(El següent és el tercer i últim d’una sèrie d’articles que ebredigital.cat publica relativa al Pla de Protecció del Delta elaborat pel govern espanyol. El primer el podeu consultar en aquest enllaç: El Pla de Protecció del Delta del PSOE, previst “per finals d’any”, pot acabar a la taula d’un nou Govern del PP) i el segon aquí: El Pla de Protecció del delta publicat pel MITECO segrega l’horitzó temporal a dos nous períodes: fins a 2045 i 2100)
La delimitació de la zona marítim terrestre (ZMT) a la costa (l’anomenat ‘deslinde’), els transvasament d’arena per tot el perímetre del delta per socórrer els punts més afectats per la regressió costanera, i també el trasllat de sediments des dels embassaments, són els tres últims apartats centrals que tracta i descriu el Pla per a la Protecció del Delta de l’Ebre (PPDE), publicat pel MITECO com a “definitiu”, però curiosament no acceptat pels seus propis representants com vàlid, si més no a l’hora de negociar una proposta final de consens amb la Taula de Consens.
Així no obstant, i tenint en compte que ebredigital.cat ha desvetllat els últims dos dies que al web oficial del ministeri es poden descarregar i analitzar tots els documents oficials (https://sede.miteco.gob.es/portal/site/seMITECO), és convenient continuar desgranant què diu un document que dibuixa el futur del delta de l’Ebre en l’horitzó de l’any 2100 (d’aquí a setanta set anys), i on viuen entre 20.000 i 50.000 habitants.
Pel fa a la delimitació de la ZMT, l’estat es reafirma i, i ara ja concreta: “El total de superfície que haurà de passar a domini públic tenint en compte totes les zones del delta serien 8.320 m2”. Diu també que no s’aplicarà a “zones urbanes”, però preveu la figura de “l’expropiació forçosa” per aquells terrenys “que no tenen les característiques definides en la Llei de Costes”, d’acord a una altra directriu legal que cita en tot moment: l’Estratègia d’Adaptació al Canvi Climàtic de la Costa Espanyola (EDCCCE).
El PPDE preveu mobilitzar grans quantitats de sorra, d’embornals terrestres, i no queda clar si també hi haurà dragues marines
Només queda un dubte, que haurà de resoldre el Secretari d’Estat Hugo Moran si accepta la invitació de tornar al territori per explicar aquest tema. I és que, segons afirma un portaveu de la Taula, “se’ns va dir que ‘el deslinde’ quedaria fora del pla; però que es faria igualment, d’ofici”. Cal subratllar, per als afectats, que el PPDE penjat al portal web del MITECO inclou plànols de les zones que s’afectaran.
Transvasaments i sediments
Els transvasaments d’arena si es concreten al PPDE, probablement perquè són un actuació a gran escala de les obres d’emergència que ja s’han fet els últims anys amb el transport terrestre utilitzant camions de gran tonatge. En hi haurà concretament quatre, i ja estan delimitades les rutes i les tones a transportar d’un lloc a l’altre. Però, hi haurà també un dragatge marí a gran escala, tal com el govern català ja ha assumit després de visitar els Països Baixos? És la gran pregunta sobre la que passa de puntetes l’informe tècnic de l’estat. No és descarta, en alguns punts i després de rigorosos estudis, però tampoc es descriu i amplia, com si es fa amb els transvasaments d’arena en camions.
Pel que fa a tota la part dels sediments del riu Ebre, la informació que apareix al PPDE, consta al final i com annex de cent pàgines. És el Pla d’Actuació per a la Millora de la Gestió del Règim Sedimentari en l’àmbit del Delta de l’Ebre (PAMGRSADE), amb moltes dades, gràfics, fotografies, quadres i descripcions tècniques rigoroses. En opinió d’un expert consultat, “aquest tema mereix ser analitzat a part; però si cal dir que és un èxit del territori ja que en poques ocasions, el cabal sòlid del riu Ebre, obté un aixopluc legal”. En canvi, no es resol una de les reivindicacions actuals: passar dels estudis, a les proves pilot a gran escala.
L’alternativa 2
De la revisió dels dos documents publicats pel MITECO, sorprèn que l’únic lloc on es parla d’inversions quantificades és en l’Avaluació Ambiental Estratègica, cosa que no fa en cap moment al PPDE. Ho fa quan aquest estudi tècnic raona i justifica perquè es tria la fórmula de “l’actuació flexible” en l’apartat de l’anàlisi d’alternatives (pàgina 9 i següents).
Descarta l’alternativa 0, que seria no fer res i deixar el delta a la seua sort, amb inversions zero. També descarta l’alternativa 1, que serien “grans actuacions”, “poc freqüents”, perquè serien obres dures i molt costoses de dubtosa viabilitat. I és llavors quan tanca el debat i conclou que s’opta per l’alternativa dos: “En aquesta alternativa es considera necessari continuar amb el manteniment i explotació de la xarxa RIADE i posar en funcionament alguna nova estació. A més es proposa continuar amb l’actual ritme inversor de modernització de les instal·lacions de reg i continuar amb els estudis de R+D+I relacionats amb el delta. (…) La implantació d’actuacions per fases permetria anar valorant l’efectivitat de les mesures i anar millorant els dissenys”.
L’eficiència del regants
En relació a aquesta alternativa, l’Avaluació Ambiental Estratègica del MITECO torna a citar a les Comunitats de Regants del delta de l’Ebre, entitats que sempre tenen un paper fonamental en el futur del delta de l’Ebre. Al llarg dels documents, fan referència en diversos ocasions a que els regants han presentat davant la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), “nous projectes”, que no concreten ni descriuen, però que també passaran a formar part del PPDE quan acabe tot aquest procediment.
L’estat demana als regants “una millora de l’eficiència dels regadius”, i el futur pot passar per instal·lar plaques solars al costat dels canals
Al parlar de l’alternativa dos, a més de parlar de modernització d’instal.lacions de reg, i de R+D+I, també destaquen que hauran d’apostar per “una millora de l’eficiència dels regadius del delta”. En aquest sentit cal recordar que les comunitats de regants, a més del problema actual per les restriccions arran de la sequera, tenen també el problema de la factura energètica. Un problema comú per a les comunitats del delta, i també per a la nova comunitat del Xerta-Sénia, que els ha portat a estudiar la possibilitat d’instal·lar plaques solars al llarg de les desenes de quilòmetres lineals dels seus canals de transport.
