Roger Albiol podria acabar sent l’últim ebrenc que no és càrrec polític (Lluís Salvadó està a l’espera del judici oral) represaliat davant els tribunals espanyols per la reacció dels aparells de l’Estat posterior al referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Nascut a Masdenverge fa 25 anys, està acusat pels Mossos d’Esquadra dels presumptes delictes de desordres públics i participació en manifestació il·lícita la nit del 16 d’octubre dels 2019, pels quals la Fiscalia demana quatre anys de presó. Aquest 29 de maig serà finalment jutjat a partir de les 10 del matí per l’Audiència Provincial de Barcelona. Serà el punt final a la “incertesa” que l’envolta a ell i a la seva família des de fa quatre anys, tal com admet el seu pare, Josep Albiol, a ebredigital.cat. No hi estarà sol, perquè el grup de suport a la seva causa, integrat per gairebé una trentena de persones, ha organitzat un autobús per fer-li costat reclamant l’absolució que sortirà de Masdenverge amb aturades on calgui per a recollir tot aquell que senti el cas del Roger com a propi.
Entre els impulsors es troba Jordi Romeva, del Consell de la República. “El col·lectiu el formem la família del Roger i gent de diverses entitats i partits. Ja tenim 20 places ocupades, però volem animar a la gent que s’hi apunti per mostrar-li el nostre suport davant un judici que és una pantomima com tots els altres. Cal tenir en compte que tots els ebrencs jutjats bàsicament pels fets de l’1 d’octubre han quedat absolts”, afirma en conversa amb ebredigital.cat. Tots aquells que ho vulguin es poden apuntar enviant un WhatsApp al número 645 595 624, indicant el nom i el nombre de places que vol reservar.
L’escenari, Barcelona, el dia, 16 d’octubre del 2019
Fem un salt enrere. L’escenari és Barcelona, on residia des del 2016, i el dia, el 16 d’octubre del 2019. Dos dies abans s’havia produït la manifestació camí de l’aeroport del Prat, convocada per Tsunami Democràtic. El país bullia, amb actes de vandalisme i cops de porra a tort i a dret als dos costats de la trinxera, i només 48 hores més tard es convocava per part dels CDR la protesta del “paper de vàter”, amb el llançament de paper higiènic als Mossos. Roger estava en uns dels carrers que uneix les places Urquinaona i Catalunya una hora després de la protesta per sopar amb uns amics, segons sostenia en entrevistes a la premsa. Quan tornava a casa, els furgons dels Mossos el van encerclar mentre buscaven un grup de manifestants que els havien llençat pedres i, juntament amb altres tres joves, va ser detingut a les 00:15 hores, després de ser immobilitzat per un agent de paisà infiltrat a la manifestació. Va ser estampat contra els vidres d’una botiga, un cop del qual va requerir assistència mèdica i, en un intent d’escapar, va tirar a terra dos Mossos. Davant d’això, i tal com es recull en l’acta d’acusació, “aquests han fet ús de les seves defenses reglamentàries per tal de poder reduir al detingut, utilitzant la mínima força imprescindible”.
Roger es va passar tres dies a presó abans de comparèixer davant d’una jutgessa que va decretar la seva llibertat provisional (sense retornar-li el mòbil, del qual esperaven treure proves incriminatòries), tot i que se li va prohibir temporalment acudir a noves manifestacions o concentracions reivindicatives. No era el final de res, sinó l’inici d’una distopia. Estudiant d’Història d’Art, “va estar molt de temps pendent de saber si podia anar a fer l’Erasmus a Bolonya”, explica el seu pare. “Ara estudia dansa a l’espera que s’acabi tot això per començar a buscar feina sense l’angoixa de si anirà a judici”.
Aquest mes s’acabarà el “neguit”, i si bé està convençut de la innocència del seu fill desconfia “d’una justícia que ha demostrat no ser justa”. Albiol, de fet, reconeix la seva “desconfiança absoluta amb les estructures de l’Estat. I ara em miro les forces de seguretat amb uns altres ulls”, continua una persona que es defineix “prudent. Jo sóc de Junts mentre que el meu fill és més de la CUP. Ell té clar que la independència de Catalunya no la guanyaran els polítics, sinó que vindrà gràcies a la força del poble”, sentencia sense necessitat d’un tribunal.