El pròxim dissabte 6 de maig, totes les persones sensibilitzades amb la reivindicació i normalització de la llengua catalana, tenen una cita a la localitat de Corbera d’Ebre. Sota el lema ‘Volem viure plenament en català’, s’hi celebrarà l’Acte Central del Correllengua 2023, enguany dedicat al poeta avantguardista Joan Brossa i a tots els combatents de la Lleva del Biberó.
Des de les onze del matí fins a dos quarts de vuit de la tarda, aquest municipi de la Terra Alta acollirà una desena d’activitats, entre elles una visita històrica al Poble Vell, actualment en runes a conseqüència de la Guerra Civil, així com l’Abecedari de la Llibertat, un conjunt d’escultures i textos creats per diferents artistes com a mostra de rebuig als conflictes bèl·lics.
Precisament allà s’hi podrà trobar La bota, una obra de Joan Brossa que representa l’opressió i la violència exercides pel feixisme. En acabar, els assistents també podran visitar el Centre d’Interpretació 115 dies, l’espai museístic que explica què van significar aquells 115 dies de combats de la Batalla de l’Ebre.
No és casualitat que enguany, des de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), s’hagi escollit Corbera d’Ebre per celebrar-hi l’Acte Central del Correllengua. Joan Brossa va lluitar a la Guerra Civil pel bàndol republicà, al front de Lleida en aquest cas, i encara que estrictament no pertanyia a la Lleva del Biberó (va néixer el 1919, no el 1920), s’hi sentia un membre més al ser cridat de molt jove a files. Guerra i poesia, per tant, són dos mons intrínsecs en la vida d’aquest artista avantguardista. A conseqüència de la lluita armada va quedar ferit d’un ull de per vida. A més, va ser en el front on va prendre la ferma la decisió de dedicar-se a la poesia.
Una tarda festiva i reivindicativa
El pròxim dissabte 6 de maig, amb la voluntat de reivindicar l’ús social del català, la CAL estrenyerà vincles amb les Terres de l’Ebre organitzant, conjuntament amb l’Ajuntament de Corbera d’Ebre i amb la col·laboració de les entitats del municipi, un programa d’actes pensat per a tots els públics.
Dissabte al migdia, després de les visites del matí, es farà un dinar de carmanyola a les 14.30 h al Casal Municipal en el qual cadascú haurà de portar el seu àpat. A continuació, l’alcalde del municipi, Antonio Álvarez, donarà la benvinguda als assistents i en acabar la batucada local Soroll i Prou oferirà una petita actuació.
A les cinc, tots els assistents que ho desitgin, podran intercanviar llibres en el marc de la campanya ‘Desprèn-te d’un llibre i emporta-te’n un, gaudim de la cultura plegats!’ fins que a les sis arribi un dels moments més esperats de la jornada: la lectura del Manifest del Correllengua, enguany escrit per Carme Sansa, i l’encesa de la Flama.
Per acabar, els nens i nenes de l’escola Dr. Ferran pintaran un mural sobre la llengua catalana i el grup musical “Els Collons del Pare Rababa” oferirà una actuació. Tot seguit, Jaume Marfany, president de la CAL, dirà unes paraules de cloenda.
El dia abans, divendres 5 de maig, també se celebrarà un acte a Corbera en el marc del Correllengua. A les set de la tarda es presentarà el llibre La tomba de l’Ebre, d’Andreu Carranza, a l’Església del Poble Vell. L’activitat anirà a càrrec de l’autor i d’Anna Pedrola, presidenta de l’Associació del Poble Vell. En acabar, s’oferirà als assistents un tast de vins de la mà de l’Agrícola de Corbera d’Ebre.
Què és el Correllengua?
El Correllengua és un esdeveniment festiu, participatiu i transversal que té com a finalitat reivindicar l’ús i la normalització de la llengua catalana. Cada any, des del mes de maig fins al desembre, se celebra en centenars de municipis dels Països Catalans, acollint un bon nombre d’activitats lúdiques i culturals.
Des del 1996, la CAL n’és la principal promotora, homenatjant cada any escriptors, artistes o activistes que hagin destacat pel seu compromís envers la llengua i la cultura catalanes. Enguany, sumat als objectius generals de la iniciativa, hi ha l’anhel per part dels organitzadors de convertir el Correllengua en un espai on els nous parlants de català, o els no habituals, s’hi sentin a gust amb els actes que s’organitzen i hi participin i col·laborin.