La decisió del govern de la Generalitat de posar fil a l’agulla i començar la redacció del Pla Director Urbanístic (PDU) del Polígon Catalunya Sud, que passarà a comptar de les 82 hectàrees actuals de terreny industrial a 675, no significarà aturar res durant els seus divuit mesos de redacció, sinó accelerar-ho tot. Com explica el delegat del govern, Albert Salvadó, a ebredigital.cat, la concreció d’aquest element de planificació (prevista per a finals del 2024 o primer trimestre del 2025) avançarà «en paral·lel, i no seqüencialment» a la redacció de l’estudi informatiu i del projecte constructiu del futur ramal ferroviari i la nova estació intermodal que ha de donar servei al polígon, previst de tenir llest per a aprovació inicial al tercer trimestre de l’any vinent (les obres estan contemplades per a finals del 2026 o primer trimestre del 2027), així com al projecte de reparcel·lació i urbanització de l’espai. En aquest darrer cas, el cronograma de l’executiu català contempla començar les obres a finals del 2023 i tenir-les acabades en el seu gruix el primer semestre del 2027.
La rapidesa és un factor primordial per treure rendiment a la necessitat de les empreses de trobar sòl industrial a Catalunya en un procés de retorn a Europa de les cadenes de producció externalitzades al seu dia. I per això també s’ha optat per detreure competències municipals als ajuntaments de Tortosa i l’Aldea, amb el seu beneplàcit, per gestionar-ho tot de manera centralitzada des del govern. Es tracta de garantir així que la burocràcia i les traves administratives no facin encallar un futur que agafa velocitat de creuer. Hi ha a més un factor que juga a favor i que ha passat desapercebut, tot i ser de vital importància de cara a fer possible anar salvant pantalles, com és l’aprovació dins de la llei d’acompanyament dels Pressupostos del 2023 d’una modificació de la llei d’urbanisme. «El canvi amplia els usos acceptables en sòls no desenvolupats. És a dir -explicava Salvadó-, fins ara un terreny tacat com industrial, però no desenvolupat, acabava tenint un ús provisional de poca cosa que emmagatzematge. Amb el canvi, pensat entre altres per facilitar el desenvolupament del Catalunya Sud, s’admeten ara com a provisionals gairebé tots els usos. I això ens permet que, mentre desenvolupem la urbanització del polígon, poder acollir ja indústries sempre i quan no col·lisioni amb el futur projecte de reparcel·lació. Per entendre’ns, l’ampliació del Catalunya Sud ja està des d’avui al mercat».
La raó per la qual el govern de la Generalitat aposta per la projecció del polígon Catalunya Sud (juntament amb Quatre Pilans de Lleida) ve lligada a dos factors, dels quals la conjuntura internacional és el més immediat i la manca de sòl industrial a la resta del país n’és el subjacent
La raó per la qual el govern de la Generalitat aposta per la projecció del polígon Catalunya Sud (juntament amb l’àrea de Quatre Pilans de Lleida, amb prop d’un miler d’hectàrees) ve lligada a dos factors, dels quals la conjuntura internacional és el més immediat i la manca de sòl industrial a la resta del país n’és el subjacent. En un món globalitzat les peces estan interconnectades com un rellotge de precisió amb pèndol. I el seu moviment oscil·lant porta ara els europeus a la «relocalització». Salvadó recorda que Europa «va decidir deslocalitzar, sobretot a Àsia, els processos de poc valor afegit i necessitat de molta mà d’obra. I tant la pandèmia com la guerra d’Ucraïna ens han ensenyat que, en el context geopolític actual, cal controlar tota la cadena de valors, especialment d’aquells productes importants en la nostra vida quotidiana».
Aquesta evidència obre la porta a una decisió, també des d’Europa, de «relocalitzar molts processos productius. Al sud del continent som els claríssims candidats a acollir aquestes noves implantacions, i entre les regions més competitives de la península s’hi troba Catalunya». Ara bé, amb una singularitat territorial pel que fa a les Terres de l’Ebre, i és que per primer cop «en dècades» és considerada «una zona d’oportunitats en l’àmbit de país. L’aposta estratègica de país és ara Lleida i la zona del Catalunya Sud com les dues grans àrees industrials».
