a diferents camps de concentració. Acusat de ser membre de les patrulles de control, a principis de 1940 va ser traslladat i empresonat a Barcelona i a l’abril de 1941 és traslladat a la presó de Tortosa”.
Jutjat en consell de guerra el 16/02/1942 acusat d’”auxilio a la rebelión”, per ser militant de la UGT i del partit socialista i membre de les patrulles de control, va ser condemnat a dotze anys i un dia de reclusió temporal. La pena de Joan Nivera va ser commutada per tres anys de presó menor. “Com que portava empresonat des del març de 1939, el 21/03/1942 va ser deixat en llibertat condicional. No es va incorporar al Cos de Bombers”.
El relat avança amb el seu germà petit, Tomàs, nascut el 1909 a Tortosa, també va ingressar com a bomber el 1932 i també va ser mobilitzat per l’Exèrcit de la República, el 1937, al Cos de Carrabiners. Finalitzada la guerra va tornar a Tortosa i va ser detingut el 23/04/1939. Tomàs Nivera va ser acusat de militar al Partit Socialista i a la UGT, de ser membre de les patrulles de control i d’assassinar diverses persones de dretes i catòliques, sent empresonat primer a la presó de Tortosa i després a la de Pilats de Tarragona. Tomàs Nivera va ser jutjat en consell de guerra a Tarragona el 30/08/1939 i va ser condemnat a mort. Va ser afusellat a la muntanya de l’Oliva, a Tarragona el 17/11/1939. Tenia 30 anys”.
La dona d’en Tomàs, Enriqueta Baubí Baubí, de 28 anys, va ser detinguda a principis de 1939, pel fet de ser la dona d’un destacat antifeixista, acusada de fer recapte de roba pels milicians al front. Va ser jutjada en consell de guerra el 8/11/1939 i condemnada a 6 anys de presó.
Tomàs i Joan, també tenien una germana, Maria Cinta, la qual estava casada amb un altre bomber, Agustí Martínez Nolla. Nascut el 1908 a Tortosa va entrar al cos el 1932. Es va allistar amb les milícies antifeixistes l’agost del 36. Va morir al front de Llevant el 10/08/1938. A la Maria Cinta, segons la investigació de Ferrer, “la trobem finalitzada la guerra, sent una viuda, amb els germans al front i sense saber el seu destí, si eren vius o morts. Maria Cinta és la primera de la família que va ser detinguda, el 29/01/1939, quinze dies després de l’ocupació franquista de Tortosa. El motiu de la seva detenció era sota l’acusació de ser miliciana, de portar pistola, de ser propagandista d’esquerres i d’incitar les masses a cremar el convent de Santa Clara i de tirar les monges al riu, el juliol de 1936. El 30/05/1939 és jutjada en consell de guerra. El fiscal li demana la pena de mort. Va ser condemnada a reclusió perpètua, acusada d’auxili a la rebel·lió. Va sortir en llibertat condicional el 1944. La seva pena li va ser commutada a 12 anys de presó i el 1946 va ser indultada”.
Per completar el relat d’una família marcada per la tragèdia cal parlar també d’un altre germà Nivera Borràs: Manuel. Paleta i militant de la UGT, va marxar voluntari al front on va ser ferit. Arran de la desfeta republicana, va prendre camí de l’exili. i es va enrolar en el maquis el 1944. Manuel Nivera tenia 50 anys i encara estava disposat a lluitar. La tardor de 1944, el seu grup que lluitava per Navarra es va veure acorralat i tots es van entregar. Manuel va ser empresonat a Pamplona i el 1945 jutjat en consell de guerra i condemnat a 12 anys de presó.
On enviar informació
El trencaclosques està començant a prendre forma. Tanmateix, per aconseguir avançar cal encara recórrer molt de camí. Com el que porta als arxius de Guadalaja i Ávila per conèixer la documentació militar de la subsecretaria de l’Exèrcit de l’Est republicà sobre l’exoneració dels Bombers de complir el servei militar per la seva condició de treballadors essencials, o de la reunió mantinguda per representants del cos amb Indalecio Prieto a València per la mateixa qüestió. Per a completar les peces del puzzle, Ferrer demana que tots aquells que puguin tenir informació s’hi posin en contacte a través del següent correu: info@bombersenguerra.cat. Us deixem aquí el llista de bombers tortosins recopilat per Ferrer:
