L’ampostina Lara Serrano ha viscut tres vides amb només 25 anys. Des dels cinc anys dedicada amb cos i ànima al patinatge artístic, es va proclamar el 2019 campiona del món amb el Club Patí l’Aldea al Palau Sant Jordi de Barcelona. Posteriorment, va estudiar Econòmiques a la Universitat de Barcelona amb màster en assessoria fiscal d’afegit per finalment decantar-se pel disseny de moda estrenant la setmana passada la seva col·lecció a la 080 Barcelona Fashion, esdevenint així una de les figures emergents de l’estat espanyol en una indústria que té molt d’art. «He tingut una vida molt intensa», reconeix amb un somriure i sense donar-li importància mentre conversa amb ebredigital.cat. «però és que sóc una persona molt activa. Si hagués portat un ritme més baix no hauria estat més feliç».
Perquè si una cosa defineix la genètica de la Lara és la competitivitat. «Vinc d’un món com el del patinatge que és ja de per sí competitiu. Quan em vaig centrar en la moda, pensava que no ho notaria tant perquè ja hi estava acostumada. Ara bé, la veritat és que, tot i que et trobes gent molta bona, costa molt obrir-te camí. Per això estic orgullosa i molt satisfeta del meu resultat i no vull comparar-me amb ningú. Entre altres coses perquè corres el perill que t’etiquetin».
Fugint dels límits imposats per aquells necessiten que tot encaixi i alliberada de cap lligadura perquè ara, com a empresària, és propietària del seu destí, la Lara està còmoda jugant en el que l’apassiona, sorprendre. La seva col·lecció presentada a la Ciutat Comtal n’és un exemple. «M’agrada la roba amb molt de volum i amb contrast. Per això jugo molt amb les textures dels materials, com la sarga, el cotó, el fil de cotó orgànic i el niló reciclat, i amb les jaquetes amb volants. Una roba que m’agrada pensar que no té edats definides, i que pot agradar tant a la gent més jove com a la més gran». El resultat final, tanmateix, va més enllà perquè busca donar-li sentit, establir complicitats entre tanta presumpta disfuncionalitat perquè tot encaixi com un tot. No en va la resposta a les seves inquietuds va ser un quadre del pintor austríac a cavall del segle XIX i XX Gustav Klimt, que representa la vida i la mort. Interconnectats, malgrat ser conceptes oposats, que un no pot ser sense l’altre. «Klimt m’ha agradat des de sempre. I un dia buscant la inspiració el vaig veure i de sobte vaig reflexionar sobre aquests dos conceptes que són tan diferents, però que en el quadre estableix punts de connexió. D’aquí vaig apostar finalment per elaborar una col·lecció que jugués amb el contrast alhora que establia punts en comú».
La marca escollida per donar-li personalitat comercial als dissenys és la de Laretta. Una història per si sola. «Sempre havia volgut fer alguna relacionada amb la moda, però mai havia trobat el moment», admet Lara. Per això, quan la seva frenètica agenda li va permetre un respir, va decidir estudiar un màster de disseny a la IDE de Barcelona. En aquells moments encara pensava que «el món de les passarel·les no estava fet per a mi». Però la veritat és que el futur ja estava a les beceroles. «El treball final era crear uns esbossos per a una col·lecció completa i crear-ne físicament quatre. Aquestes van ser les meves primeres peces i les vaig agrupar sota la marca de Laretta». Era un primer pas que tenia com a intenció «començar a posicionar-me». El següent va ser realitzar pràctiques a Reveligion, «on va estar-ho quatre mesos, i després em van seleccionar per a exposar dins d’un espai de joves dissenyadors a la Fashion Week de Madrid en el qual tenien cabuda quinze marques». Més tard va estar-se a la capital d’Espanya uns mesos treballant com estilista per diferents marques i revistes, «encara que no em va agradar. I el gener d’enguany vaig decidir reactivar la marca» amb la qual s’ha fet un nom a Barcelona. Així d’explicat sembla fàcil. No es veu a la Lara «treballant de sol a sol. Una marca de moda requereix molt de temps i és molt difícil trobar el punt que separa la vida professional de la personal. Has de saber quan parar», reconeix.
