Un vespre qualsevol a qualsevol llar del país. Una mare i un pare mig estirats a un dels sofàs del menjador estan absorbits pels seus telèfons mòbils i, just a l’altre sofà hi ha un nen amb una tauleta. El televisor està engegat per fer enrenou de fons, ja que cap dels tres personatges de la nostra escena se’l miren, tot i ser la pantalla més gran de la sala.
– Marta, has vist això? Aquí diu que Catalunya és a la cua de tot l’estat en comprensió lectora…
– Sí, ho he sentit abans a la ràdio. Cada vegada anem a pitjor en tot…
– Biel, què ja no us ensenyen res al cole?
– Ja ens fan llegir mitja hora cada setmana…
– A mi, a la teva edat, em feien analitzar poemes d’Espriu!
Ja hi tornem a ser, l’escola o l’institut com a l’únic lloc on s’han de solucionar tots els problemes de la societat. Si parles amb qualsevol docent, et diran que estan desbordats per la complexitat que hi ha a les aules. Perquè no només han d’ensenyar les matèries i estar al dia dels últims mètodes educatius, sinó que també han de fer les funcions de treballadors socials, psicòlegs, etc. Unes àrees de coneixement en les quals no estan formats (tampoc hi haurien d’estar-ho), però el sistema s’aprofita de la immensa vocació de la major part del professorat i l’estima que tenen cap a les seves i els seus alumnes.
Els experts assenyalen que el factor clau per millorar la comprensió lectora dels infants són les famílies. Les xiquetes i los xiquets que tenen més llibres a casa, que els fan fer activitats de lectura i als quals els llegeixen en veu alta a casa tenen un rendiment més elevat. Si tornem a l’encantadora família del principi de l’article, i obrim pla (perdoneu, la meva condició de cinèfila empedreïda fa que m’ho imagini tot amb imatges cinematogràfiques) veurem que a les prestatgeries del menjador no hi ha ni un llibre. Si em permeteu, i passem a veure el menjador des d’un pla en vista d’ocell i ens movem cap al dormitori principal, podrem apreciar com el parell de best-sellers del darrer Sant Jordi que hi ha a cadascuna de les tauletes de nit estan criant pols (bé, sí, necessitaríem un pla detall per percebre això).
El que vull dir amb este petit curt audiovisual és una cosa tan antiga com d’ençà que l’ésser humà és ésser humà, essencialment, aprenem per exemple. Si tu no agafes mai un llibre, el teu fill o la teva filla interpretarà que allò és un objecte que no cal donar-li importància.
Una cosa que trobaria molt interessant seria fer la mateixa prova de comprensió lectora a la població adulta. Segurament el resultat ens faria entendre perquè penetren tan fàcilment les fake news i perquè l’extrema dreta té el terreny tan adobat. La literatura no és només essencial per garantir la supervivència de la democràcia, sinó que també és l’aliment indispensable per la teva ànima.