Albert Salvadó: «La bona notícia per a les Terres de l’Ebre és que el govern de Catalunya veu el Polígon Catalunya Sud com una de les àrees estratègiques més preparades per posar al mercat»
A favor hi juga «la disponibilitat de sòl industrial» de les dues àrees i la seva «connectivitat en tot el món de la Mediterrània». Però també, en el cas ebrenc. la «disponibilitat dels serveis que pot oferir el Catalunya Sud. Disposem d’aigua en abundància, de fibra òptica i garantia de subministrament elèctrica que permet abordar les futures ampliacions». I embolcallant-ho tot, un paràmetre primordial: «Els terrenys han d’estar sobre la taula en temps i en forma. Les empreses no esperen ni entenen d’equilibris territorials. Les dinàmiques empresarials no funcionen així. Per tant, la bona notícia per a les Terres de l’Ebre és que el govern de Catalunya veu el Polígon Catalunya Sud com una de les àrees estratègiques més preparades per posar al mercat. Tenim sòl industrial disponible en quantitat i en qualitat superior a la resta del país».
I la disponibilitat temporal del sòl és clau tenint en compte la «quantitat d’anys que poden passar abans de poder crear nous sols d’aquestes característiques» des del punt de vista fins i tot administratiu. «Avui, gràcies a la reserva tan important contemplada ja al Pla Parcial de les Terres de l’Ebre, consensuat al territori ja fa quinze anys, a la reserva de pous i fins i tot al pla de reindustrialització que es va elaborar arran del tancament de la Lear per disposar de serveis i urbanitzar el Catalunya Sud» s’ha acabat configurant un cuirassat competitiu de primer nivell en qualsevol oceà econòmic.
«Kronospan no hauria vingut si no hagués pogut disposar de desenes d’hectàrees buides però, a més, a disposició immediata. Per tant, cal fer valdre la planificació que es va fer al seu dia a llarg termini»
Entrant al detall, actualment al polígon Catalunya Sud hi ha 82 hectàrees ocupades i una ampliació en marxa de 134 hectàrees més. Amb el Pla Director Urbanístic es posaran a disposició fins a 675 hectàrees de terrenys per a la implantació industrial. Ara bé, cal fer un flash-black per entendre la magnitud. «En un any i mig les 82 hectàrees van passar d’estar pràcticament buides a estar plenes», afirmava Salvadó. Encara que tota necessitat pot acabar sent virtut. «Kronospan no hauria vingut si no hagués pogut disposar de desenes d’hectàrees buides però, a més, a disposició immediata. Per tant, cal fer valdre la planificació que es va fer al seu dia a llarg termini, fugint de les mirades curtes en les quals cada municipi volia tenir el seu propi polígon».
«Traiem competències urbanístiques dels municipis de Tortosa i l’Aldea, les assumim des de la Generalitat i serem nosaltres, des del govern, els que elaborarem aquest Pla Director Urbanístic»
Aquesta reflexió dona peu a entendre la palanca utilitzada des del govern per estalviar-se excés de procediments i burocràcia. Bàsicament, «traiem competències urbanístiques dels municipis de Tortosa i l’Aldea, les assumim des de la Generalitat i serem nosaltres els que elaborarem aquest Pla Director Urbanístic». Els avantatges són de tota índole. Però especialment, remarcava el delegat del govern, «per un tema de tempos. Si ho deixem en mans dels municipis, correm el risc que no es faci tan ràpidament. Les causes? Ara tenim 82 hectàrees com a sòl consolidat i 145 més com a sòl urbanitzable no delimitat només a Tortosa. Però és que a l’Aldea tenim un subsector de 14 hectàrees com a sòl urbanitzable delimitat, un altre de 40 de la mateixa catalogació i després tenim 394 hectàrees com a sòl no urbanitzable, que per si sol podria trigar fins i tot dècades en ser ordenat si depengués exclusivament d’un ajuntament. Si ajuntes totes aquestes diferents categories de sòl, els subsectors i la divisió entre dos termes municipals, fa que sigui difícil treballar-hi si no és des de l’àmbit supramunicipal».
