El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts les mesures anunciades pel president Pedro Sánchez per mobilitzar 50.000 pisos de la Sareb a lloguer social. La vicepresidenta primera i ministra d’Economia, Nadia Calviño, ha confirmat en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que 21.000 habitatges s’habilitaran a través d’acords amb les comunitats autònomes, 14.000 són pisos ja habitats i 15.000 més seran de nova construcció en sòls del ‘banc dolent’ mitjançant col·laboració publicoprivada. En aquest sentit, el govern espanyol negocia amb la Generalitat la venda de 200 habitatges i 200 terrenys de la Sareb, del total de 13.500 immobles de diferents tipologies que té distribuits arreu de Catalunya.
D’aquests, un total de 1.401 es troben ubicats en 25 localitats de les Terres de l’Ebre, segons es pot buscar al cercador habilitat a la pàgina web de la Sareb. I de fet, la ministra ha fet referència explícita a l’acord de venda ja tancat a Tortosa entre Sareb i ajuntament per a ubicar-hi el futur nou hospital. Pel que fa a la resta, cal tenir en compte abans que res que els actius en mans de la Sareb abasten des d’habitatges fins a trasters, aparcaments, sòtans, terrasses i sòls, en diferents situacions: des de comercialització fins a cedits ja a administracions públiques per lloguers socials, immersos en un procés d’adequació o habitats. El municipi ebrenc amb més actius de la Sareb és l’Aldea, amb 294. Res d’estrany perquè el municipi és l’hereu de la catastròfica fallida de la promoció de Martinsa Fadesa. El segon en número és Amposta, 216, seguida de la Ràpita (155); Deltebre (135); Tortosa (127); Ulldecona (115); Alcanar (85) i Móra d’Ebre (68).
Ja en un segon esgraó pel que fa a volum s’hi sumen el Perelló (30); Sant Jaume d’Enveja (28); Ginestar (25); Tivissa (23); Santa Bàrbara (18); Roquetes (16); l’Ampolla (14); Móra la Nova (13); Riba-roja (12); la Sénia (9); Gandesa (8); Rasquera (4); Aldover (2); Flix (1); Corbera d’Ebre (1); Benifallet (1) i l’Ametlla de Mar (1).
Un pla de tres eixos
Calviño ha destacat que el lloguer social «contribueix a recuperar el valor social dels actius facilitant que els seus habitants tinguin una millor situació econòmica i estabilitzar el pagament de les rendes».
El pla es desenvoluparà en tres eixos. El primer consistirà en la mobilització de 21.000 habitatges de la Sareb -3.519 a Catalunya- mitjançant acords de venda amb les comunitats autònomes o ajuntaments per destinar-los a lloguer social. D’aquestes 9.000 ja estan disponibles per a la venda i la resta estan pendents de rehabilitar. La vicepresidenta ha recordat que ja s’han tancat acords amb comunitats i ajuntaments i ha comentat que s’està ultimant un acord per a 80 habitatges en municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
També està previst que es tanquin convenis de venda o cessió temporal a entitats sense ànims de lucre, a col·lectius vulnerables o destinar-les fomentar l’emprenedoria en zones afectades per la despoblació. En el cas de Catalunya, ha posat l’exemple de l’acord amb l’Ajuntament de Tàrrega per destinar habitatges per acollir refugiats.
El segon eix, ha continuat Calviño, consistirà en la «gestió proactiva» de 14.000 habitatges que ja estan ocupats i amb una «casuística molt variada», que requerirà detectar famílies amb situació de vulnerabilitat i risc d’exclusió social i aplicar mesures per al seu acompanyament per facilitar-los l’accés als serveis socials i a les prestacions com l’IMV.
Per últim, el pla preveu la posat en marxa de la cessió sòls mitjançant una col·laboració publico privada que donarien lloc a 15.000 nous habitatges de lloguer social o assequible. A banda, també s’inclou la cessió de sol per altres equipaments socials com hospitals, escoles, aparcaments i altres serveis públics.
La vicepresidenta ha comentat que a l’Estat hi ha 300.000 habitatges socials, un 3% del total, encara lluny del 9% de mitjana de la Unió Europea.