I en aquest model resta encara l’aspecte que més competitivitat pot conferir al polígon, com és el de la «interconnectivitat». En essència, la ferroviària amb la resta del país, amb un ramal encara per dibuixar que desemboqui al Corredor del Mediterrani. «El seu traçat s’haurà de definir no només travessant diferents termes municipals, que també, sinó diferents sectors cadascun d’ells amb una catalogació urbanística diferent i amb la necessitat de comptar amb plans parcials definits». Es tracta, en definitiva, de centralitzar decisions per tal de garantir com més aviat millor el que Salvadó defineix com «la taca de sòl industrial ja acabat. I cal tenir en compte que la Generalitat no fa PDUs arreu. Si decideix dur a terme un Pla Director Urbanístic és perquè considera la zona com una àrea estratègica en l’àmbit de país».
Un exemple, encara que no sigui precisament el més afortunat, seria el PDU del Hard Rock, eternitzat per derivades polítiques que el delegat no entra a valorar i també judicials. «I tots sabem que quan una cosa entra en l’engranatge de la Justícia pot acabar portant anys». Precisament per evitar sotracs als tribunals «aquí el que s’ha fet és parlar prèviament amb els dos alcaldes implicats i aconseguir el seu vistiplau quan han vist que les decisions preses conformaven una eina d’actuació favorable també per als seus municipis. Al capdavall, estem planejant una industrialització ordenada».
«Un dels avantatges del nou PDU serà el de poder superar l’etapa de Kronospan» després que hagi estat «imprescindible, perquè ens ha permès superar l’endèmica manca de massa crítica al Catalunya Sud»
El concepte és temptador de ser explotat. Perquè, posats a fer, caldria definir quin tipus d’indústria serien prioritàries en aquest nou espai que es generarà. «Per una part Kronospan i futures ampliacions. Però un dels avantatges del nou PDU serà el de poder superar l’etapa de Kronospan. Ha estat imprescindible, entre altres coses perquè ens ha permès superar l’endèmica manca de massa crítica al Catalunya Sud per plantejar la necessitat d’ubicar-hi una estació intermodal que ha d’acabar donant servei al polígon. La seva implantació és una finestra d’oportunitat que hem d’aprofitar. I també cal preveure que clients i proveïdors de Kronospan siguin usuaris del polígon. Però amb ella no acaba tot».
«Kronospan ens fa jugar ara en una altra lliga, la del mercat europeu. I així ho demostra també el fet que tenim grups industrials implantats ja al territori que aposten per fer les seves ampliacions i projectes de creixement aquí i no fora»
De fet, Salvadó reconeix que abans de l’arribada de Kronospan «teníem alguna oferta més damunt la taula relacionada amb una activitat logística -un sector que desperta reticències al delegat perquè és volàtil pel que fa a arrelar-se a llarg termini i no genera valor afegit-. I nosaltres vam optar per una implantació industrial. Ho vam fer per diverses raons. La qualitat de l’ocupació que genera és incomparable a la d’altres sectors econòmics, disposa de molta capacitat per generar riquesa a molts sectors econòmics de manera indirecta i perquè ja juguem en mercats que sobrepassen les Terres de l’Ebre en centenars de quilòmetres a la rodona. És clar que Kronospan ens fa jugar ara en una altra lliga, la del mercat europeu. I així ho demostra també el fet que tenim grups industrials implantats ja al territori que aposten per fer les seves ampliacions i projectes de creixement aquí i no fora. En això també cal tenir en compte la mà d’obra qualificada que es pot trobar a les Terres de l’Ebre. Som capaços de generar competitivitat més que suficient».
